Franz Joseph Gall Frenologia

Franz Joseph Gall (9 de març de 1758, Tiefenbronn, Baden - 22 d'agost de 1828, París), metge i fundador de la frenologia. Va començar l'estudi de la medicina a la ciutat d'Estrasburg sota la supervisió de Johann Hermann amb l'estudi d'anatomia comparada. I quatre anys més tarde va seguir estudiant medicina a l'escola de Viena on allà es va graduar i aconseguir el títol en la doctrina ( 1785) i on va començar a treballar pel seu propi comte amb l'obertura d'una consulta. Gall es va determinar a desenvolupar un nou metode craneoscopic de localització de les facultats mentals. La seva primera disertació pública sobre craenoscopia va ser aproximadament al 1796.

El 1790 es va casar per primer cop alhora que es va anar convertint en un metge de prestigi. Durant aquest recorregut va tenir com ajudant a John C. Spürzheim i va fer amb ells grans descobriments neuroanatòmics durant el 1800 i en 1810 ambos van publicar el seu primer volumen de Anatomie et physiologie du système nerveux en général, que va ser una des les més grans constribucions de Galla a la neuroanatomia i la primera manifestació important de la seva carenoscopia. Amb les seves teories va causar unes llargues discusions amb l'església.

F.J. Gall durant la guerra de Napoleó Bonaparte va viatjar a nombrosos països europeus i aixi doncs va donar a conèixer les seves teories. On més va establir aquestes teories va ser a París. Llavors Napoleó i l'institut de França van acreditar la seva doctrina invàlida però igualmente va acosneguir fer-se un lloc en els intel•lectuals salons parisins(Eldemira,1977). També va intentar formar part de l'Academia Francesas de les Ciències sense cap èxit.

Després de la mort de la seva primera esposa, es va casar per segona vegada amb Marie Anne Barbe. (Eldemira,1977). Tot i així no va tenir cap descendència.

RESUMEN

En aquest text es començar parlant de la determinació que va fer Franz Joseph Gall sobre les funcions del sistema nervios, del tórax, abdomen, columna vertbral i dels cincs sentits i va voler anar més enllà i també determinar la gran dificultat que son les funcions del cervell i les seves diferentes parts que hi son.

Per poder portar a terme això va establir això amb un nombre de proves amb la que va arribar a tres principals conclusions. La primera la complexitat del cervell dels animals que guarda una proporció amb les seves propensions i facultats, la segona que les diferents regions del cervell estan dedicades a diferents funcions i que finalment el cervell de cada espècie està format per la unió de tants òrgans particulars com qualitats morals i facultats intel•lectuals distintes existeixen essencialment.

És a dir, gràcies a aquestes investigacions va establir els fonaments de la fisiologia del cervell. Conclou que el cervell i la proporció d'aquest està determinat per les funcions que realitza l'individu. Va afirmar que el cervell consta de la unió d’òrgans específics i això hi es relacionat amb una facultat o qualitat intel•lectual essencial. I aquestes disposicions morals i intel•lectuals son innates depenen de l'organització que tenen dins del cervell.

Havent dut a terme aquests principis es va haver de determinar fins a que punt la forma del cap o crani determinava la disposició i grau de desenvolupament de les facultats cerebrals de l'individu. Igualment també va ser necessari haver de distingir entre qualitats i facultats primitives fonamentals i els atributs d'aquestes últimes.

Amb les exploracions en formes de cranis, anàlisis i demostracions, F.J.Gall va explicar els defectes de les facultats morals i intel•lectuals existents amb la seva doctrina que ha fet possible de l'home basat en la seva pròpia organització i conseqüència.

Finalment, per acabar, aquests principis de la fisiologia del cervell fundada per nombroses observacions, experiments i investigacions va donar com a resultat la possibilitat de

...