L'Alba una noi de divuit anys

L'Alba una noi de divuit anys, bruna i prenyada va sortir del remolcador i es va trobar l'indret trist i llòbrec, d'on ella i en Dídac havien sortit a l'estiu. Ara ells ja tornaven a una vida quotidiana, després de tot l'estiu. Amb el pas del temps el ventre de l'Alba va començar a perdre aquella llisor adolescent que tenia. Tots dos es van posar a estudiar ginecologia i obstetrícia per tal d'estar ben preparats al moment del part. En Dídac va anar per totes les farmàcies que coneixia arreplegant estris per l'arribada del part. Ells només parlaven de l'arribada del seu 1r fill en tot el dia. L'Alba abans del part va passar per unes etapes com a tenir nàusees i vòmits, etapes de melangia i de llàgrimes... les normals que tenen una embarassades, i en Dídac o passava sense reprotxar-li mai res. A l'arribada del part, només amb sis dies de retràs, l'Alba va començar a tenir uns dolors molts forts, va ser quan en Dídac va començar a preparar tot. Una hora després va vindre el part; en Dídac fascinat i amb el cor tan desbocat que li feia mal, va veure con la vulva es dilatava com si fos de goma i s'obria en un arc salvatge per donar pas al cap d'una criatura que lliscava fàcilment entre les parets que l'exposaven. Va ser quan en Dídac va veure que era un nen. A l'endemà va ser quan ells van agafar un quadern i hi van escriure els seus noms i tot seguit la data de naixença segons el calendari sota el qual havien viscut fins al dia del cataclisme, i van posar el seu nom: Mar. Als quinze dies de naixença es van anar a viure a la platja, fins que vingués el mal temps. Quan va vindre el mal temps van pensar que amb un motor d'un avió podien fer electricitat, així que a l'endemà en Dídac aniria a la sala-bliblioteca que tenien a agafar uns quants llibres, i unes ampolles de botà que ja no tenien gaires. A l'endemà a ver esmorzat va agafar el jeet i s'envà anar. Per la tarda a veure que no tornava va sortir amb el Mar a esperar-lo, però a fer-se de nit, i a veure que tampoc tornava es va espantar i va agafar el tractor i s'envà anar a la sala-bliblioteca. A arribar-hi es va trobar que al Dídac se li havia caigut el sostre. Va ser quan el va agafar com va poder, i se'l va endur cap a casa. Al endemà va passar tot el dia amb ell, i per la nit el va enterrar. L'Alba una mare de divuit anys, amb el seu fill Mar, va desitjar que s'assembles al seu pare, i així als encara que fos als trenta anys podria tenir uns quants fills del seu fill. L'Alba una noi de divuit anys, bruna i prenyada va sortir del remolcador i es va trobar l'indret trist i llòbrec, d'on ella i en Dídac havien sortit a l'estiu. Ara ells ja tornaven a una vida quotidiana, després de tot l'estiu. Amb el pas del temps el ventre de l'Alba va començar a perdre aquella llisor adolescent que tenia. Tots dos es van posar a estudiar ginecologia i obstetrícia per tal d'estar ben preparats al moment del part. En Dídac va anar per totes les farmàcies que coneixia arreplegant estris per l'arribada del part. Ells només parlaven de l'arribada del seu 1r fill en tot el dia. L'Alba abans del part va passar per unes etapes com a tenir nàusees i vòmits, etapes de melangia i de llàgrimes... les normals que tenen una embarassades, i en Dídac o passava sense reprotxar-li mai res. A l'arribada del part, només amb sis dies de retràs, l'Alba va començar a tenir uns dolors molts forts, va ser quan en Dídac va començar a preparar tot. Una hora després va vindre el part; en Dídac fascinat i amb el cor tan desbocat que li feia mal, va veure con la vulva es dilatava com si fos de goma i s'obria en un arc salvatge per donar pas al cap d'una criatura que lliscava fàcilment entre les parets que l'exposaven. Va ser quan en Dídac va veure que era un nen. A l'endemà va ser quan ells van agafar un quadern i hi van escriure els seus noms i tot seguit la data de naixença segons el calendari sota el qual havien viscut fins al dia del cataclisme, i van posar el seu nom: Mar. Als quinze dies de naixença es van anar a viure a la platja, fins que vingués el mal temps. Quan va vindre el mal temps van pensar que amb un motor d'un avió podien fer electricitat, així que a l'endemà en Dídac aniria a la sala-bliblioteca que tenien a agafar uns quants llibres, i unes ampolles de botà que ja no tenien gaires. A l'endemà a ver esmorzat va agafar el jeet i s'envà anar. Per la tarda a veure que no tornava va sortir amb el Mar a esperar-lo, però a fer-se de nit, i a veure que tampoc tornava es va espantar i va agafar el tractor i s'envà anar a la sala-bliblioteca. A arribar-hi es va trobar que al Dídac se li havia caigut el sostre. Va ser quan el va agafar com va poder, i se'l va endur cap a casa. Al endemà va passar tot el dia amb ell, i per la nit el va enterrar. L'Alba una mare de divuit anys, amb el seu fill Mar, va desitjar que s'assembles al seu pare, i així als encara que fos als trenta anys podria tenir uns quants fills del seu fill. L'Alba

...