Apunts Economia De L'empresa Selectivitat 2011

Conceptes economia de l’empresa

Bloc 1: La informació econòmica i financera.

 Comptabilitat: ciència de caràcter econòmic que té per objectiu produir informació per conèixer el passat, el futur i el present de la realitat econòmica en termes quantitatius. L’objectiu de la comptabilitat és proporcionar informació econòmica a diferents nivells de l’empresa (a direcció, als accionistes, als treballadors i als creditors).

 Patrimoni empresarial: conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament valorats.

 Masses Patrimonials: conjunt d’elements patrimonials que tenen una mateixa significació econòmica.

ACTIU NO CORRENT: elements del patrimoni vinculats a l’empresa durant més d’un exercici econòmic.

ACTIU CORRENT. Està constituït per aquells elements que es troben en constant rotació, que es renoven diverses vegades en un mateix exercici econòmic.

PATRIMONI NET: recursos que l’empresa destina a l’autofinançament més aquells que són aliens però no cal tornar-los, com ara subvencions i donacions.

PASSIU NO CORRENT: fonts de recursos que s’han de tornar en un període superior a la durada d’un exercici econòmic (més d’un any).

PASSIU CORRENT. Està format per aquells deutes que l’empresa ha de tornar abans d’un any, les obligacions a c/t.

Submasses d’actiu:

- Immobilitzat intangible: format per els béns que l’empresa necessita per produir però que no són tangibles.

- Immobilitzat material: format per els béns tangibles propietat de l’empresa destinats a l’activitat productiva.

- Inversions financeres a ll/t: inversions en actius financers a ll/t (obligacions, bons, deute públic...) o en participacions de capital (accions) que l’empresa té amb la intenció de mantenir-les durant un període a llarg temps.

- Inversions immobiliàries: inversions en béns immobles que no intervenen en l’activitat pròpia de l’empresa.

- Existències: Format per aquells materials que es fan servir en l’elaboració del producte, o bé per les mercaderies ja elaborades que comercialitza l’empresa.

- Realitzable: Representa els crèdits i els drets de cobrament de l’empresa per operacions que ja estan fetes i que en un termini curt li permetrà a l’empresa disposar de líquid.

- Disponible: Format pels elements líquids de l’empresa i que, per tant, presenten una disponibilitat immediata.

 Tècnica de partida doble: és una manera de registrar la realitat econòmica observant en cada fet econòmic 2 elements relacionats. Hi ha una relació de valor i de causa efecte.

 Normativa comptable:

 Cicle comptable: Són les fases del procés comptable, que són el conjunt d’operacions que fa una empresa durant un exercici econòmic.

Bloc 2: Gestió financera

 Fonts de finançament: diferents procedències dels recursos propis o aliens de què disposa l’empresa. Formen part de l’estructura financera.

 Criteris de classificació de les fonts:

 Segons el termini de devolució: llarg o curt.

 Segons la seva procedència: finançament extern (capital, préstecs, crèdits) o finançament intern (reserves, provisions).

 Segons els mitjans de finançament: finançament propi (capital, reserves, amortització) o finançament aliè (préstecs, crèdits, emprèstits, lising...).

1. Finançament propi: fonts d’obtenció de recursos que no són exigibles a tercers i no tenen un cost explícit. No tenen un cost determinat que es materialitzi en despesa (PiG) però tenen un cost d’oportunitat (el que deixes de guanyar).

1.1. Capital: aportacions dels socis (persones, empreses o grups d’empresa) a l’empresa. Financen l’actiu no corrent.

1.2. Reserves: beneficis no distribuïts per l’empresa. Financen l’actiu no corrent. Reserva legal, reserva estatutària o reserva voluntària.

1.3. Amortitzacions: Valor estimat de la pèrdua de valor acumulada de l’immobilitzat. S’ha de calcular aquesta pèrdua de valor i incorporar-la en el be.

2. Finançament aliè: finançament que obtenen les empreses de manera temporal per tercers. Té un cost explícit que s’expressa en tipus d’interès.

2.1. Préstecs: contracte en què una entitat financera lliura una quantitat de diners a una empresa per poder-se finançar.

2.2. Pòlissa de crèdit: contracte en què una entitat financera posa a disposició de l’empresa una quantitat de diners predeterminada a canvi d’un preu. Només pagarà interessos per les quantitats que disposa i una quantitat per les que no ha agafat.

2.3. Emprèstits: títols de deute que emet l’empresa (obligacions). L’utilitzen empreses grans per finançar actiu no corrent.

2.4. Crèdit comercial o proveïdors: finançament automàtic que obté l’empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors. Normalment actiu corrent. Pot ser cost gratuït, cost d’oportunitat (no aprofitar descompte) o recàrrec.

2.5. Descompte d’efectes/lletres/ clients: una entitat financera accepta efectes comercials (lletres) abans del seu venciment a canvi d’un import inferior al nominal. El cost per l’empresa són els interessos derivats de l’avançament de diners. En cas que el client no pagui la lletra l’empresa financera carrega el import a l’empresa proveïdora. Finança l’actiu corrent.

2.6. Facturatge o factory: venda dels crèdits o drets comercials abans del venciment a una empresa de facturatge a canvi d’un preu prefixat en el contracte. El facturatge s’utilitza per obtenir liquiditat a l’empresa. El cost de finançament és elevat.

2.7. Lísing: lloguer especial de béns d’immobilitzat a canvi d’un import, una quota amb opció de compra quan s’acaba el contracte. Moltes empreses utilitzen el lísing degut a: no s’han de preocupar de buscar recursos financers, poden tenir avantatges fiscals (lloguer imposa despesa per tant benefici més baix), el manteniment i les reparacions hi poden anar incloses.

2.8. Rènting: lloguer en què un arrendatari posa a disposició de l’empresa bens

...