Veritat I Mentida Sobre Sentit Extramoral

TREBALL FILOSOFIA

Sobre veritat i mentida en sentit extramoral

FRIEDRICH NIETZSCHE

1. Per a Nietzsche el coneixement humà és com a miserable, desgraciat, lamentable, superficial, falç, enganya sobre el valor de l’existència. Aquest coneixement és útil per a l’ésser humà encara que hi atribueixi totes aquestes característiques. Gràcies a aquest coneixement, inútil per a Nietzsche, l’home sense aquest no seria capaç de sobreviure.

El coneixement el podem qualificar com a allò que no compleix la funció perquè ens ensenya, és fictici.

No obstant això, l’ésser humà se sent orgullós d’aquest intel·lecte, tal que és creuen el centre del món (antropocentrisme)

Tot això causa que no puguem confiar en els sentits. Tot allò que veiem quan observem la naturalesa són només imatges, formes, les veritables coses no són tal i com les observem.

La única funció del coneixement és permetre la supervivència de l’ésser humà, amb els seus grans defectes.

2. Nietzsche compara a un filòsof amb un mosquit i un camàlic.

Si ens imaginem que som un mosquit, ens adonem que per a aquest, el centre del món és ell mateix, tot gira al voltant seu. Així passa amb l’ésser humà, encara que el seu valor, socialment sigui insignificant, necessita sentir-se important a través del reconeixement d’altres persones, ho mateix passa amb el filòsof, necessita sentirà motivació, sentir-se útil per a la humanitat.

Amb això ens fa entendre que qualsevol ésser viu, necessita sentir-se el centre del món i intentar ser quant més important millor.

3. Quan anomena “La naturalesa ha llençat la clau”. Fa referència a que ha llançat la clau que obra la porta i ens impedeix conèixer-nos a nosaltres mateixos, és a dir, per a no saber quin és el nostre instint, per a no poder conèixer la realitat, la covardia de l’ésser humà, i així ser ignorant a tot el que succeeix.

4. Per a l’ésser humà el “desig de veritat” li és indiferent.

No li fa falta conèixer el verdader coneixement. Li és igual si les seves explicacions, els seus fets són correctes o no, l’única cosa que els interessa és si les seves explicacions, afirmacions, etc. Són beneficioses per a ell, només importa el benefici que hi podem treure i que no malmetin l’ésser humà.

El concepte extramoral és el que Nietzsche s’ocupa des de el punt de vista del coneixement pur, sense alteracions creades pels sentits dels humans.

5. Pot haver alguna part del món on importi el veritable coneixement, on importi la veritat?

Els éssers humans han atorgat la paraula veritat als coneixements que són producte de la nostra imaginació, creiem que són més veritables les paraules amb la que anomenem l’objecte, que no pas allò que designa la paraula (l’objecte).

El coneixement veritable no està a l’abast, per tant, les idees són una producció de la pròpia ment humana.

Per a Nietzsche, la paraula, només consisteix en una sèrie de símbols que són causats per l’estimulació que ens crea aquell objecte al ser observat, per tant, la paraula no té res a veure amb la veritable realitat.

6. En el capítol “l’oblit d’on venen les paraules”, ens fa referència a quatre arbitrarietats del llenguatge: El subjectivisme, les diferenciacions arbitràries, el favoritisme parcial i les diferents llengües.

• El subjectivisme:

Hi ha molts termes (paraules) que són subjectives, com la paraula “dur”, que realment no designa cap objecte de la realitat (naturalesa), sinó, que expressen una sensació que pot ser entesa de diferents maneres, depenent de la persona.

• Les diferències arbitràries:

Són les que et designen una cosa segons un gènere, com per exemple: “arbre” com a masculí i “planta” com a femení.

• El favoritisme parcial:

Com la paraula “serp” que fa referència al fet d’arrossegar-se, i en canvi altres animals com el cuc, també ho fan i no se’ls anomena “serp”.

• Les diferents llengües:

Les llengües et mostren que un mateix objecte pot ser anomenar de moltes maneres diferents, depenent de l’idioma. Això és una

...