Resumen General Antigona (Catalan)

Resum d'Antígona:

L'obra de Sòfocles narra la història d'Antígona, filla d'Èdip i així la dels últims descendents de la casa dels Lablácidas.

La història comença després de la batalla en què els dos germans d'Antígona, Etèocles i Polinices, acaben de manera recíproca amb les seves pròpies vides. Després d'aquest funest fet, el vigent rei de Tebes, Creont, parent de les difunts, pren una mesura potser desmesurada prohibint la sepultura de Polinices, a qui considera un traïdor per atacar la ciutat de Tebes.

La veritat és que Polinices només tractava de recuperar (mitjançant la guerra) el que li corresponia per dret, ja que el seu germà es va negar a complir el tracte pactat anteriorment entre ells en què es repartien el govern de la ciutat de Tebes durant certs anys .

Durant el transcurs d'aquesta guerra va tenir lloc el tràgic final en què tots dos morien a mans del seu propi germà en una doble estocada final a les portes de la ciutat de Tebes.

Com he dit anteriorment, Creont, sumant-se a la cadena de tragèdies a la qual la seva família estava condemnada, prohibeix donar sepultura a Polinices donant-a Etèocles.

Antígona, lògicament, no està d'acord amb aquesta decisió del nou rei, i malgrat els esforços de la seva germana Ismene per convèncer del contrari, decideix enterrar el seu germà, complint amb la llei dels Déus (almenys la que ella interpreta ) i fent cas omís de les ordres reials.

Antígona no aconsegueix fer-ho, ja que quan intentava concloure els ritus necessaris per al seu correcte viatge al món dels morts, els soldats i guàrdies de Creont la capturen i la porten davant seu. Creont no mostra clemència (almenys al principi) davant d'ella, ni tan sols en demanar-li el seu propi fill, Hemó, promès d'Antígona, que canviï d'actitud.

El personatge de Hemó és, al meu parer, el més interessant de tota la tragèdia, doncs, mentre tracta de resignar-se al criteri del seu pare i rei Tebes, al mateix temps intenta convèncer-lo que no ho faci, però no demanant pietat per tractar de la seva promesa, sinó, demostrant que coneix el seu pare, comparant-lo amb un "jove inexpert" i titllant-lo de mal governant apel · lant als principis grecs de democràcia, cops, que creia surtirían efecte en ell. La veritat és que no ho aconsegueix, però al meu entendre, tenen molt a veure en la seva futura recapacitació.

Tant Antígona, com Hemó, com Corifeo, li fan saber a Creont que el poble li té per un tirà i que en realitat estan a favor de l'indult d'Antígona i la correcta sepultura del fill d'Èdip, encara que mai serien capaços de reconèixer-davant seu , no per respecte per la llei, com hauria de ser, sinó per por al propi Creont. Així i tot, Creont veu en aquestes paraules una mena de conspiració contra el seu bon judici negant per complet a cedir davant les exigències d'aquells als quals considera criminals o còmplices de criminals.

De nou el cec Tirèsias, com ja ho va ser en la història d'Èdip,

...