Derecho Internacional Publico

1. CONCEPTE DE RELACIÓ JURÍDICA

1.1. CONCEPTE

La construcció de la doctrina sobre la concepció jurídica té gran importància/constància des del segle XIX per Savigny. Aquesta pretén potenciar l’esperit comunitari de la relació jurídica davant l’individualisme liberal imperat al llarg del segle XVIII. Sorgeix una idea més comunitària que es va definir com la relació de persona a persona, determinada per una regla jurídica que atorga a cada individu un domini on la seva voluntat regeix independentment de tota voluntat estranya.

Actualment, considerem la relació jurídica com el nexe que uneix entre ells el subjecte de dret.

Determina una situació de poder i deure que vincula a determinats subjectes de manera que un d’ells pot exigir a l’altre una determinada conducta que aquest ha d’observar, i si no ho fa se’l pot exigir a fer-ho.

La relació jurídica consisteix en qualsevol tipus de relació entre persones que es trobi regulada pel dret o que, sense estar-ho, produeixi conseqüències jurídiques. En termes generals, es parla de relació jurídica per referir-se a totes aquelles relacions o situacions socials, de qualsevol indole, que són susceptibles de ser contemplades jurídicament. Per tant, pot afirmar-se que quan les relacions socials són contemplades pel Dret, cap parlar de relacions amb transcendència jurídica, o senzillament, de relacions jurídiques.

1.2. CARÀCTERS DE LA RELACIÓ JURÍDICA

• Vincle normatiu: predica conseqüències jurídiques del fet real que recull.

Per distingir-lo veiem dins de la relació jurídica dos elements destacables:

o La matèria o situació real que li serveix de fonament.

o La conseqüència jurídica que es vincula del fet real, és a dir, la idea d’elevar a norma un determinat fet.

• Temporalitat: fa referència a que la relació jurídica té una durada definida en el temps, encara que aquesta sigui més o menys permanent.

• Es predica de persona a persona: normalment, es predica de persona, és dóna entre persona i persona, no entre persona i cosa.

1.3. ELEMENTS

L’estructura de tota relació jurídica comprèn:

• Subjectes: És necessari un determinat vincle entre persones que ocupen posicions diferents. La persona que té dret a alguna cosa és el subjecte actiu i la que es troba obligada a reconèixer, satisfer o fer efectiu el dret d’una altra persona és el subjecte passiu (pot donar-se la cootitularitat dels subjectes).

Com a conseqüència de la relació jurídica es precisa de dos o més subjectes vinculats per la relació. Pot ser tant una persona física com jurídica, i fins i tot, que estigui per determinar. (herència fins que no és acceptada...)

Podem individualitzar una sèrie de posicions entre subjectives i objectes

o Posició activa, que dona al subjecte la possibilitat d’actuar eficaçment

 possibilitat de realitzar una conducta lícita en relació a un objecte

 Possibilitat d’exigir d’una altra persona una determinada conducta (dret de crèdit...) o la modificació d’una conducta.

 Etc.

o Posició passiva: se’ls imposa una determinada conducta, de manera que es limita la seva esfera d’actuació.

• Objecte: part de la realitat social limitada per la relació, concretada en els interessos i béns És el fet o situació que es pretén regular.

• Contingut: son els que sorgeixen de la relació jurídica entre subjectes, i es refereixen sempre a una conducta que pot, o ha de realitzar cadascun dels subjectes de la relació.

És el conjunt de drets i deures que vinculen als subjectes o parts de la relació jurídica, qui, per principi, es situen en una posició de poder o deure. Tota situació de poder comporta simultàniament una posició correspectiva de deure.

1.4. CLASSES

Clases de relació jurídca: Distingir si tenir en compte el subjecte o el contingut

Subjecte: Püblica o privada.

Publica si interve l’estat o uns ens públic

Privada: si es elimita a les relacions entre els particulars.

Contingut: personals

Personasl: tenen en compte aspectes inherents a la persona.

Patrimonials: sempre prenent de base a la persona com a punt de referència, té en compte les relacions de trànsit dels béns i la seva circulació i capacitat econòmica.

2. EL DRET SUBJECTIU: TEORIES RESPECTE DE LA SEVA NATURALESA

2.1. CONCEPTE

Dret subjectiu: teories respecte a la seva naturalesa.

Posición subjectiva activa que atorga a l’individu un poder d’actuar per la satisfacció d’interessos dignes de protección. S’atribueix sempre a una persona i dona la posibilitat d’actuar lícitament en relació amb una persona o amb una cosa.

2.2. ESTRUCTURA

Estructura

Distingim tres element:

Subjecte: el dret subjectiu es predica d’una persona, física o jurídica, a la qual s’atribueix la titularitat del dret. El subjecte ha de ser determinat o determinable (indeterminat), també existeix la possibilitat que concorrin una titularitat de subjectes titulats, però malgrat la pluralitat, pot ser que el contingut i el poder que doni el dret subjectiu no sigui identic per a tots, sino que s’haurà de resoldre en les seves relacions internes o cap a fora……..

Objecte: pot ser qualsevol cosa, objecte i fins i tot un dret, de manera que es posible que un dret sigui objecte d’un altre dret.(usufruit sbre un dret d credit..)

Contingut: ambit de poder i legitimació del titular. Confereix al titular l’acció per fer respectar aquest poder

2.3. CLASSES

Classes de drets subjectius

Es distingeix entre

...