El Juego En La Infancia

En el període de la infància s’ha de mirar pel nen/a i pel seu present, garantint una bona infància i que més tard sigui recordada com el període més feliç.

En aquesta etapa és molt important fomentar el joc. Mitjançant el joc, els infants descobreixen les seves possibilitats, aprenen a conèixer el món que els envolta, interpreten la realitat, assagen conductes socials i assumeixen els rols, aprenen les regles i regulen el comportament, exterioritzen pensaments, descarreguen impulsos i emocions i també satisfan les seves fantasies.

El joc és una activitat necessària per als nens i nenes i de gran importància en la esfera social; ja que és una eina útil per adquirir i desenvolupar capacitats intel•lectuals, motores o afectives. És una activitat espontània i lliure, la qual els permet construir lliurement el seu esperit creador.

No m’agradaria acabar sense fer una breu reflexió envers les idees del pedagog Francesco Tonucci, especialitzat en l’àmbit de la infància, en educació infantil. És un autor que dóna molta importància al joc en la infantesa.

Francesco Tonucci comenta que les ciutats es converteixen cada cop més en llocs perillosos i difícils per al joc dels nens/es. molts automòbils, molts comerços i poc espai per a jugar.

És necessari reivindicar espais segurs on els nens i les nenes puguin explorar, saltar, pujar als arbres, i en definitiva, jugar. Cal que els infants visquin experiències per ells mateixos, concedir-los llibertat i donar-los-hi autonomia. Se’ls ha de permetre jugar aliens a la mirada de l’adult.

Els petits no volen estar reclosos en les seves habitacions per jugar, ni en les ludoteques, ni en tots els espais que construïm perquè ells estiguin controlats. El que s’hauria de fomentar són espais on els infants poguessin jugar lliurement i amb autonomia, sense el control constant dels adults, el qual els priva molt cop de desenvolupar les seves competències; ja que molts pares fan una sobreprotecció molt gran envers els seus fills/es.

Per finalitzar ja la presentació, m’agradaria deixar una mena de reflexió final perquè cada un dels lectors/es que hi feu un cop d’ull hi reflexioneu.

No és veritat què a molts dels pares els fa por o els hi costa deixar a soles als seus fills/es, simplement per el temor al que puguin fer o al que els pugui passar? Cal que reflexionem envers aquesta pregunta; ja que és la clau per al correcte desenvolupament dels infants. La sobreprotecció de molts adults i el control excessiu, fa que molts cops els pares frenin el dret que tenen els nens i nenes a viure com a tals.

http://clubensayos.com/Temas-Variados/Ensayo-%C2%BFCu%C3%A1l-Es-La-Importancia/165616.html

INTRODUCCIÓ

La infancia

...