L'humanisme A La Corona D'Aragó

Una nova mentalitat: l’humanisme

6.1 Un mon que canvia: la crisi del pensament medieval

Els segles XIII i XVI (adéu edat mitjana) anomenem Edat moderna: es tracta de l’ humanisme, un corrent ideològic que impregna nova etapa històrica: el renaixement.

El teocentrisme (deu es el centre de tot) que va dirigir la mentalitat de l’Edat Mitjana va quedant arraconat per una nova manera d’enfrontar-se al mon i entendre’l: l’antropocentrisme, que col•loca l’esser humà posseïdor de la capacitat de raonar, com a eix de totes les coses.

6.2 Itàlia: bressol de l’ Humanisme

Entendre el segle XIV italià es fonamental per poder saber lai intensitat de l’ humanisme i la força que adquirí en l’expansió per Europa.

A Itàlia era mes fàcil superar la mentalitat medieval per un seguit de circumstancies:

Estructura feudal i realitat social de la cavalleria mai van tenir arrelament i per aixo les ciutats adquirien molt aviat un relleu cabdal. A les ciutats s’hi movia la burgesia.

6.3 El Trecento Italià

Aquest canvi de mentalitat cristal•litzà a Itàlia al segle XIV (Trecento) i originà el corrent que es coneix amb el nom d’ Humanisme.

La invenció de la impremta va donar un fort impuls a la difusió de la nova mentalitat

El dolce stil nuovo

Dante va imposar aquesta manera de concebre la creació apolítica. Abandonada la visio feudal de la dama, el trecento introdueix el concepte de donna angelicata.

Dante

La seva produccio literaria es pot dividir en 3 apartats: obra poetica, obra doctrinal i la divina comedia.

Petrarca

El seus poemas s’inspiran i explican l’amor que sent per una dona, el plaer que sent es la malenconia

Bocaccio

Autodidaca, la seva gran obra s Decameron, un recull de contes de tematica amorosa, la seva darrera obra es Il corbaccio

7. L’ Humanisme a la corona d’aragó.

La cancelleria Reial

La cancelleria reial, un aparell burocràtic (era la gran secretaria del palau reial, on treballaven escrivans, secretaris, notaris, protonotaris..) Aquest funcionaris dominaven tres llengües: el català i l’aragonès (les dues llengües oficials del reialme) i el llatí (llengua de cultura de l’epoca)

D’altre banda per via epistolar, els funcionaris començaren a redactar els seus escrits imitant l’elegància d’una prosa que els fascinava, amb una notable ampliació del periode sintàctic, amb la utilització freqüent d’hipèrbatons i amb incorporació de cultismes lèxics.

Així fou com crearen un estil depurat.

La cort papal d’Avinyò

L’altre canal important d’introducció de l’ Humanisme a la Corona d’Aragó fou la cort papal Avinyó. La influencia italiana d’aquest canal arriba per mitja d’un autor aragonès.

Petrarca, Dante i Boccaccio

Petrarca va viure molts anys a Avinyó i va exercir una forta influencia en els primers humanistes catalans a partir d’obres com el Secretum.

A traves de Petrarca l’ humanisme entrà en contacte amb Dante.

També per mitjà de Petrarca fou conegut a la corona d’Aragó Boccaccio.

7.2 Bernat Metge

Neix a Barcelona l’any 1340-1346, coneixia el llatí i el seu padrastre Ferrer l’influencia en el mon de les lletres i en la carrera de funcionari reial. Gracies al prestigi del seu pare ho va tenir fàcil per accedir a canceller l’any 1371 de la reina Elionor i l’any 1375 passa a ser escrivà de Joan I, l’any 1390 va ser anomenat secretari reial. Molt aviat es va convertir en el prototipus d’humanista. Se li va acusar de matar al rei Joan I i li van empresonar, així va escriure l’obra Lo somni, com a defensa per aquestes acusacions. L’any 1398 el successor de Joan, Marti els va absoldre, Durant el regnat de Marti l’Huma, Bernat va actuar d’ambaixador. Desprès de la mort d’aquest rei no va tenir cap càrrec oficial i va morir a Barcelona l’any 1413.

Obres en vers

Entre les obres en vers de Bernat destaca el Sermo, que parodia els sermons dels predicadors medievals. Els consells de Bernat son una sàtira de valors ètics del cristianisme i mostres ironia i una actitud poc escrupolosa a l’hora d’aconseguir surar en la vida. La medecina apropiada a tot mal es un poema escrit a la presó en forma epistolar adreçat a Bernat

Obres en prosa

• Valter e Griselda (1388) novel•leta, traducció d’una epístola de Petrarca adreçat a Isabel de Guimerà amb la intenció que aquesta intercedís per ell.

• L’Apologia (1395) una novetat reprèn el diàleg filosòfic a l’estil de Cireró i de Plató. L’acusació de matar el rei va fer que Bernat Metge deixes inacabada aquesta obra que es pot considerar un esbós de Lo Somni.

Lo Somni

Lo somni escrit l’any 1399 desprès d’haver sortit de la presó permet a Bernat Metge ja madur posar destresa literària amb el propòsit de quedar lliure de qualsevol rastre de culpabilitat i aconseguir el favor del nou rei, Martí l’Huma i de la seva esposa Maria de Luna, tots dos religiosos.

El recurs clàssic del diàleg com a mètode eficaç de persuasió (Plató i Cireró), la presencia de personatges de la mitologia clàssica (Orfeu i Tirèsies) i el model dels autors mes coneguts del Trecento italià són característiques d’aquesta obra, estructurada en quatre llibres.

Primer llibre: L’autor, tancat a la presó, rep la visita de l’ànima de Joan I en somnis (d’aquí ve el títol de l’obra) s’inicia amb un dialeg sobre la inmortalitat de l’anima. És on apareix mes autentic amb actitud molt propia de l’humanisme.

Segon llibre: Es fa coneixer la identitat dels acompanyants del rei (Orfeu i Tirèsies), Joan I explica les circumstàncies de la seva mort i el destí de la seva ànima: el purgatori, com a pas previ per a aconseguir la pau eterna.

Tercer llibre: Orfeu

...