Economia De L'empresa. Selectivitat 2012. Bloc 1

1. La informació econòmica i financera en l’empresa

1.1. La comptabilitat: concepte i objectius

Concepte: És la ciència econòmica que estudia el patrimoni empresarial, tant de manera estàtica com dinàmica. Estudia el patrimoni en un moment determinat i les variacions que s’hi produeixen.

Objectiu: Proporcionar informació econòmica a diferents nivells de l’empresa: a l’empresari, a la H.P., als accionistes o propietaris, i al comitè d’empresa (representant dels treballadors).

1.2. El patrimoni empresarial: concepte, masses patrimonials d’actiu i de passiu: (i Net)

Concepte: És el conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament valorats en relació amb la finalitat a què es destinen.

Masses patrimonials d’actiu i de passiu:

- ACTIU:

Actiu no corrent: elements del patrimoni vinculats a l’empresa durant més d’un exercici econòmic.

• Immobilitzat intangible o immaterial: béns que l’empresa necessita per produir.

• Immobilitzat material: actius tangibles i corporis, propietat de l’empresa.

• Amortitzacions acumulades d’immobilitzat: perdida de valor dels actius.

• Inversions financeres a ll/t: inversió en actius financers a ll/t o en participacions de capital que té l’empresa.

• Inversions immobiliàries: inversions en béns immobles que no intervinguin en l’activitat de l’empresa.

Actiu corrent: elements que es renoven diverses vegades en un mateix exercici econòmic.

• Existències: materials que s’utilitzen en l’elaboració d’un producte o per les mercaderies ja elaborades.

• Realitzable: crèdits i drets de cobrament de l’empresa.

• Disponible: elements líquida de l’empresa i que presenten una disponibilitat immediata.

- PATRIMONI NET I PASSIU:

Patrimoni net: Recursos de l’empresa que es destinen a l’autofinançament i aquells que són aliens però que no cal tornar-los.

• No exigible

Passiu no corrent: elements del patrimoni que impliquen una obligació a ll/t per a l’empresa.

• Exigible a llarg termini

Passiu corrent: obligacions a c/t.

• Exigible a curt termini

1.3. La partida doble i la normativa comptable.

El mètode de partida doble coinsisteix a anotar simultàniament en dos comptes, com a mínim, la variació que es produeix en el patrimoni a causa de cada fet comptable.

En tot fet comptable sempre hi ha una anotació o més de Deure i una anotació o més d’haver. La suma de les quantitats anotades en el deure és igual a la suma de les quantitats anotades en l’haver.

De vegades la identificació del fet comptable i la seva valoració poden presentar components subjectius. Això fa indispensable la regulació legal tant de criteris de comptabilització com de difusió de documents comptables, i la promulgació de normes que en garanteixen la fiabilitat.

La normativa comptable indica a les empreses com portar la seva comptabilitat. D’aquesta normativa forma part el Codi de Comerç, el PGC (Pla General Comptable), i les lleis i regulacions del ICAC que puguin afectar a l'empresa.

El Pla General Comptable estableix quin és el marc tècnic bàsic de la normalització comptable. S’estructura en cinc parts:

Obligatòries:

1. Marc conceptual: Conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics que inspiren tot el pla i s’erigeix en l’instrument que dóna unitat i concordança al conjunt normatiu:

o Prioritat quant a l’objectiu de la imatge fidel, clara, comprensiva i útil per als usuaris de la informació financera.

o Prioritat del fons respecte a la forma de les operacions.

Per tant, en el marc conceptual del NPGC trobarem els principis i les regles generals que ens han de permetre confeccionar i interpretar la informació comptable.

Hi trobem set parts:

- Comptes anuals de les pimes: comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net i la memòria, tots els docuemnts que dormen una unitat. Aquests han de ser compresibles i útils, i han de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’exercici.

- Requisits de la informació que cal incloure en els comptes anuals: La informació ha de ser rellevant, siable, íntegra i clara, i s’ha de poder comprar amb diferents períodes i entree empreses del seu sector.

- Principis comptables:

o Empresa en funcionament. Quan neix l’empresa, la vida que té és il•limitada.

o Data del fet o meritació. En el fet que es fa una acció, s’ha d’imputar.

o Uniformitat. Quan s’aplica un criteri, s’ha de mantenir durant 4 o 5 anys i s’ha de comunicar a l’administració qun es canviï.

o Prudència. Quan es preveu una pèrdua negativa, s’ha de comptabilitzar; però quan es preveu un benefici, no es pot comptabilitzar.

o No compensació, és a dir, que tot ha de quedar regustrat al seu lloc sense fer trampa.

o Importància relativa. En comptabilitat, quan es comet la mínima errada, sinò falla tot.

- Elements dels comptes anuals: són els que formen part del balanç (actius, passius i patrimoni net) i del compte de pèdues i guanys (despeses i ingressos).

- Criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels comptes anuals: són els que hem aplicat a l’hora de fer els assentaments comptables.

- Criteris de valoració: a tots els comptes anuals se’ls assigna un valor monetari.

- Principis i normes de comptabilitat generalment acceptats:

o El Codi

...