Arbitratge I Risc De Canvi

1. Arbitratge

En economia, l’arbitratge és la pràctica d'obtenir avantatge d'un estat descompensat entre dos o més mercats: una combinació d'operacions de negocis es duu a terme de tal forma que s'explota aquest desequilibri, sent el guany la diferència entre els preus en els diferents mercats.

Per tant, es refereix al conjunt d’operacions de compra i venda que es duen a terme per a obtenir un guany econòmic sense risc aprofitant la diferència de preu d’un mateix bé o actiu financer a mercats diferents.

1.1. Condicions per a l'arbitratge

L'arbitratge és possible quan una d'aquestes tres condicions no es compleix:

 El mateix actiu ha de negociar-se al mateix preu en tots els mercats ("la llei del preu únic")

 Dos actius amb idèntics fluixos de caixa han de negociar-se pel mateix preu

 Un actiu amb un preu conegut en el futur, ha de negociar-se avui dia al preu futur descomptat per la taxa de descompte de risc zero.

El terme arbitratge, és usualment utilitzat només per a les transaccions en diners i instruments d'inversió , tals com accions, bons, i altres papers, no en béns. Aquesta diferència en el preu dels actius es coneix com spread o diferència.

1.2. Exemplificació

Suposi que la taxa de canvi (després de descomptar les comissions per la transacció) a Londres és de £5 = $10 = ¥1000 i la taxa de canvi a Tòquio és ¥1000 = £6 = $10. Convertir $10 en £6 a Tòquio i convertir aquests £6 en $12 a Londres, genera un guany de $2, la qual cosa ho converteix en una operació d'arbitratge.

Un exemple de la vida real ho constitueix la borsa de valors a Nova York i el mercat de futurs a Xicago. Quan el preu d'una acció a Nova York i el seu corresponent futur a Xicago no estan sincronitzats, una persona pot comprar el més barat i vendre el més car.

A causa de que les diferències entre els preus són molt petites (i no tendeixen a durar molt temps), això només pot dur-se a terme de forma rendible amb computadors que examinin un nombre gran de preus i automàticament executin una operació quan els preus estiguin el suficientment descompensats.

L'activitat d'altres arbitradors pot fer aquest tipus de negocis bastant arriscat. Aquells amb els computadors més avançats i els matemàtics més intel•ligents poden prendre avantatge d'una sèrie de petites diferències que d'una altra forma no seria rendible si es prenguessin individualment.

Els economistes utilitzen el terme arbitratge laboral mundial per a referir-se a la tendència dels treballs de manufactura a anar al país que ofereixi els menors salaris i hagi aconseguit un mínim nivell de desenvolupament polític i econòmic per a sostenir la industrialització.

2. El risc de canvi

2.1. Què és el risc de canvi?

El risc de canvi és un risc financer associat a la fluctuació en el tipus de canvi d'una divisa respecte a una altra. Aquest risc ha de ser assumit per aquells inversors i companyies les inversions de les quals i negocis impliquin un intercanvi entre divises.

El risc de canvi pot resultar en un balanç negatiu o positiu (en pèrdues o en guanys) depenent de si el tipus de canvi ha canviat a favor o en contra dels interessos de l'inversor o companyia.

Sovint, les companyies que realitzen operacions comercials que impliquen intercanvi entre divises utilitzen estratègies de hedging o cobertura (conjunt d'operacions dirigides a anul•lar o reduir el risc d'un actiu o passiu financer en possessió d'una empresa o d'un particular) per neutralitzar o disminuir el risc de l'exposició a les fluctuacions en els tipus de canvi.

També

...