René Descartes

Els sofistes

Situació social d'Atenes al segle V a.C.: El segle V és el segle d'esplendor de la democràcia atenesa. El segle comença amb el triomf dels grecs sobre els perses de les guerres Mèdiques. Hi ha un argument de la participació ciutadana i el desig d'aquestes de saber més sobre els principis de la vida política i les arts (les habilitats) que en garanteixen l'èxit. Triomf de la democràcia a Atenes. La burgesia (la classe mitjana-baixa) guanyava força sobre l'aristocràcia i la noblesa. Amb la democràcia, els ciutadans triaven el seu representant, deixant de banda els lligams familiars d'aquest (no havia de ser d'una família de poder). La política democràtica, doncs, exigia una sèrie d'habilitats per resoldre els problemes humans i socials si s'hi volia participar. La naturalesa i el cosmos deixaren de ser el centre d'atenció del pensament. Els pensadors ja no es preguntaven per quin és l'arkhé de la naturalesa, sinó que tot l'interès està centrat en la vida ciutadana (polis) i en la pregunta per quin principi ha de regir-la (la llei).

Qui eren els sofistes? Sofistes en grec significa savi. En aquesta època, però, el mot passà a designar les persones que es dedicaven a ensenyar cobrant. La sofística era una professió: mestres del món grec que ensenyaven als homes (especialment als joves) els afers pràctics de la ciutat (polis) i els preparaven per a participar en la vida política, en els assumptes públics de la ciutat. Tenien per objecte inculcar la virtut (l'areté), ensenyar-los habilitats per millorar l'expressió i persuadir al públic. El seu instrument era el llenguatge, el domini de la paraula. Aquest moviment va tenir una gran importància a l'Atenes de Pèricles en l'educació dels ciutadans; però a partir de la guerra del Peloponès accentuà els seus trets negatius i escèptics. La paraula sofista va acabar tenint un sentit pejoratiu (sofista = enganyador). Era aquella persona que enganyava i donava falsos arguments. Aquesta imatge negativa la va començar a donar els pensadors de tarannà aristocràtic (Xenofont i Plató).

Distinció entre savi-sofista-filòsof

Els filòsofs no podien acceptar el pensament dels sofistes perquè la filosofia busca el coneixement, la veritat universal; en canvi els sofistes deien tot el contrari: que la veritat no existia, que tot es pot argumentar (cadascú defensa el que li sembla). Això als filòsofs no els hi agradava gens perquè era renunciar al coneixement vertader. La distinció entre els savis seria que aquests tenen grans coneixements però el seu objectiu no és ensenyar-los, sinó augmentar els seus. Causes que expliquen l'aparició d'aquest moviment:

L'ensorrament de les especulacions al voltant de la naturalesa: Malgrat les aportacions, els filòsofs no havien aconseguit una visió unitària del món.

L'oposició entre el pensament d'Heràclit i el de Parmènides: Aquesta oposició semblava insalvable.

El triomf de la democràcia com a forma de govern: Això va exigir als ciutadans que estiguessin preparats per a la participació ciutadana, sobretot després de les guerres mèdiques, que un cop va acabar i va arribar la pau al poble reclamà un lloc en el govern d'Atenes. Però per a participar en la ciutat s'havia d'estar preparat, és a dir, tenir un bon domini de llenguatge i coneixement de les lleis.

La crítica dels valors tradicionals i la pèrdua progressiva del caràcter sagrat de les lleis: Després d'aquest canvi, el valor de les lleis quasi religioses que regien les ciutats apareixen com a insuficients per a donar resposta a la nova situació de les ciutats.

Els contactes amb altres cultures: Canvià la forma de veure els valors i les normes ètiques i socials.

Educació que transmeten els sofistes

Els sofistes ensenyen la virtut (areté). L'areté es la virtut per excel·lència. Al principi l'areté era un do natural que adquirien els que naixien d'una família noble i s'anava passant

...