Conceptos De Pedagocia Social

PAC 1 : Les definicions de Pedagogia Social

1. “Si la meta de la Universidad es preparar profesionales y remitirlos, con

capacidad y competencia al mercado laboral, es imposible llevar a cabo,

un programa de formación basado únicamente en la vía analítica, sin caer

en el frecuente riesgo de operar en el vacío (formal y abstracto). La

especulación es excesiva y la confusión frecuente. Es preciso acudir a las

dos otras vías, la histórica (Múgica, 1986, 1989) y la empírica, para dar una

visión más completa, también más compleja, del campo de la Pedagogía

Social.”

(Pag.15 1.La pedagogia Social com a comunitat disciplinària)

 Pedagogia Social com a comunitat disciplinària

 Aquesta definició és contextualitza en el s.XIX període de l’escolarització, ja que per a Durhkeim i Natorp, s’havia caigut en una abstracció en formular una educació al marge de les condicions històriques i socials, no existeix l’home sinó la comunitat humana.

La comunitat disciplinaria pretén formar iniciar i socialitzar els professionals que operen i treballen en ella; diferenciant la doble vessant de la disciplina, en la pràctica docent i en el camp de coneixement epistemològic. Té com ha objecte d’estudi la pràctica educativa de l’educació social com a camp professional, en la qual s’utilitzen les tres vies d’aproximació en la seva construcció.

La Pedagogia Social com a pràctica docent dona formació acadèmica i fonamentació epistemològica a la corresponent pràctica professional dels educadors /es socials de forma especialitzada, sistemàtica i abstracta, per possibilitar una optima intervenció socioeducativa, aplicable en col•lectius susceptibles de conflicte social.

2. “Obtener conocimiento de otra dirección, de la profesión a la

Pedagogía Social, es abrir nuevas ventanas a la producción de saberes y,

por tanto, propiciar visiones más amplias en el seno de las instituciones

donde los sistematizamos y legitimamos: departamentos y facultades en

la Universidad. De este modo se puede ver la correspondencia entre lo

que se dice y se hace, entre lo que se dice que se hace y lo conseguido, la

credibilidad de los supuestos utilizados y la solidez de nuestros

discursos..., obligándonos en cuanto menos, a la reflexión y a la revisión,

si es necesaria, de los mismos”.

(Pag.33 4.De la professió (Educació Social) al camp de coneixement teòric (Pedagogia Social)

 De la professió al camp de coneixement teòric

 Aquesta definició és contextualitza en el s.XIX període de concepció de formació de l’individu per part de Kerschensteiner i Dewey, ja que ens mostren el treball com una forma de despertar en el jove la consciència de ser un més dins del tot que és la comunitat, de pertànyer a l’estat el qual funciona gràcies al seu esforç

Aquest model teòric es basa en la idea de poder posar en pràctica, els conceptes teòrics apressos. Per aquest motiu podem dir que la professionalització de l’educació Social, és història i dinàmica i per tant deixa de costat el lineal i progressiu; recolzant-se en el fet que és viuen conflictes i tensions, reconeixements i negacions, a nivell general i particular, que orienta la professionalització.

L’educació Social va orientada des de la participació que la ciutadania ha de conformar entorn de les seves necessitats bàsiques, amb la finalitat de potenciar la transformació social, tan individual com col•lectiva. Per a poder arribar aconseguir-ho es necessària una bona base teòrica solida i ferma

3. “De esta manera, la Pedagogía Social actuaría como un “paraguas” en

sentido global, en el que especificaciones más concretas, otras

disciplinas, se articularían en torno a él. No cabe, pues, soslayar, por las

razones que fuesen, este carácter de “proto-madre” fundamentadora que

la Pedagogía Social como matriz disciplinar ha ido adquiriendo con el

tiempo.”

(Pag.23 La pedagogia social com a camp de coneixement teòric: el camp pedagògic com a camp teòric)

 La pedagogia Social com a camp de coneixement teòric: matriu i codi disciplinar

 Aquesta definició és contextualitza en s.XIX segle de l’escolarització. En el qual Kant i Herbart és plantegen l’educació de la comunitat fora de l’escola, cal educar des de la comunitat i per la comunitat.

Ens diu que al Pedagogia s’ha anat formant com un camp disciplinari que creix i augmenta a mesura que se n’obté coneixement per les diverses vies que tenen els éssers humans. No va orientat a la professionalització de l’educació social, sinó a generar coneixements basics sense orientacions concretes per adquirir uns interessos propis.

Aquesta contextualització de la Pedagogia, considera que s’ha de reorientar i reorganitzar per a construir xarxes de saber, aconseguint en la seva interacció arribava a produir nou coneixement per a poder potenciar el seu efecte sobre l’educació social, sense renunciar al camp científic.

4. “la PS a partir de un cierto momento asume la responsabilidad de

formar a los futuros educadores sociales que actuarán en territorios

particulares de jurisdicción profesional. Y este “hacerse cargo” por parte

de la Teoría e Historia de la Educación, y más específicamente de la

Pedagogía Social, de formar a un tipo de educadores que han de laborar

en un campo

...