El Espacio Exterior
Enviado por • 20 de Marzo de 2014 • 3.015 Palabras (13 Páginas) • 240 Visitas
1. L’espai exterior
o 1.1 Descobriment
o 1.2 Sistema Solar
o 1.3 Variació de pressió
2. Estació espacial Mir
o 2.1 Mòduls de la Mir
o 2.2 Principals camps d’investigació
o 2.3 Ultima missió i fi de la Mir
3. Estació Espacial Internacional
o 3.1 Característiques de la ISS
o 3.2 Projectes
4. Transbordador espacial
o 4.1 Parts d’un transbordador espacial
o 4.2 Transbordadors
5. Programa Apollo
6. Sondes espacials Voyager
7. Telescopi Hubble
o 7.1 Principals descobriments
1. L’espai exterior
o 1.1 Descobriment
o 1.2 Sistema Solar
o 1.3 Variació de pressió
2. Estació espacial Mir
o 2.1 Mòduls de la Mir
o 2.2 Principals camps d’investigació
o 2.3 Ultima missió i fi de la Mir
3. Estació Espacial Internacional
o 3.1 Característiques de la ISS
o 3.2 Projectes
4. Transbordador espacial
o 4.1 Parts d’un transbordador espacial
o 4.2 Transbordadors
5. Programa Apollo
6. Sondes espacials Voyager
7. Telescopi Hubble
o 7.1 Principals descobriments
1. L’espai exterior
o 1.1 Descobriment
o 1.2 Sistema Solar
o 1.3 Variació de pressió
2. Estació espacial Mir
o 2.1 Mòduls de la Mir
o 2.2 Principals camps d’investigació
o 2.3 Ultima missió i fi de la Mir
3. Estació Espacial Internacional
o 3.1 Característiques de la ISS
o 3.2 Projectes
4. Transbordador espacial
o 4.1 Parts d’un transbordador espacial
o 4.2 Transbordadors
5. Programa Apollo
6. Sondes espacials Voyager
7. Telescopi Hubble
o 7.1 Principals descobriments
1.L’espai exterior:
L’espai exterior és la part de l’Univers més enllà de la influència gravitacional de la Terra i de la seva atmosfera entre altres objectes astronòmics.
No hi ha una frontera definida entre l’atmosfera terrestre i l’espai exterior. Se sol considerar que l’espai exterior comença a una alçada de 80 a 120 km de la superfície terrestre.
L’anomenem espai exterior per diferenciar-lo de l’espai aeri.
L’espai exterior no està buit de matèria, conté una baixa densitat de partícules, predominantment gas d’hidrogen, així com radiació electromagnètica. Conté la major part de matèria de l’Univers.
1.1.Descobriment: Any 350 aC El filòsof grec Aristòtil va
suggerir que << a la natura li propugna el buit>>. Antiga Xina Hi havia diverses escoles de
pensament sobre la naturalesa del cel. En el s.II
aC, l’astrònom Zhang Hung es va convèncer que
l’espai ha de ser infinit, es a dir, que s’estén molt
més enllà del mecanisme que dona suport al Sol i
a les estrelles. Galileo Galilei Sabia que l’aire tenia pes.
L’experiment que va fer el seu alumne
Evangelista Torricelli va donar resultat el primer baròmetre de mercuri. Thomas Digges L’any 1576 va ser el primer astrònom professional per donar suport al concepte de l’univers infinit.
formada per
Radiació electromagnètica
Energia fosca
Neutrins sense massa
Matèria fosca
Radiació electromagnètica
Matèries poc conegudes
Pàgina 4
1.2.Sistema Solar:
L'espai exterior dins del Sistema Solar es diu espai interplanetari, que passa per sobre de l'espai interestel·lar en la heliopausa.
El buit de l'espai exterior no és realment buit; està escassament ple de diverses dotzenes de molècules orgàniques descobertes fins ara per espectroscòpia de microones. També hi ha gas, plasma, pols, petits meteors i material deixat de llançaments previs tripulats i no tripulats que són un risc potencial per a les naus espacials.
L'absència d'aire converteix a l'espai exterior i a la superfície de la Lluna en llocs ideals per a l'astronomia en totes les longituds d'ona de l'espectre electromagnètic, com va evidenciar el Telescopi espacial Hubble amb les espectaculars imatges enviades. Les imatges i altres dades de vehicles espacials no tripulats han proporcionat informació incalculable sobre els planetes, asteroides i cometes en el nostre sistema solar.
1.3.Variació de pressió:
Traslladant des del nivell del mar fins a l'espai exterior es produeix una diferència de pressió d'uns 15 psi, equivalent a sortir a la superfície des d'una profunditat sota l'aigua d'uns 10 m.
Pàgina 5
2.Estació espacial Mir:
Mir en rus ‘’Mup’’ significa món i pau. Originalment Mir era soviètica però després de la desintegració de la URSS, Mir, va passar a ser russa. Va ser la primera estació espacial d’investigació habitada de forma permanent de la història. Va ser accessible a astronautes internacionals a través de nombroses col·laboracions.
Gracies a l’èxit d’explotació i a la experiència obtinguda va permetre a les companyies russes ser les principals participants en la creació de la Estació Espacial Internacional.
Estava previst que la plataforma estigues en funcionament durant 5 anys, però va estar més temps. En total 13 anys.
El projecte va començar en 1976. El llançament de l’estació fou tot un èxit el 20 de febrer de 1986 amb el transbordador Protó.
2.1.Mòduls de la Mir:
Els equips principals del complex van ser instal·lats en 5 mòduls espacials: Kvant, Kvant 2, kristall, Spektr i Priroda. Els portadors Protó van ser els encarregats de portar-los fins a l’orbita.
En el mòdul principal de la Mir llençat en 1986, els cosmonautes dormien, menjaven, feien gimnàstica i treballaven. Allí també es trobava l’ordinador central i els controls de l’estació. Kvant I (1987) i Kvant II (1989) contenien els instruments científics i les dutxes de la tripulació. Kristall (1990) va estendre les possibilitats científiques de la Mir. Spektr (1995) va servir d'habitatge i espai de treball per als astronautes americans. Priroda (1996) dirigia el sensor remot de la Terra. El mòdul d'atracament (1996) servia de punt d'ancoratge segur i estable per a la llançadora espacial.
Pàgina 6
La primera expedició va arribar a la Mir el 13 de març de 1986 a la nau Soyuz 15 , i després van realitzar un viatge sense precedents . Van tornar reeixidament i van instal·lar els dispositius en el seu nou " laboratori
...