Pla Integral De Suport A L'infancia

Índex

1.1 Definició dels conceptes d’infància. 1

1.2 Evolució històrica dels conceptes d’infància i de la seva protecció. 2

1.3 Les necessitats específiques dels infants. 5

1.1. Definició del concepte d’ infància.

A l’any 1989 s’entén per infant tot ésser humà menor de 18 anys, tret que en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi assolit la majoria d’edat abans.

A l’any 1991 s’entén per infant tota persona menor de dotze anys.

La paraula infància es referent de realitats diverses representades amb diferents nivells d’abstracció d’acord amb la perspectiva des de la qual se l’analitzi.

Des del punt de vista biològic, la infància s’entén com un període determinat des del naixement fins a la pubertat, en la qual es produeixen importants canvis biofisiològics.

Durant molt de temps en les nostres societats occidentals, s’ha tendit a tenir una percepció de la infància com una etapa passiva dels encara no.

En els darrers anys, la psicologia evolutiva i sociocultural ( Piaget, Wallon, Vigotski, Bruner...), han posat en evidencia la percepció d’un infant com un ésser social, actiu i competent, que construeix, actualitza i consolida els seus coneixements, habilitats, destreses, actituds, valors, sentiments, afectes...mitjançant les interaccions que estableix amb l’exterior. La psicologia evolutiva no entén la infantesa com una etapa única i homogènia. Sovint ha dividit la infantesa en subetapes que es caracteritzen pels canvis que es produeixen des del punt de vista biològic, físic, motriu, cognitiu, relacional i emocional.

Des d’una perspectiva demogràfica, el conjunt de població d’un territori que té l’edat compresa en un interval que s’ha establert a escala convencional.

Des d’una perspectiva social i cultural l’interval d’edat que aplega la infància pot ser relatiu i variar de una cultura a una altra , duna època a una altra...

Davant el concepte infància els ciutadans d’un territori desenvolupen una sèrie d’associacions d’idees que configuren un conjunt de coneixements lògics, compartits compartits per la majoria de membres d’aquella comunitat, això pot condicionar les seves interaccions amb els infants, generar perjudicis, intensificar o frenar el suport social.

Des de la perspectiva del dret s’entén que l’infant o pertany al pare o és propietat de la família: els seus problemes són problemes de la seva família i per tant, els problemes de la infància no exigeixen cap responsabilitat col•lectiva: son una afer privat de les famílies. Això comporta la imatge de l’infant com un subjecte de poca importància social.

1.2 Evolució històrica dels conceptes d’infància i de la seva protecció.

Època Data País Autor Aportació

Edat mitjana Ariès No existeix el concepte d’infància.

L'educació era fruit de la convivència amb les persones del seu entorn

Baixa edat mitjana i renaixement La infància comença a adquirir significat.

1337 Pere III el Cerimoniós Els infants eren recollits del carrer i se’ls ensenyava un ofici.

Ramon Llull Proposa la necessitat d’una educació per a tothom.

Baixa edat mitjana i renaixement Els càstigs corporals queden incorporats dins del sistema d’educació formal.

Època preindustrial L’infant no es apartat de la vida quotidiana i es propietat d’altres adults. No disposen de drets.

Postman La

...