PAC 1. Introducció A La Psicología Del Desenvolupament

Psicologia del Desenvolupament PAC A

ACTIVITAT 1:

Relacionar paradigmes teòrics amb teories del desenvolupament concretes:

PSICOANÀLISIS FREUD- PARADIGME ORGANICISTA

La metàfora: atribuïble al organisme viu, important per Freud: principis i tendències del desenvolupament del individu (constància, nirvana, plaer, realitat) impulsos interns bàsics (Eros, tànatos) i el concepte d'energia psicològica de caràcter sexual.

El desenvolupament: Intern, subjecte a canvis d'una fase a una altre.

Canvi: Cada fase pot donar-se a la vegada que un altre.

L'ambient: En segon pla, en la visió que te el nen de l'entorn ja que sempre es centra en si mateix.

L'home: Actiu, centra la seva atenció a les parts del cos, evoluciona a la vegada que evoluciona el control de les parts del seu cos que estan relacionades amb les seves necessitats més bàsiques.

Tipus d'anàlisis: Freud presenta el desenvolupament del nen en fases (oral/anal/ fàlica/ latència i genital)

Edat: És important, els primers anys de vida són fonamentals i determinants pel desenvolupament. Lligada les diferents fases.

CONDUCTISME- PARADIGME MECANICISTA

La metàfora atribuïble és la màquina (persones), el conductisme considera com a importants els estímuls externs.

El desenvolupament i els processos de canvi son contingents a les condicions externes. És dona importància al canvi quantitatiu.

L'ambient està en primer pla ja que és el que té més importància.

L'home: reactiu, no intervé, rep.

Tipus d'anàlisis: Seqüència antecedents - conseqüents, no estadis.

Edat: No és tant important, és només un indicador temporal on es produeixen determinades conductes.

TEORIA DE VYGOTSKY- PARADIGME DIALÈCTIC

La metàfora atribuïble és la contradicció, el nen necessita de la societat per esdevenir individu social,per evolucionar.

El desenvolupament és extern, suposa l'adquisició d'una experiència social acumulada per generacions precedents. Criança i educació són factors importants en el desenvolupament del nen.

Canvi: La inestabilitat provoca el canvi. Capacitat per afrontar-se als desequilibris i a resoldre problemes.

L'ambient: Actua directament en el desenvolupament del nen, evoluciona gracies als factors externs.

L'home: Actiu, assimila la experiència social mitjançant un procés d'interiorització.

Tipus d'anàlisis: Vygotsky planteja el desenvolupament en dos tipus d'estructures que amb el temps es van unint: Pensament i Llenguatge.

Edat: Dona importància a l'etapa infantil.

ACTIVITAT 2:

Reflexionar sobre els Factors del Desenvolupament:

En el desenvolupament s'inclouen diferents conceptes com: el creixement, la maduració i l'aprenentatge.

Creixement: augment quantitatiu de les estructures corporals en els diferents moments evolutius, determinats per factors externs e interns i que afecten a tot l'organisme.(González, 2006, Psicologia del Ciclo Vital, pàg.21)

Maduració: Procés de canvis morfològics i de pautes de conducta que ocorren de manera natural , en absència de la pràctica i l'aprenentatge i que impliquen canvis qualitatius de l'organisme. (González, 2006, Psicologia del Ciclo Vital, pàg.21)

Aprenentatge: Canvis permanents en la conducta produïts com a conseqüència de la pràctica. Neix de l'experiència amb les persones, objectes i situacions.(González, 2006, Psicologia del Ciclo Vital, pàg.22)

Aquests conceptes són essencials ja que juntament amb els factors de desenvolupament influeixen i determinen l'evolució del ésser humà.

Els principals Factors del desenvolupament son els següents:

Herència – medi: Herència: transmissió de les característiques físiques de pares a fills a través dels gens ( Genotipus / Fenotipus) Medi: Factor important per determinar els desenvolupament de la conducta, influeix en els processos externs.

Factors Socials: Família: grup de persones unides pel matrimoni, que comparteixen un compromís en una relació intima i personal i que consideren la seva identitat dins d'un grup amb identitat pròpia. Processos de socialització: transmissió de coneixements , valors, actituds d'una generació a una altre. Socialització: procés amb el qual s'aprenen pautes i conductes acceptables que li permeten viure com un membre més de la família. La Socialització amb els seus iguals es un dels aspectes més importants en el desenvolupament i passa per 4 etapes ( Autosocialitat/Heterosicialitat/ Homosocialitat i Heterosicialitat). La televisió, mitjà de comunicació que s'utilitza amb molta freqüència en el qual el nen hi està molt vinculat durant el seu desenvolupament i que si no s'utilitza amb precaució afecta al comportament del nen ja que és una eina que a vegades utilitzen els pares com a cangur dels fills. L'escola: Institució pensada per a transmetre als nens coneixements , habilitats i valors que els permetin introduir-se d'una manera adequada a la societat a la que pertanyen. El procés d'ensenyança-aprenentatge és de caràcter interactiu. Són processos interpersonals en continua retro- alimentació.

(González, 2006, Psicologia del Ciclo Vital, pàg.69...93)

Tots aquests factors son importants per l'ésser ja que cada un interacciona dins del desenvolupament del nen. En l'herència pels factors genètics que obté dels seus pares i el medi per que es on evoluciona el nen interactuant amb els factors socials: La família es un factor important ja que es el nucli on el nen passa gran part del temps i que juntament amb els processos de socialització,

...