Capitalisme

1.1 . Destaca les causes (fins finals del XVI) que consideris principals per a l’aparició del capitalisme

El capitalisme es un sistema econòmic on els individus privats i les empreses porten la producció i intercanvi de bens i serveis mitjançant complexes transaccions en les que intervenen els preus i mercats. Tot i que té els seus orígens a l’antiguitat, el desenvolupament del capitalisme és un fenomen europeu; va anar evolucionant en diferents etapes, fins considerar-se establert a la segona meitat del segle XIX. Des d’Europa i en concret des de Anglaterra , el sistema capitalisme es va estendre a tot el món, sent el sistema socioeconòmic quasi exclusiu en el àmbit mundial fins el esclafit de la I Guerra Mundial, rere el qual es va establir el comunisme, que va ser l’oposat al capitalisme.

Es pot dir, que d’existir un fundador del sistema capitalista, aquest és el filòsof escocès Adam Smith, que va ser el primer en descriure els principis econòmics basics que defineixen el capitalisme.

Com el resultat de la irrupció de l’Islam a Europa es va produir una des embarcació del comerç internacional que durant l’antiguitat havia estat funcionant, com a resultat d’aquesta embarcació el predomini dels dominis senyorials cultivat per servents. L’activitat mercantil no va tornar a Europa fins que es va recuperar el comerç entre les costes mediterrànies, i el comerç d’articles va ser determinant tant en la decadència de producció de mercaderia del segle VII com el seu renaixement al segle XI.

El desenvolupament del mercat intern i extern va constituir un factor important que va impulsar als senyors feudals a exigir rentes cada cop majors, ja que era la única forma en la que es podia assolir les diferencies entre ingressos i despeses.

1.2 Destaca les causes (fins finals del XVI) que consideris principals per a l’expansió oceànica europea.

Al segle XV amb l’impuls dels portuguesos i espanyols es va produir una navegació, que els portaria a descobrir noves rutes marítimes i comercials. Els portuguesos recorrien tot el continent africà i els espanyols descobrint Amèrica i navegant cap a l’oest, fins l’oceà desconegut.

Tot i així, el que alguns anomenen una gran revolució comercial iniciada al segle XV i continuada als posteriors segles, tenia ja uns antecedents als segles XII i XIII, al agafar importància el comerç i la vida urbana, que eren tan dèbils a l’època medieval. Des de mitjans del segle XV i fins a mitjans del segle XVII l’economia europea es caracteritza per una gran expansió del comerç i dels mercats, situació que precedeix i possibilitza la revolució industrial.

Un dels factors importants de la nova fase d’expansió econòmica va estar representada pels canvis tecnològics que es van presentar durant tota la segona part del segle XV. Va haver-hi un desenvolupament de l’impremta, de les tècniques de la mineria i la metal•lúrgia, de les armes de foc i de la navegació, que tenia un relatiu gran desenvolupament des de principis del segle.

Es va produir un estancament de la tecnologia i de la productivitat agrícoles que van imposar a la nova fase expansiva límits precisos que també expliquen el seu caràcter principal: una expansió on aquests motors son la navegació oceànica, el comerç oriental, la conquista i l’explotació d’Amèrica.

Europa necessitava les espècies d’Àsia (Orient), les quals no podien cultivar. Eren utilitzades a l’industria farmacèutica i per condimentar la carn. A canvi de les espècies i demés productes, els orientals rebien diners, metalls, teixits.. El comerç era molt valuós i fins a final del segle XV els productes d’orient arribaven pel Mediterrani.

...