PROCÈS DE PLANIFICACIÓ: NIVELLS DE CONCRECIÓ (PLA - PROGRAMA - PROJECTE) I FASES"

TEMA 2. ELABORACIÓ DE PROGRAMES: MODELS, TIPUS I ELEMENTS

2.1 Models i tipus

2.1.1 Introducció (enfocs)

2.1.2 Models

2.1.3 Tipus

2.1.1 Introducció

El nivell tàctic de la planificació es plasma en un document bàsic que es denomina PROGRAMA i que es pot definir com:

“Conjunt sistemàtic d’objectius, generals i específics, procediments i activitats mitjançant el que s’assegura uns resultats proposats, atenent a un model d’actuació coherent a la planificació estratègica”.

En l’àmbit de la intervenció social (nivell infantil entre d’altres) s’intenta sempre resoldre una carència o necessitat amb l’objectiu de millorar la societat.

Segons el plantejament de la intervenció es pot distingir en general, dos enfocaments:

• L’enfocament socioassistencial (de dalt a baix)

Les respostes d’aquest model són unidireccionals.

De la institució cap a la situació problema; tendeix a mantenir i fomentar la distància entre uns i altres la dependència del necessitat cap al seu benefactor. (PATERNALISTA)

• Enfocament sociocomunitari (de baix cap a dalt)

Es tracta d’intervenir en la comunitat des de la comunitat i per a la comunitat.

Pot tenir diverses òptiques, però es tractar sempre d’intervencions que es desenvolupen transversalment a través de la biografia de l’individu i de la història de cada comunitat.

Des d’aquest model es fa una vida a la implicació activa dels ciutadans en la seva comunitat com a l’estratègia més adequada per prevenir i eradicar situacions-problema.

2.1.2 Models

Dins d’aquest enfocament es poden distingir, segons s’acostin o s’allunyin d’alguns d’ells, 6 models de programes segons (Pérez Serrano).

1. Model Escolar: Els termes del procés estan establerts i l’estratègia de la institució es tracta de buscar les persones o grups més adequats.

2. Model d’Intervenció: Els termes del procés estan establerts amb anterioritat; es diferencien en què els programadors es llencen al camp en el que volen incidir.

3. Model de Mercat: Es basa en el principi de l’oferta i la demanda. La institució ofereix una sèrie d’activitats, els interessats s’inscriuen i en fan ús, a partir del número de persones que s’inscriuen i la utilitzen, el procés es continua o es canvia.

4. Model de Medicació: S’estableix una relació amb els grups que generen una determinada demanda i a partir d’aquí la institució fa el Programa.

5. Model d’Autoaprenentatge: Els grups, col•lectius i/o comunitats tenen un paper més actiu i no només proposen sinó que participen en l’elaboració del Programa amb la supervisió i recolzament de la institució.

6. Model d’Autoorganització: Aquí la institució juga un paper totalment secundari i sempre quan ho demana el grup, col•lectiu o comunitat que pot sol•licitar algun tipus de recurs del que careix o falta.

2.1.3 Tipus i elements

Els programes poden classificar-se d’acord a les necessitats a les que van dirigits, encara que es facin seguint un model o altre dels descrits amb anterioritat. En aquest sentit, segons Forni (1988) es poden detectar els següents tipus de programes:

• Els que van dirigits a la satisfacció directa d’una determinada carència, sobre la base d’estàndors socials. En general aquest tipus de programes, amb els seus respectius projectes suposen una transferència

...