La ética En El Proceso De Construcción De Identidad De Los Educadores Sociales

Tema escollit:

El capítol “La ética en el proceso de construcción de identidad de los educadores y

educadoras sociales”

Resum inicial:

La nova estructuració de convergència europea comporta la conversió de les diplomatures i llicenciatures en títols de grau, i tot i que aquest procés encara està pendent de concretar en cada cas, hi ha la possibilitat que algunes titulacions actuals, desapareguin. Si es donés aquest cas en l’Educació Social estaríem davant d’una clara involució, ja que tornaríem al punt on no existia una formació específica i reconeguda. Però, suposant que no fos d’aquesta manera, caldria definir les competències professionals que s’adquireixen amb aquesta titulació. És urgent trobar mecanismes per a generalitzar aquesta consciència en el conjunt de la professió, de manera que s’arribi a una identitat professional més consolidada i més àmplia.

En la definició de l’Educació Social com a professió, un gran problema ha estat que, mentre s’ampliava la identificació dels llocs en què es pot exercir la professió, s’ha deixat més de banda la definició de la identitat pròpia de la mateixa. Aquests fets s’han produït perquè s’ha passat molt de pressa de ser una ocupació a una professió, cosa que ha produït diverses contradiccions entre els professionals de l’educació social.

En les qüestions que es poden arribar a plantejar en tot aquest procés, l’assumpte central és veure quines són les respostes que és capaç de generar la professió, depenent del moment que està passant. Aquestes respostes es convertiran en el reflex de la seva evolució o involució. Ens trobem amb el problema de la indefinició de la identitat professional, que ens apareixerà de forma intensa durant tot el procés de definició. La qüestió realment important de tot aquest procés és veure quines són les funcions pròpies de la professió i si aquestes funcions es poden aplicar en aquest lloc o si s’acosten més o menys a l’encàrrec que es rep. La identitat a partir de la qual es defineixen les funcions es construeix de manera interna i dóna mostres de la solidesa de la professió. Abans de res és imprescindible saber qui som per a poder definir més endavant què farem.

Identificar uns valors bàsics que donen sentit moral a l’activitat, establir una finalitat que serveixi de referència d’acord amb aquests valors, desenvolupar accions que s’acostin als objectius previstos, reconèixer honestament els encerts i els errors i tornar a començar, tot això forma part de l’essència de l’educació, en definitiva, acceptar que mai ha estat neutra i que els models tecnocràtics en què aparentment només s’aplicaven tècniques objectives eren també una forma d’acció política que no necessàriament s’adreçava a assegurar el benestar.

En tot aquest procés de consolidació de la identitat professional és imprescindible definir la posició des de la qual la professió interpreta la realitat. A més l’educació social, ha de tractar de manera específica el tema dels valors i la deontologia.

Per tal d’intentar enfortir i consolidar la professió, s’han celebrat diversos Congressos d’Educació Social (1995, 1998, 2001, 2004 i 2007). En cadascun d’ells s’ha reflexionat sobre la definició, la formació, l’ètica, els valors, les funcions, les competències i l’evolució de l’Educació Social com a professió, mirant d’establir una identitat que aporti certa convicció al professional de l’educació social i al gruix de la societat.

Tot i això s’ha de partir de la idea que la identitat, està sempre en un continu procés de revisió, ja que vivim en una societat caracteritzada pel canvi constant i no podem crear una identitat tancada, doncs, això només ens portaria a l’aïllament de la professió. Cal adaptar-se al moment i al lloc, la identitat ha de ser dinàmica, però també és cert que cal tenir certs elements definitoris concretats per a saber qui som i quina és la nostra funció. Aquests elements són: l’Autoimatge, la Funció Social i els Valors. Però en el cas de l’Educació Social no resulta senzill definir-los d’una sola manera ja que a hores d’ara encara existeixen infinitat de formes definitòries.

Cal tenir en compte que la professió ha recorregut un trajecte molt intens en molt poc temps, i que és una professió molt jove (es troba en procés de construcció de la pròpia identitat), és per això que encara es poden observar certes debilitats en la seva identitat així com la falta d’una estructura bàsica que pugui regular tots els aspectes referents a l’ètica de la professió. Tot i així cal valorar molt positivament la ràpida i eficient evolució de la professió, gràcies a la voluntat i vocació dels professionals que s’hi dediquen i que volen el millor per a la societat.

Introducció:

Hem escollit aquest tema perquè, com a futures educadores socials, ens preocupa i ens intriga la ètica en el procés d’identitat de la nostra professió i el procés de consolidació de l’educació social, el qual ha estat un trajecte intens i ha tingut un desenvolupament poc harmònic de les diferents parts que la constitueixen i tampoc homogeni entre els membres del seu cos. En aquest assaig ens interessa definir la ètica dels professionals de d’educació social així com esbrinar quines són les respostes que és capaç de generar la professió depenent del moment pel qual passa, aconseguint que aquestes respostes siguin un reflex de la seva evolució. El problema de la indefinició de la identitat professional apareix de manera intensa, i a nosaltres, com a futures professionals, ens preocupa que s’aconsegueixi definir els eixos que perfilen la pròpia raó de ser de la nostra professió. La qüestió ja no és si en un espai determinat hi ha d’haver educadors o no hi ha d’haver educadors socials, tant sols per les característiques genèriques del lloc o per l’encàrrec que es rep, sinó veure quines són les funcions pròpies de la professió i si aquestes funcions es poden aplicar en aquest lloc o si s’acosten més o menys a l’encàrrec que es rep. Una professió que es mou en el terreny de les desigualtats socials, amb el desig de potenciar una societat més justa basada en el respecte dels drets fonamentals de les persones, no pot construir una identitat centrant-se exclusivament en els processos d’actuació, primer ha de definir el sentit que vol donar a la seva tasca. Abans que res és imprescindible saber bé qui som per poder definir més endavant què fem, quin tipus de propostes d’intervenció

...