La fundació de Roma

La fundació de Roma

Els bessons, després que veiessin reconeguts el seu llinatge reial, decideixen fundar una nova ciutat allà on havien estat trobats. Però immediatament va sorgir la disputa per quin dels dos germans donaria el nom a la ciutat i en seria el rei, puix que no se sabia quin dels dos era el primogènit. Així és que la decisió es va deixar a la voluntat dels déus per mitjà de la consulta dels auguris. Primer va semblar que afavorien Rem, perquè va ser el primer a veure sis voltors, però tot seguit Ròmul en va veure el doble. Ròmul, doncs, es va proclamar rei i va traçar els límits sagrats de la nova ciutat al voltant del Palatí, amb una arada tirada per un toro i una vedella. Rem, sense acceptar la seva derrota, va desafiar la naixent autoritat del seu germà saltant el solc que assenyalava el traçat de la futura muralla i aquest el va matar travessant-lo amb una llança. Així, Roma, tal com Ròmul va anomenar la ciutat tot just fundada a partir del seu propi nom, va néixer amb un fratricidi. Era el 21 d'abril del 753 a.C.

Els pastors, els albans i els llatins que havien aplegat Ròmul i Rem no feien un número suficient per formar una ciutat. Per això va oferir dret d'asil a tothom que volgués establir-s'hi, sense preguntar la seva condició o origen. Desertors, apàtrides i esclaus van cercar-hi refugi, de manera que es van reunir prou homes per poblar la ciutat, però mancaven dones. I amb la mena de gent que hi vivia, cap dels pobles del voltant volien casar les seves filles amb els que ja eren anomenats romans. El rapte de les sabines

Al cap d'un temps intentant en va convèncer els veïns, Ròmul va decidir recórrer a la violència per assegurar la continuïtat de Roma. Va convidar els pobles pròxims a uns grans jocs atlètics i eqüestres. Els veïns, majoritàriament sabins, hi van acudir amb les seves esposes i filles i mentre tots estaven pendents de l'espectacle, els romans van arrabassar per la força les noies solteres dels seus pares, que van ser obligats a marxar sense les seves filles.

Seguint les instruccions de Ròmul els romans van fer tot el possible per calmar amb amor, bones paraules i carícies les que havien estat forçades a ser les seves mullers. Tanmateix naturalment, els pares no van quedar-se de braços plegats, sinó que van emprendre una guerra contra els romans per recuperar les noies. Els romans van vèncer els pobles menys nombrosos sense gaires problemes, però els sabins van saber actuar amb prou astúcia per posar Roma en greu perill. En efecte, el rei sabí Taci va subornar amb or una jove romana, Tarpeia, perquè els obrís les portes de la ciutat, una traïció que va ser premiada pels sabins esclafant-la amb els seus escuts. Un cop els atacants havien aconseguit sotmetre bona part de la ciutat, quan l'exèrcit sabí era davant per davant del romà i semblava inevitable un ferotge

...