Axtivitats Guerra Civil

1.

FONT 72. En aquest text escrit per Manuel Azaña, és ell mateix que decreta l’ anul•lació de la declaració de l’ estat de guerra del febrer de 1937. Els insurrectes que havien dut a terme aquest aixecament, queden sotmesos a las màximes responsabilitats. A més, també dissol totes les unitats del Exèrcit que formen part del moviment insurrecte i alhora, llicencia totes les tropes a favor del moviment republicà.

FONT 73. Aquest text explica resumidament les vivències d’ un militar de Barcelona durant la Guerra Civil. El primer fet que explica és del juliol de 1936 quan varen afusellar als comandaments de la seva caserna i ell va presentar-se voluntari de les Milícies d’ ERC. A continuació, explica que va formar part de diversos fronts i finalment va haver d’ exiliar-se França on va ser portat al camp de concentració d’ Argelers.

FONT 74. Exposa la realitat en la qual es trobaven al front d’ Aragó als primers mesos de la guerra, quan el PSUC havia comença a instaurar un seguit de normes jeràrquiques i altres de disciplina. Però en realitat, cadascú obrava per compte propi i l’ entesa militar era tant inabastable com ideològica.

FONT 75. El text explica un fet puntual que li va succeir a un milicià, concretament quan el sergent repartia els fusells als diferents voluntaris provinents de molt països diferents i que donaven suport al bàndol republicà.

2.

Els dos textos estan escrits per persones amb idees republicanes i que van formar part del mateix bàndol durant en transcurs de la Guerra Civil. El primer, escrit per Manuel Azaña, encarregat de la formació del govern, intenta anular la declaració de l’ estat de guerra dels insurrectes i alhora, dissoldre tots els exèrcits relacionats amb el bàndol insurrecte. El segon text, veiem com un voluntari de l’ exèrcit republicà viu la Guerra com a soldat i ens donem compte de les diverses situacions adverses que pateix i com es veu superat pels insurrectes. Sobretot en la Font 73, podem veure la falta d’organització de l’ exèrcit republicà, els assetjaments que van patir i el posterior exili a França dels republicans que suposava la victòria dels <<nacionals>>.

3.

La CNT, juntament amb la FAI i altres grups d’ esquerres vigilaven de molt a prop i ,fins i tot, assetjant-les, per evitar aixecaments insurrectes que sorgissin del propi exèrcit. A diverses poblacions de Catalunya, com Lleida, Girona, Figueres i La Seu d’ Urgell van sorgir insurrectes que ràpidament van ser controlats per aquests grups. Finalment, el general Goded va enunciar la rendició dels insurrectes a Catalunya al veure que no tenia res a fer.

4.

Al llarg d’ aquests quatre textos podem veure com les forces republicanes es van veure totalment

...