Context Historic De La Grecia Classica

Contex històric de la Grecia Classica

Apogeu de les grans polis, que absorbiren els febles veins en lligues o confederacions. Destacaren Atenes (democracia), que unific l’etica, i Esparta, estat militaritzat i aristocratic.

Guerres mediques (lluita contra els perses per la llibertat) i guerres del Pelopones (guerra civil entre Atenes i Esparta i es seus respectius partidaris). Atenes fou derrotada.

Epoca d’esplendor d’Atenes. Segle de Pericles, de Esquil, de Soflocles, d’Euripides, d’Heridot, Socrates... Atenes s’omple de grans i magnifics edificis (Acropolis).

Politica exterior agressiva d’Atenes, que porta el 431aC a la guerra del Pelopones, que acaba amb la imposició de l’hegemonia d’Esparta.

La Republica romana

Despres de la revolta del 509 va establir-se la republica controlada pels patricis, amb un sistema politic força complex que duraria uns 500 anys. El poder el tenien els magistrats elegits anualment, el senat i les assemblees en les quals participaven tots els ciutadans. Tambe es volia impedir que algu destaques concentrant mes poder que ningu. El poder el tenien els patricis (al senat i a les magistratures), aixi com el domini economic, i els plebeus estaven marginats del govern i endeutats amb els mes rics, per la qual cosa lluitaren durant molt temps per aconseguir la igualtat de drets. Aquests els anaren assolint fins aconseguir la completa integracio en la societat republicana.

LA CONQUESTA D'ITALIA

Des del s. V al s. III a.C. Roma passa de ser una ciutat-estat a conquerir, de manera gradual pero imparable, tota la peninsula Italica. Al segle V a.C. Roma forma part de la Lliga llatina formada per les ciutats-estat del Laci. La Lliga s'enfronta en una serie de guerres amb els pobles veins i els venç. Durant el segle seguent els etruscos, els llatins i la mateixa Roma pateixen una invasio de gals que van entrar a sac a la ciutat i se'n van anar a canvi d'un feixuc rescat (390 a.C.).

Els romans van continuar l'expansio en les tres guerres acarnissades contra els samnites (343-295 a.C.), que havien baixat de les muntanyes per ocupar la Campania, i els altres pobles italics, entre els quals sabins, llatins i etruscos. Pero malgrat que s'arriben a unir contra els romans, tots van sent derrotats. Roma primer sotmetra els llatins i dissoldre la Lliga llatina, a continuacio vencera els samnites i altres pobles italics.

...