Café De La Granota

Els catorze contes van estar redactats entre 1980 i 1985 i publicats finalment al març de 1985 per l’editorial La Magranta. Tots aquests contes tenen un rerefons comú i un caràcter unitari. Es podria pensar que els contes del Cafè de la Granota han estat escrits com a independents i que l’autor no pretenia constituir una unitat mentre els escrivia, però els trets comuns i una sèrie d’elements que els impregnen a tots fan que finalment els contes es trobin en perfecta sintonia i homogeneïtat.

Escenari Geogràfic

Un dels elements que fa possible aquesta sensació d’unitat és l’escenari on es desenvolupa l’acció dels contes. Tots els contes d’una manera o una altre tenen com a epicentre el poble de Mequinensa. A més es fa referència també a poblacions de les rodalies com Lleida, Fraga o Torrent de Cinca. Trobem també que es nombren cafès, en molts dels contes surt contextualitzat el Cafè de la Granota, es nombren les mines, per exemple la de Flix, i també els llaüts dels molls de l’Ebre. Tots aquests elements surten directa o indirectament als contes relacionant-los entre si. Per exemple, al conte un barril de sabó moll, surt ja nombrat el Cafè de la Granota:

“Allò del Florenci va començar que ja es volia fer l’horeta d’anar a dinar —em digué el vell Cristòfol a La Granota mentre bevíem cafè..”

També trobem molts personatges que surten a diferents contes: llaüters, minaires, pagesos, botiguers... Tots ells són típics personatges que podríem trobar en un poble com el de Mequinensa de l’època.

Escenari temporal i històric

No hi ha gaires dates en les narracions però les poques que hi ha situen les històries entre les dècades dels cinquanta i principis del seixanta del segle XX.

Al conte Futbol de la ribera trobem esmentada la data del partit de futbol: “...aquella tarda de 1958 destinada a passar a la història esportiva de la vila;” . Aquesta data ens situa a les darreries dels anys 50.

També trobem al conte Amarga reflexió sobre un manat de cebes una referència temporal: en ell es redacten els fets cronològicament i trobem expressions com “ a dos quarts de dues de la nit del quinze de novembre de mil nou-cents cinquanta vuit “ que ens tornen a situar al mateix any.

En un enigma i set tricornis també es troba una referència al temps dient el cronista que “a principis dels anys seixanta el pes de les forces de l’ordre de guarnició a la vila excedia de bon tros la mitja tona, això sí, distribuïda entre set guàrdies civils de manera més aviat poc equitativa “.

Podríem parlar també del context històric veient que en diferents contes es parla dels “tricornis”, conegut barret de la Guàrdia Civil característic del Franquisme. L’opressió i repressió política que trobem per exemple a amarga reflexió sobre un manat de cebes són un símbol característic també de l’època

...