Historia del arpa

Que és l’arpa?

La paraula Arpa té diferents significats dins del diccionari de la llengua catalana. En aquest apartat l'he cercat a diferents diccionaris, però aquí només he recollit les definicions que fan referència a l’instrument musical.

La definició del “DIEC2”:

arpa1

1 f. [LC] [MU] Instrument musical de corda pinçada, amb les cordes disposades dins d’un marc triangular en què un dels costats és la caixa harmònica.

2 [LC] [MU] arpa eòlica Arpa les cordes de la qual sonen per l’acció del vent.

La definició al “Diccionari Barcanova de la Llengua Bàsic”:

arpa f. 1. Instrument musical amb cordes disposades verticalment dins un marc triangular.

L’explicació al “Diccionario de Instrumentos Musicales” de Ramón Andrés:

arpa (del fr., y éste del fránq. harpa, rastrillo, arpa;al., Harfe; i., harp; it., arpa) Cordófono punteado, cuya denominación ha alcanzado un valor genérico a través de los siglos.

La definició al “diccionari.cat” és la següent:

arpa1

[s. XIII; 1378; del germ. fràncic harpa 'rascle, rasclet; arpa musical']

f MÚS 1 Instrument de cordes pinçades, col·locades en posició vertical i tibants en un marc de forma triangular, l'un costat del qual fa de caixa de ressonància.

2 arpa eòlica Aparell sonor consistent en unes cordes estirades i disposades talment en un marc o una caixa que, a l'aire lliure, vibren per l'acció del vent i deixen sentir harmònics del seu so fonamental.

Un cop vistes les definicions de diferents diccionaris podem definir l’arpa com:

“Instrument musical, cordòfon puntejat amb cordes col·locades verticalment dins d’un marc triangular en el qual un costat és una caixa de ressonància”.

D’on prové la paraula arpa?

El mot que fa referència a l’arpa ha patit moltes variacions des de la creació d’aquest. I a continuació veiem com ha anat evolucionant, i exemplars de textos on ha estat utilitzada la paraula, sempre fent referència a l’instrument.

Tenim pintures de la Grècia antiga que ens mostren que hi havia dos tipus d’arpes, “l’arpa d’angle” que feien servir el terme “trígonon”. I respecte a “l’arpa angular” hi ha dos possibles noms per anomenar-la, que eren “Pektís” o “sambýke”.

“Pektís” en grec vol designar tots els objectes formats per la unió de diverses peces. Pel fet, que tenia una definició molt incerta també se’n feia ús per anomenar algun tipus de lira. Tranchefort en el llibre “Los instrumentos musicales en el mundo” afirma que s’usava el nom “pectís” que és un terme que vol dir “braç, colze”, i que s’utilitza per a referir-se al braç de l'instrument.

“Sambýke” s’utilitza per a designar qualsevol mena d’arpa. Rebien aquest nom, ja que en els banquets que es feien, les dones que participaven tan cantant, com tocant aquest instrument, a vegades es prostituïen. I elles rebien el nom de sambucistrta. Tot i que es va acabar anomenant així a molts instruments de corda pinçada. Com per exemple instruments semblants al clavecí, a les violes de roda…

Imatge 1 Sambuca

Més tard van anar sorgint altres mots que també feien referència a l’arpa o a altres instruments semblants a aquest, com per exemple “Nablo”.

Aquest ve del llatí “Nablum” que a la vegada del grec “Nábla” i de l’hebreu “Nebhel” i es documenta per primera vegada a “la Bíblia Escorial I-I-8 (1300)” amb la definició de:

[···]

Instrumento musical antiguo de cuerda formado por una caja o marco rectangular y diez o doce cuerdas de alambre que se tocaban con ambas manos

[···]

Corominas (el 1954) va apuntar una documentació de l’instrument en el llibre “Libro de Alexandre” (XIII), on aquest apareix com a “farpa”:

[···]

y havié sinfonías, farpa, giga e rota

[···]

Ell mateix va dir que el mot es va haver de formar del francès antic i no heretat del gòtic, on no hi ha documents. També digué que “harpa” en el llatí tardà podia venir del germànic occidental.

El significat que se li va donar en germànic va ser “instrument corb que es toca amb els dits corbs”. On “arpa” significava “rasclet”, “harpe” tenia un significat de “urpa” i “harper” volia dir “agafar”.

Aquesta grafia es va conservar fins a la segona meitat del segle XV, i a continuació tenim alguns exemples de versos i estrofes d’escrits que es van fer nomenenant el mot “farpa”:

Poema d’Alfons Onceno- 1328

[···]

otros estromentos mil

con la farpa de don Tristán

[···]

Iñigo López de Mendoza- El sueño, XIII

[···]

E la farpa sonorosa

que tal retinto tenía,

en sierpe de convertía

de la gran syrte arenosa

[···]

Juan de Mena- Laberinto de fortuna, XCC

[···]

Demostre Tubal primer ynventor

de consonas bozes e dulca harmonía;

mostrose la farpa que Orpheo tañia

quando al ynfierno lo truxo el amor.

[···]

Gómez Manrique en una cançó

[···]

E muy mayor alegria

Euridice sentiria

con la farpa sonorosa

que yo con tan dolorosa

e feroce melodia

[···]

La grafìa va coexistir amb la d’“harpa” i el Marqués de Santillana en un llibre va escriure:

[···]

Caliope se levante,

e con la harpa de Orpheo

las vuestras virtudes cante,

reyna de gentil asseo.

[···]

Història de l’arpa

Aquest instrument ha anat evolucionant lentament i constantment. Cosa que ha fet que aquest tipus de cordòfons tinguessin una morfologia i terminologia molt confosa, que ho segueix essent avui en dia. És per això que se li atorguen diferents orígens. Només és possible reconstruir part de la seva història en el món antic arran de descobriments arqueològics puntuals que van il·lustrant la seva història.

A l’edat antiga

L’embrió de l'instrument va sorgir a Mesopotàmia. Si bé tenia una morfologia diferent:

Dos tipus d’arpa, l'angular i l’arquejada, junt també a un tipus primitiu de lira, aquesta amb una forma fonamentalment quadrada. Es van convertir en els instruments

...