Franz Joseph Gall

INTRODUCCIÓ:

Joseph Gall va néixer el dia 9 de març de l’any 1758 i va morir l’any 1828 a París. Tot i ser de família catòlica el jove es va encaminar cap a una direcció totalment diferent. Als 19 anys comença a estudiar medicina a Estrasburg . Al cap de 4 anys, després de graduar-se segueix estudiant sota la supervisió de Maximilian Stoll i al cap de poc temps crea la seva pròpia consulta i obté un gran èxit. El 1790 es casa per primer cop al mateix temps que es va convertint en un metge de prestigi tot i tenir la església en contra. Va tenir com a ajudant a John C. Spürzheim amb el que va fer alguns descobriments neuroanatòmics durant el 1800. (UB, 1977).en un context on fins aleshores no hi havia hagut avensos importants en la ciència del cervell. (Gondra 1997)

L’any 1802 es expulsat pel claustre de la Universitat de Viena ja que consideren que la seva doctrina frenològica va en contra de la espiritualitat de l’ànima (Gondra 1997). Gall i el seu ajudant fan viatges per nombrosos països europeus en els quals donen a conèixer les seves teories (frenologia) i finalment, s’estableixen a Paris. En aquesta ciutat, l'any 1815 Gall publica un dels llibres més importants: ''Anatomia y Fisiologia del Sistema Nervioso en General y del Cerebro en Particular, con Observaciones sobre la Posibilidad de Descubrir el Número de Disposiciones intelectuales y Morales de los Hombres y Animales por las Configuraciones de sus Cabezas.'' (Hall, 1810-1819)

Gall va estar influenciat sobretot per sensacionalisme francès. Aquest corrent de pensament, molt proper i semblant a l’empirisme, té com a base les sensacions. Alguns dels autors citats per Gall eren Condillac, Bonet i Cabannis.

Gall va contribuir de forma rellevant en alguns aspectes relacionats amb l’estudi del funcionament del cervell humà. (Hergenhahn 2001)Va senyalar les funcions de la substància gris i va descobrir les comissures de substancia blanca que unien els hemisferis i també demostrà que les lesions cerebrals d’un hemisferi afectaven al costat oposat del cos. Va ser el fundador de la frenologia que actualment es reconeguda com una pseudociència. La defineix com una Teoria segons la qual s’afirma que el caràcter i la personalitat poden ser determinats a partir de la forma del cervell. (Gondra 1997)

La frenologia determinava que hi havia una relació entre la quantitat d’òrgans individuals i les facultats innates de l’ésser. És a dir, Gall afirmava que el cervell consta de la unió d’òrgans específics, cadascun relacionat amb una facultat o qualitat intel•lectual concreta. La seva manifestació depèn de com es trobin disposades en el cervell. Després d’aquestes afirmacions, va haver de descriure com la forma del crani determinava la disposició i el grau de desenvolupament de les facultats cerebrals de l’individu. A través de diferents exploracions on van observar les formes del crani, va explicar les teories de la seva doctrina on criticava la filosofia vers les facultats morals i intel•lectuals existents aleshores, es a dir: va refutar les idees filosòfiques tractades en termes espirituals i doncs, la nova doctrina frenològica va permetre que la ment fos l’únic òrgan mesurable i analitzable. (Gondra1997)

(gondra i hergengam boring

CONTRAPOSICIÓ

L’estudi de la fisiologia del cervell i la relació amb les facultats de la ment de Franz Joseph Gall va tenir molta controvèrsia. Alguns descobriments com els de Pierre Flourens, metge i biòleg, contemporani a Gall o d’altres com els del metge i anatomista Paul Broca (UB, 1977) van refutar la doctrina frenològica.

Pierre Flourens, inicia un estudi experimental de la localització de les facultats de la ment. Per fer-ho, va usar una tècnica anomenada ‘’ablació’’ que consistia en destruir porcions del cervell i observar els seus efectes conductuals. De manera similar a Gall, Flourens va assumir que, en general, els cervells dels animals de baix rang eren semblants als cervells humans.

Va dividir el cervell en sis parts ( hemisferis cerebrals, cerebel, cossos quadrigèmins medulla oblongata, medul•la espinal i vies nervioses). Tot seguit, va anar lesionant-les usant coloms i gossos com a subjecte de l’experiment. Al principi, els resultats semblaven adients amb el que deia Gall sobre la localització de les funcions, però no en els paràmetres que els frenòlegs definien: la extirpació del cerebel

...