Veritat I Mentida Extremoral

VERITAT I MENTIDA EN SENTIT EXTRAMORAL

Tenim una realitat on els sentits capten sensacions que es produeixen en la nostra ment i la raó ens permeten fer imatges de les coses. La realitat fa canvis, i els sentits no enganyen en mostrar una realitat canviant, ja que els sentits només copsen l’ara i aqui d’aspectes concrets o individus, etc.. però a vegades no entenen el conjunt o la complexitat de la realitat. La realitat és dinàmica, variada, espontània, etc.. i això fa que la raó no pot entendre aquests moviments, espontanis i necessita simplificar allò que és plural.

La raó, per poder treballar necessita fixar aquest canvi continu i això ho fa inventant metàfores , a través del llenguatge , les quals després es converteixen en conceptes, ja que els necessita crear per poder fer comprensible el món.

El llenguatge pretén representar la realitat però entre un lleó de veritat i el mot lleó hi ha abisme, intentem transmetre aquesta imatge mental mitjançant un so articulat : hi ha una primera metàfora (imatge) i una segona (paraula).

L'ésser humà és un constructor de metàfores per naturalesa o, més aviat, per una necessitat natural i vital, ja que sense les metàfores que són comuns al llenguatge i a la ciència no hauria pogut subsistir. Els impuls de crear metàfores no s'esgota amb el llenguatge i la ciència , sinó que troba un nou camp en l'art, tot que la ciència és un munt de metàfores i no poden explicar la realitat ni la vida. Tot i així l’home segueix tinguent una inevitable tendència a deixar-se enganyar i l'art suposa portar a l'últim extrem aquest afany per deixar-se enganyar.

...