Jean Piaget I David Ausubel

TASCA: RECERCA D’AUTORS

“Jean William Fritz Piaget”

(Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980)

Jean Piaget va ser un famós científic suïs que va treballar durant molts anys a França. Doctorat en filosofia i Psicologia, va ocupar la Càtedra en aquestes especialitats, va servir successivament els càrrecs de Professor de Psicologia, sociologia, filosofia de Ciències de la Universitat de Neuchâtel (1925 a 1929), de Professor d'història del pensament científic a la Universitat de Ginebra de 1929 a 1939, com a director de l'Oficina Internacional d'educació des de 1929 a 1967, de Professor de Psicologia i Sociologia a la Universitat de Lausana des de 1938 a 1951 i després de la psicologia experimental de 1940 al 1971. Va ser l’únic professor suís invitat a la Sorbona (1952-1963).

El 1955 Piaget va crear el Centre Internacional de l'epistemologia genètica, que dirigí fins la seva mort

Els seus treballs de Psicologia genètica i epistemologia buscaven una resposta a la pregunta fonamental de la construcció de coneixements. Les diverses investigacions realitzades en el domini del pensament de l'infant, li van permetre posar en evidència que la lògica del nen no només es construeix progressivament, segons les seves pròpies lleis, sinó que també es desenvolupa al llarg de la vida a través de diferents etapes abans d'arribar al nivell d'adults.

La seva contribució essencial al coneixement va ser per demostrar que el nen té formes de pensament específiques que el diferencien de l'adult.

Per explorar els processos de pensament (especialment l'atenció i d'intel•ligència) dels nens, Piaget va recórrer el mètode de fenomenològic. Aquest mètode és per natura subjectiu i demana una interpretació per part de l'investigador. L'exploració del desenvolupament cognitiu era per Piaget la manera més rendible de fer contribucions a l'epistemologia. Aquest desenvolupament és el creixement que té d’intel•lecte en el transcurs de temps, la maduració dels processos superiors de pensament des de la infància a l'edat adulta.

El desenvolupament cognitiu és per tant el procés pel qual un nen aprèn a conèixer l'entorn i com això afecta al seu cervell i les connexions neuronals que s'hi estableixen. Aquest desenvolupament permet tractar amb conceptes com el de nombre, espai, llenguatge, autoconsciència, relació d'idees i percepció de l'altre.

Piaget divideix aquest desenvolupament en diferents estadis: sensorial (el nen aprèn a relacionar-se amb el medi mitjançant els sentits), preoperacional (a partir dels dos anys és capaç d'operar amb conceptes i representacions no immediates), concreta (desenvolupa la lògica, entre els 7 i els 11 anys) i abstracta (adquireix el raonament adult en una progressiva abstracció i pluralitat de punts de vista).

PERÍODE ESTADI EDAT

• Etapa Sensoriomotora

La conducta de l'infant és essencialment motora, no hi ha cap representació interna dels esdeveniments externs, ni pensa a través de conceptes. a. Estadi de mecanismes de reflexos congènits

b. Estadi de reaccions circulars primàries

c. Estadi de les reaccions circulars secundaries.

d. Estadi de la coordinació dels esquemes de conducta previs

e. Estadi associades als nous descobriments per la experimentació

f. Estadi de les noves representacions mentals 0 – 1 mes

1 – 4 mesos

4 – 8 mesos

8 – 12 mesos

12 - 18mesos

18-24 mesos

Etapa Preoperacional

Es l'etapa de pensament i d’idioma que gradua la seva capacitat de pensar simbòlicament, imita objectes de conducta, jocs simbòlics, dibuixos, imatges mentals i el desenvolupament del llenguatge parlat.

a. Estadi preconceptual.

b. Estadi intuïtiu.

2-4 anys

4-7 anys

Etapa de las Operacions Concretes

Els processos de raonament es tornen lògics i es poden aplicar a problemes reals o concrets. En l'aspecte social, el nen ara es converteix en un ésser veritablement social en aquesta etapa apareixen els esquemes lògics esquemes de seriació, ordenació mental de conjunts i classificació dels conceptes de casualitat, espai, temps i velocitat. 7-11 anys

Etapa de las Operacions Formals

En aquesta etapa l'adolescent gestiona a l'abstracció sobre coneixement concret observat el que li permeteix utilitzar el raonament lògic deductiu i inductiu. Desenvolupa sentiments idealistes i s'aconsegueix la formació continuada de la personalitat, hi ha un major desenvolupament dels conceptes morals.

11 anys cap

endavant

Un altre teoria de Piaget a destacar es la de l'acomodació, que és un dels dos processos bàsics, juntament amb l'assimilació, en el procés de desenvolupament cognitiu del nen.

L’acomodació és la modificació de la ment en rebre un nou estímul per aprenentatge, és a dir, com canvia el coneixement ja adquirit amb cada nou saber. Donat que tot el que s'aprèn es relaciona en forma de xarxa al cervell, la introducció de qualsevol nou element reconfigura la seva zona propera de connexions (aquells aprenentatges que tenen relació amb el que s'acaba d'adquirir). Com més nodes quedin afectats, més integrat estarà el nou aprenentatge i més es podrà fer servir en noves situacions, establint al seu torn més relacions amb altres sabers (siguin teòrics o d'habilitats).

Tant el constructivisme com el connectivisme fan molt d'èmfasi en la importància de l'acomodació. Si no es produeix un aprenentatge significatiu perquè el nou coneixement queda aïllat dels sabers previs, no es pot produir l'acomodació i és més fàcil que la nova adquisició s'oblidi o quedi sense aplicació. Segons la teoria de les intel•ligències múltiples, cada persona té una sèrie de potencialitats naturals que es veuen reflectides en el seu estil d'aprenentatge

...