Antropologia Pedagogica

PAC 1: Bases epistemològiques i marc conceptual: la mirada antropològica.

• Part A: Preguntes de breu resposta.

1. Herman Nohl com a antropòleg pedagog la seva visió és poder observar a les persones de manera directe i comprendre la seva visió global. Cal tenir en compte que la persona és un esser complex i que aquesta esta dotada de una cultura, religió, entorn social propi. En canvi Octavi Fullat la visió que té de d'humanitat és diferent, aquesta ha de ser educada per poder marcar una diferencia de la resta d'animals culturals. Per aquest motiu aquests dos antropòlegs ens ajuden i ens serveixen de base pedagogia perquè cal tenir present la visió global (cultura, societat, valors) per estudiar i observar a la persona. D'aquesta manera ens ajudarà a educar els éssers humans en les societats i poder relacionar factors culturals i educacionals.

2. La relació entre personalitat i cultura de Sigmund Freud és dona perquè hi ha un lligam molt estret d'aquests dos conceptes. Per una part la cultura és troba situada en una regió concreta i encara que la personalitat sigui diferent de cada persona, aquesta pot ser modificada o canviada per seguir un mateix patró de comportament. Parlem de patró quan aquesta cultura modifica a la persona per aquest motiu crea comportaments de personalitat igualitaris, es a dir, models iguals.

Sigmund Fred creu que el concepte d'Èdip ve donat des de la infantesa i perdura fins l'adolescència. Aquest concepte és d'identificació i/o atracció sexual del nen/a amb un dels seus dos progenitors. El nen entra amb un conflicte intern fins que s'identifica amb un dels dos pares, que ara aquest serà el model a seguir.

Ruth Benedich considerava que cada cultura s'organitzava amb ethos culturals. Encara que cada membre d'aquesta cultura tenia una personalitat en concret, el pes de la cultura els influenciava i modificava la personalitat, creant així models ideals a seguir. Ruth no descartava les desviacions individuals de les persones que no seguien aquest model ideal de personalitat.

3. Margaret Mead va enfocar la cultura com un comportament aprés durant generacions i anys. La cultura perfila la personalitat de les persones i com percebre a les altres, per aquest motiu apareixen els inadaptats. L'inadaptat sorgeix perquè no s'adapta a la cultura d'aquella societat i que viu el marge, convertint-se amb rebel. O bé inadaptats febles els quals tenien característiques físiques o psíquiques que no són útils per a la societat.

4. El mètode de alteritat és un concepte que ens ajuda a comprendre que hi ha persones i societats diferents i igual que a els nostres costums i tradicions. És tant important les diferencies i igualtats de diferents societats, només cal l'observació per poder detectar comportaments, relacions... És tant important per el desenvolupament etnogràfic perquè ens ajuda a descriure i entendre els altres, sense buscar termes “normals”.

5. L'etnocentrisme és pot definir com entendre una determina cultura. S'entén que hi ha diferents cultures unes superiors a les altres. L'observador veu la societat i es crea una visió pròpia segons els seus perjudicis i valors.

Un clar exemple d'etnocentrisme seria el nazisme, es creia que la raça àrea era superior a les altres d'aquesta races. Aquest fet va tenir lloc a milions de morts durant la segona gerra mundial, perquè els nazis mataven els jueus perquè creien que eren una raça inferior.

6. Lopovetsky (2007), ens mostra com una societat avançada i cada vegada més decau i es degrada. Les paradoxes actuals que podem trobar dins la nostra societat és l'explotació de pisos sense vendre o inocupats i per altre banda les notícies van plenes de gent que viu sense sostre. Altre comparativa molt alarmant és l'index tant important d'atur i de les persones que viuen en situació vulnerable, en canvi dins del nostre entorn vivim una societat consumista i malgastadora en objectes innecessaris al qual es busca una felicitat amb ella. Cal observar també les lleis d'estrangeria, han de tenir permisos laborals i d'habitatge per

poder viure, en canvi hi ha un rebuig social enorme per a les persones immigrades, a les quals aquestes es queden sense res i malviuen al carrer. Però per altre banda es creen pisos per poder acollir aquestes persones, aquesta si que es una “ximpleria” crear habitatge on principalment se'ls ha negat. Actualment ens fan creure que vivim en una societat moderna i avançada on tenim metges, especialistes i cirurgians que tot ens poden curar, en canvi la societat es torna mes hipocondríaca i amb mes por. Mes gent infeliç, una societat amb mes pors i amb mes desequilibris per una frustració creada per a la necessitat d'aconseguir i tenir.

• Part B: Comentari de text.

Claude Lévi-Strauss va ser un antropòleg francès, va fundar la antropologia estructural. El text sobre “Raza e Historia” ens mostre una visió estructuralista molt positiva, on la seus pensaments ens ajuden entendre un concepte global sobre la societat i les cultures.

Lévi-Strauss comença parlant sobre la raça i la cultura. Esmenta que existeix un major nombre de cultures envers la raça perquè cal tenir pressent que una mateixa raça pot tenir diferents cultures i estar en desacord i discrepar-se.

Franz Boas ens ajuda a millorar aquest concepte perquè les diferents cultures puguin conviure juntes, per aquest motiu ens argumenta que la cultura ens ha de orientar amb comportaments i relacions cap els altres. Amb tot això ens transporta a l'actualitat i quant parlem de raça ens fixem pel color de la pell, on ens ha creem un perjudici molt adherit a nosaltres que causa el rebuig social. Molt lligat aquest concepte podem referir-nos a l'autor Gobineau que ens aporta un pensament molt critic a l'hora de definir les rases. Segons aquest autor els classifica per el color de pell, blanc, negre i grocs depenent la regió on visquin,

...