John Stuart Mill ( Filosofia)

En l’ utilitarisme va desenvolupar la seva ètica i sobre la llibertat, és el llibre on millor queda reflectit el seu pensament social i els temes relacionats amb la política.

Ètica: Mill observa la conducta humana i ens diu que els homes, les persones, realitzen accions bones perquè esperen que aquestes els produeixin plaer, perquè en últim terme el que recerquen és la felicitat. La idea es que actuem bé perquè això ens fa feliços però en que consisteix aquest bé, aquestes accions bones? En l’ utilitarisme, Mill ens dirà que el bé s’identifica amb la utilitat, allò bo és allò útil, per això les accions útils són les que ens condueixen cap a la felicitat. De fet, tot el que puguem desitjar o buscar no és altre cosa que la felicitat, per això ens dirà que les nostres accions morals sempre aniran encaminades a fer-nos feliços. Fins i tot, si perseguim la virtut, el que fem es trobar un mitja que ens condueixi a la felicitat. Les ètiques utilitaristes parteixen d’aquest plantejament, per això la seva preocupació es determinar com s’aconsegueix la felicitat col•lectiva.

El pare de l’ utilitarisme, Jeremy Bentham, va elaborar una teoria anomenada utilitarisme dels actes. Ell pensava que qualsevol acció moral, hauria de ser valorada per la utilitat del seu resultat i la felicitat col•lectiva s’aconseguia per la suma d’accions útils. Des de aquesta perspectiva el valor moral d’una acció humana es medeix per les seves conseqüències. Bentham va influir en el pensament de Mill, tot i així, ell es va desmarcar del seu mestre re-elaborant la doctrina amb l’ utilitarisme de la regla. Per Mill la felicitat col•lectiva no s’obté mitjançant la suma d’interessos sinó que hi ha d’haver una norma general d’acció, una regla universal sota la qual queda sotmès el principi moral d’ utilitat.

En primer lloc Mill fa una distinció qualitativa dels plaers. No tots els plaers tenen el mateix valor. Plaers sensuals que són inferiors, corporis i efímers com el menjar, i els plaers intel•lectuals, els més elevats, perquè estimulen la ment, els sentiments i la imaginació. D’aquesta manera la norma per ser feliç es basa en l’autodesenvolupament personal, entès com capacitat per créixer, per conèixer.

Mill també estableix una diferència entre l’acontentament, que implica una felicitat individual i egoista, no moral i la vertadera felicitat que és social, col•lectiva i esta vinculada al sentiment comunitari. Per això ens dirà que la verdadera felicitat està relacionada amb el fet de gaudir solidàriament. Finalment ens dirà que la regla utilitarista ha d’estar basada en respectar la dignitat humana. Per Mill l’ètica s’ha de fonamentar en una regla que contempli aquests elements: i això es compatible amb el criteri utilitarista d’aconseguir la més gran felicitat pel màxim nombre de persones. Totes aquestes qüestions ètiques, estan relacionades també amb la seva concepció de la societat i l’estat que queda reflectit en l’obra sobre la llibertat.

Política : Mill es considerat un liberalista, les seves idees encaixen amb (l’estat mínim), però mai va ser liberalista estricte, perquè simpatitzava amb algunes formulacions socialistes i ell era partidari de superar l’oposició entre el socialisme i el capitalisme mitjançant sistemes de cooperatives. L’acció política també ha de tenir com ha objectiu aconseguir la felicitat col•lectiva. Per això va mostrar un rebuig a les dictadures i es considerava un demòcrata. El govern(organisme que ostenta el poder) pot actuar dins d’uns límits: (ha de respectar la llibertat individual: és un cercle de no interferències, es l’àmbit on l’individu té absoluta llibertat i ningú pot intervenir.) les persones són lliures sempre i quan respectem el principi del dany, obligacions socials. Mentre una persona no malmeti a una altre i compleixi amb les seves obligacions respecte la societat (pagar impostos). Aquests límits també s’apliquen a la societat que tampoc

...