Sunset Boulevard I Els gèneres Cinematogràfics

Sunset Boulevard i els gèneres cinematogràfics

Des dels seus orígens l'home ha tingut la necessitat de classificar tot el que l'envolta i posar-li un nom a cada aspecte, tema, o criatura que apareix en la seva vida diària. Les arts no van escapar a aquesta tasca humana i per tant, el cinema com a mitjà d'expressió i com a indústria, l’única finalitat del qual és explicar històries i entretenir a les masses, el cinema amb totes les seves eines, tècniques i artístiques, que ha enriquit la vida de milions d'espectadors a tot el món no podia escapar d'aquesta classificació.

Els gèneres cinematogràfics són una manera de classificació que d'acord amb Sánchez Noriega, fan referència a les expectatives del públic sobre alguna pel•lícula, funcionen com a guia sobre les seves emocions (riure amb la comèdia, plorar amb la tragèdia, espantar amb el terror) i sobre el reconeixement del que s'espera trobar en la història.

Quan anem al cinema o veiem una pel•lícula a casa, normalment fem una connexió mental immediata entre títol-tema-gènere. En veure una pel•lícula sabem què esperar pel que hem vist en tràilers, ressenyes, pel cartell al cinema i perquè estem condicionats a fer una classificació immediata sobre el que conté la trama, el com es presenta i el que correspon al seu tractament. Aquest és el paper dels gèneres.

Segons Altman "Els gèneres aporten les fórmules que regeixen a la producció" i suggereix que en la seva definició es troben els següents significats:

• Esquema bàsic o fórmula

• Estructura sobre la qual es construeixen les pel•lícules

• Etiqueta o nom de categoria per a les decisions dels distribuïdors i exhibidors.

• Contracte o posició espectatorial amb el públic.

Per Altman, una pel•lícula, s'ha de classificar pel temàtic, el seu contingut i l'emoció que desperta en el públic. Els gèneres són un raïm de pel•lícules (corpus) que comparteixen temes i estructures específiques, certs atributs que les fan pertànyer a un grup. Fins i tot, quan dos o més pel•lícules comparteixen el mateix tema, no es consideren com a gènere si el tema no rep sistemàticament un tractament similar.

Si en alguna cosa ha destacat Billy Wilder respecte el tractament que oferiria als gèneres cinematogràfics tradicionals és que distarien considerablement del punt de vista establert.

En Wilder, ni el cinema negre, ni el bèl•lic, ni la comèdia tenen el caràcter establert dins dels seus respectius camps cinematogràfics. Per contra, Wilder constantment disfressa els gèneres d'una banda, utilitza els elements comuns del gènere per oferir-li una aparença d'identitat, i, de l'altra, dinamita aquesta aparença gràcies a la personalització o subversió de la mateixa apropant-la a un terreny de absoluta autoria.

El film que ens ocupa, Sunset Boulevard, tant pel seu argument com pel seu estil narratiu i visual, és considerat generalment com una pel•lícula de cinema negre. Narra els esdeveniments que condueixen a un crim (l'assassinat de Joe Gillis) i recorre a un dels elements narratius més característics del cinema negre, el flashback. També és un dels exemples més depurats i perfectes de la capacitat de Billy Wilder per sortejar meandres dogmàtics i estils aliens i tancar com un búnquer un perillosíssim híbrid entre cinema negre, melodrama, horror gòtic i comèdia d'humor negre.

Malgrat tot l'exposat fins ara, si Sunset Boulevard manté algun nexe genèric concret aquest és, sense cap dubte, amb el cinema de terror. Molt possiblement aquest detall hagi estat plantejat a consciència per part de Billy Wilder amb la finalitat d'incidir en les intencionalitats crítiques, gràcies a la creació d'unes imatges absolutament torbadores i esgarrifoses (la seqüència final) i a una estructura argumental enclavada, gairebé íntegrament, en les convencions del gènere. En el primer bloc del film pren prestats d'aquest tipus de cinema un bon nombre de solucions narratives. La pel•lícula comença plantejant, lleument, els problemes financers de Gillis, així com la seva fugida en cotxe dels creditors. És a partir d'aquí on els nexes de la pel•lícula amb el gènere fantàstic prenen cos:

...