Una Mente Maravillosa

PAC3- PSICOPATOLOGIA Daniel Cortada i Hortalà

PREGUNTA 1

Si analitzem el cas de John Nash (protagonista de la pel•lícula “Una mente maravillosa”) des de la semiologia de les funcions psicològiques, podem dir que les principals funcions alterades són la consciència, la percepció i el pensament.

Semiologia de la consciència: L’alteració de la consciència es manifestarà en comportaments verbals i motors patològics (signes i símptomes).

L’estat de consciència de John és d’hipervigilància, manifesta un excés en el nivell d’alerta. En la primera cita que John té amb Alícia, constantment està pendent de la gent que té al voltant ja que es pensa que l’estant seguint. Manifesta

un quadre confosooniric, amb un pensament desorganitzat, incoherent i amb al•lucinacions. Si fem referència a la consciència del jo o la capacitat de John Nash per captar el món intern i la possessió del seu sentit d’integritat, observem una despersonalització, ja que presenta sentiments d’estranyesa i por pel que fa als deliris sobre presumptes conspiracions i missatges xifrats; creu veure espies russos que el persegueixen i el volen matar. També, podem observar una desrealització, ja que quan l’ingressen a l’hospital psiquiàtric i, el doctor i la seva dona, li diuen que pateix esquizofrènia té una sensació d’estranyesa, sent que el món que l’envolta és irreal o desconegut.

Semiologia de la percepció: En la pel•lícula, John Nash presenta al•lucinacions, tant visuals com auditives (símptomes positius), creu veure i parlar amb persones que no existeixen, com el seu amic Charles, la seva neboda i William Parcher, l’espia americà.

Semiologia del pensament: En relació a les alteracions de la velocitat de pensament, podríem dir que mostra taquipsíquia (encadenament anormalment rapid de les idees). Per exemple, en la pel•lícula podem observar com el pensament d’en John sembla que sigui més ràpid del normal, com quan intenta resoldre el logaritme escribint als vidres de la seva habitacio de manera compulsiva.

Pel que fa als tastorns de la forma de pensament, podríem dir que en John presenta una disgregació, arrel d’una desorganització dels processos de pensament. Utilitza frases curtes i gramaticalment correctes, però que en el seu no conjunt no poden ser enteses. Per exemple, quan està afectat per la malaltia, realitza operacions sense sentit. També, observem com en el despatx enganxa una gran quantitat de retalls de diaris, sense cap tipus de significat aparent entre ells, i com a resultat final, un contingut absurd i incomprensible. John també presenta alogia (s’observa empobriment cognitiu), el llenguatge es adequat en quantitat (la fluïdesa verbal esta preservada), i les respostes son suficientment llargues, però proporcionen escassa informació. El llenguatge tendeix a ser abstracte, imprecís i repetitiu. Per exemple, quan dóna classes a la universitat, parla de forma fluida, però el llenguatge que utilitza és poc entenedor i concret, fet que dificulta la comprensió dels seus alumnes.

En relació als trastorns de contingut, en John presenta diverses idees delirants. Deliris de grandesa (superioritat), ja que té una idea exagerada de les seves capacitats intel•lectuals, considera que és un geni, i que és l’únic capaç de resoldre problemes matemàtics de gran dificultat. Deliris de significació, ja que troba significats especials en fets quotidians, que només ell pot desxifrar, per exemple, observem com retalla i analitza

...