LA DEMOCRÀCIA (UNA GUIA PELS CIUTADANS) PER ROBERT ALAN DAHL

LA DEMOCRÀCIA (UNA GUIA PELS CIUTADANS)

PER

ROBERT ALAN DAHL

L’autor, Robert Dahl, exposa el text com una guia de viatge ben narrada a través de la democràcia. Clarament diferenciada en quatre parts: Els inicis; Democràcia ideal; Democràcia real; Condicions per portar-la a terme (favorables/desfavorables). Amb aquestes reflexions ens transporta per un camí ben il•luminat i senyalitzat que fa reflexionar sobre el sí d’aquest “camí ben il•luminat i senyalitzat”, i de si s’assembla a la direcció que ens havien mostrat els antics i antecessors a més del sentit comú mateix. La seva metodologia, empírica i analítica, fan d’aquest text un document fiable, però amb una certa càrrega subjectiva. No obstant això, l’autor, exposa les qüestions a mode de reflexions i amb tota la llibertat per escollir el camí que cadascú cregui més adient. Defensant d’aquesta manera el principi magnànim dels éssers humans: La Llibertat.

Comença el text formulant la pregunta sobre si realment necessitem una guia per recórrer aquest camí anomenat democràcia. La resposta queda clarament explícita. Encara que també és cert que sempre és important qüestionar el més bàsic. Una guia per entendre el camí de la democràcia no donarà respostes a tot, per la complexitat mateixa de l’objecte d’estudi, però si pot ajudar com ens diu l’autor.

La democràcia ha lluitat des de els seus inicis a la Grècia i Roma antigues per ser el model o sistema d’organització definitiu dels éssers humans, però els enemics eren molts i molt poderosos: les monarquies absolutes, els imperis, dictadures militars, etc. No obstant això l’ideal de democràcia sempre a existit d’alguna manera, encara que durant molt temps només hagi perdurat en la memòria col•lectiva de les persones. No és fins fa pocs anys (després de la II Guerra Mundial) que s’ha començat a expandir de manera més generalitzada.

La història de la vida de la democràcia és la d’una nena o un nen amb molt per donar a tothom, orfe de pare i mare, que vaga sol pel món sentint-se ningunejat per aquells als qui vol ajudar. Poc a poc va superant totes les penúries i dificultats aconseguint arribar a la seva joventut després d’una dura adolescència. Esperem, pel bé de la democràcia, que aquest jove continuï creixent amb prosperitat.

És en la primera part (Els inicis) on el nadó començarà a gatejar, arribant inclús a donar els primers passos del que ha de ser una llarga vida. Com ens diu l’autor la democràcia no es pot assegurar que hagi estat inventada pels antics, encara menys pels EEUU al segle XVIII. Aquesta pot significar l’expressió dels anhels inconscients dels éssers humans de viure en una comunitat igualitària i on tothom tingui els mateixos drets i deures, però sobretot les mateixes possibilitats. Fent valer la paraula d’un individu com la de tota la resta. Per tant, és molt possible que la democràcia sigui la conclusió més lògica d’una reflexió sobre la vida en societat i que ja hagi estat utilitzadaven tribus primitives. No obstant això, les primeres datacions que es troben de la democràcia fan referència a la Grècia antiga, més concretament a Atenes on es va encunyar el terme “demokratia”. Quasi al mateix temps també van aparèixer les primeres Repúbliques Romanes. De totes maneres el seu crit només va ser un petit soroll que es va fer callar durant quasi un mil•lenni, fent-lo desaparèixer amagat per l’autoritarisme. Però no s’acaba aquí la història, ni molt menys, i aquell plor primigeni va quedar gravat a la memòria de moltes persones que més tard van voler fer reaparèixer. Concretament al segle XVII a Itàlia. Les arrels dels pares fundadors van reaparèixer ens les futures generacions sobrevivint al temps i a l’opressió.

L’autor també ens fa referències a altres naixements similars en altres indrets del món: a Europa del nord per exemple els anomenats Ting. Eren assemblees d’homes lliures que debatien de lleis, de religió i altres qüestions importants. Aquestes assemblees van donar lloc altres de més grans que incloïen a més membres de diferents parts. Més tard aquest fet esdevindria en els Parlaments. La primera menció oficial que es fa en aquest sentit és el Parlament Anglès Medieval.

De totes maneres, val la pena dir que aquest nadó encara anava amb bolquets, ja que les diferències socials eren molt importants en tots els indrets del món. En aquesta petita democràcia només podien participar els homes, no dones, més benestants i l’esclavisme era un fet molt comú en aquestes societats. Per tant, a aquest nadó, encara li quedava molt camí per recórrer fins arribar a la l’adolescència. Però això ja seria al segle XVIII amb la Revolució Francesa. I més tard la joventut arribaria després d’un període de penúries: després de les dos Guerres Mundials (segle XX).

Per finalitzar aquesta apartat l’autor ens parla del camí que encara queda per recórrer entenent el concepte democràcia com una realitat i no com un ideal. Portar a la pràctica tots els coneixements, vivències i pensaments per fer possible una realitat democràtica què sigui vàlida per tots els éssers humans és ara per ara una meta utòpica. És per això que l’autor ens planteja una sèrie d’interrogants bàsics i descarregats d’opinió personal que ens faran plantejar-nos perquè és convenient implantar la democràcia com a sistema.

En la segona part (Democràcia Ideal) Dahl ens relata una qüestió fonamental per seguir amb aquesta guia i més concretament amb aquesta part ¿Què és la democràcia? Per poder passar per aquest tram del nostre viatge l’autor ens ha d’explicar que la idea de democràcia és molt diversa i molt àmplia. Encara que basant-se en el que és elemental s’ha de centrar en el principi d’igualtat entre tots els membres que composen el grup.

El grup es constituirà d’individus que volen aconseguir fins comuns, com és natural en l’ésser humà, ja que la socialització és vital per la nostra espècie. Aquests individus han d’acordar unes normes, drets i deures i tot això haurà de quedar recollit en un text constitucional. Deixant constància de la igualtat de dret en la participació política per a tots els membres. Per assegurar aquesta màxima Dahl destaca cinc criteris: Participació efectiva, en la que tots els membres deuen tenir oportunitats iguals i efectives per fer que els seus punts de vista sobre com hauria de ser la política siguin coneguts per la resta de membres; Igualtat de vot, tots els membres han de tenir una igual i efectiva oportunitat de votar; Comprensió il•lustrada, tots han de tenir oportunitats

...