Rwanda. Guerra i pau, Barcelona, Universitat de Barcelona

GUIA DE LECTURA

SUAU PUIG; J. (2008): Rwanda. Guerra i pau, Barcelona, Universitat de Barcelona

1. Característiques de la societat rwandesa abans de l'arribada dels colonitzadors. Hi havia sentiments ètnics? Per què?

Abans de l’últim quart del segle XIX, tutsi, hutu i twa compartien

la mateixes llengua (kinyarwanda) i cultura.Vivien en societats monàrquiques, complexes des del punt de vista social, cohabitaven dins diversos regnes repartits entre els actuals Burundi, Rwanda i Uganda.

Es tractava d’unes societats força estructurades. Integrades per grups socials que els occidentals han qualificat, de manera confusa i sense el més mínim rigor, com races, tribus, ètnies, clans, castes, classes socials... Al més baix de l’escala social s’hi trobaven els twa. Es tractava d’una minoria de caçadors-recolectors d’origen pigmeu, els habitants més antics de la regió. Estaven confinats a les tasques més marginals i subalternes. En una posició intermèdia s’hi trobaven els hutu.

Eren majoritàriament agricultors d’origen bantú, que constituïen la immensa majoria de la població. El vèrtex de la piràmide social (que era força complexa) l’ocupaven els tutsi, els darrers arribats a la regió.

Aquests s’imposaren als hutu, però adoptaren alguns elements essencials de la seva cultura i organització social: la llengua, el sistema monàrquic... Al cim s’hi trobava el mwami (monarca que gaudia d’un poder absolut, d’origen diví i amb poders sagrats). Hutu i tutsi estaven relacionats per sistemes i llaços clientelars. Aquesta distribució social no era rígida. Era possible per a un hutu o fins i tot per a un twa ascendir al rang de tutsi.

Quan alguns dels regnes entrava en guerra contra els seus veïns, les tres ètnies lluitaven plegades contra l’enemic comú. Al nord del país dominava una organització social d’hutu, completament diferent, que mai va ser controlada pels tutsi.

No hi havia violències específicament ètniques.

2. Quina és la hsitòria colonial de Rwanda? Com evoluciona aquesta història després de la I Guerra Mundial?

En el repartiment colonial que es va fer d’Àfrica en el Congrés de Berlín (1884-1885), a Alemanya li correspongué Rwanda. Els primers alemanys arribaren a la zona l’any 1884. A la dècada de 1890 Rwanda i Burundi passaren a dependre d’aquest país, que ja havia colonitzat la Tanganika (actual Tanzània). Durant la Primera Guerra Mundial, als anys 1915-1916, forces colonials belgues provinents del Congo, expulsaren les forces alemanyes.

L’any 1916 començà l’ocupació belga del territori. L’any 1919, Bèlgica rebé el mandat de la Societat de Nacions d’administrar Rwanda i Burundi. Aquests dos territoris passaren a ser administrats com a una única entitat administrativa i econòmica –Rwanda-Urundi–, des de la nova capital promoguda pels colonitzadors, Bujumbura.

Els colonitzadors europeus havien constatat que en els reialmes de Burundi i de Rwanda existia una forta polarització social entre, per una banda, una minoria dominant, els tutsi, que controlaven els ramats i les principals parcel·les de poder, i una majoria de pagesos hutu. En un primer moment, els belgues consideraren la conveniència de desarticular el sistema polític de Rwanda. Però, a partir de començaments de la dècada dels anys vint i, de la mateixa manera que havien fet abans els alemanys, els belgues optaren pel manteniment de l’administració indirecta, en un país on l’“organització indígena era prou consistent”.

3. Què vol dir una administració indirecta?

L'administració indirecta consisteix en que un tercer exerceix el poder i controla la legitimitat sobre un territori que prèviament ja tenia una forma de govern.

4. Amb qui pactaren els belgues primer? Quines conseqüències va tenir?

L’estratègia que seguiren els belgues consistí en instrumentalitzar

l’autoritat dels tutsi, per a consolidar la dominació colonial.

D’aquesta manera, s’instaurà una mena d’“aliança” entre els notables

tutsi i els administradors que tingué tres conseqüències importants i

molt greus a llarg termini, perquè aquí es troben, en bona part, les

arrels de la profunda divisió que separarà més endavant hutu i tutsi i

que cal tenir ben presents per entendre la tragèdia que culminarà en el

genocidi del 1994:

- Primer, els tutsi augmentaren els seus poders en detriment dels

hutu, els quals veren com els seus caps eren marginats i els seus

fills exclosos, pràcticament, de l’ensenyament i dels principals

càrrecs i funcions administratives instaurades per l’administració

colonial.

- Segon, la discriminació introduïda pels colonitzadors per

separar els col·lectius socials per a dominar-los millor, aprofundí

les antigues desigualtats i diferències socials –que havien

estat força fluïdes–, fixà cada grup social en els rols de dominant

i dominat i creà identitats ètniques rígides. Després de la conversió al catolicisme del mwami, els missioners catòlics belgues es feren càrrec des de mitjans de la dècada dels anys trenta de l’ensenyament. Aquest jugà un paper essencial en la difusió de models, clixés i estereotips europeus (feudalització –senyors/vassalls–, raça superior/raça inferior...) amb els quals els colonitzadors distorsionaven la societat rwandesa i l’anaven segregant culturalment i políticament. L’any 1931, per exemple,

s’imposà la tarja d’identitat en la qual es feia constar l’ètnia, que va estar vigent fins l’any 1994. S’inicià la conversió massiva al cristianisme. Les elits locals interioritzaven els nous models i patrons culturals i posteriorment els aplicaven. El caràcter ètnic esdevingué amb el pas del temps el factor polític dominant. Les conseqüències

...