Generos Trobadorescos

ELS GÈNERES TROBADORESCOS

Cançó

I

El dolç neguit

que em dona amor sovint,

dona, em fa dir

de vós molts versos agradables.

Pensant contemplo

el vostre cos estimat i gentil,

el qual desitjo

més que no faig evident.

I encara que em desencamino

per vós, no abjuro de vós,

que sempe us suplico

amb amor fidel.

Senyora en qui la bellesa brilla,

moltes vegades m'oblido de mi,

quan us lloo i us demano.

II

Que sempre em detesti

l'amor que us prohibeix a mi

si alguna vegada el cor desvio

vers un altre afecte.

M'heu pres el somriure

i donat pesar:

més greu martiri

cap home no sent;

perquè que jo més anhelo

que a cap altra que al món sigui

refuso i ignoro

i maltracto en aparença;

tot quan faig per temença

heu en bona fe

de prendre, fins i tot quan no us veig.

III

En record

tinc la cara i el dolç somriure,

el vostre valor

i el bell cos blanc i llis;

si en la meva creença

fos tan fidel a Déu,

viu sense dubte

entraria en el paradís;

que així estic

de tot cor a vós rendit

que altra no em dóna goig;

que a cap altra de les més senyorials

jo no li demanaria

jeure ni seria el seu amant

a canvi d'una salutació vostra.

IV

Tot el dia sento

el desig, tan m'agrada

el capteniment

de vós a qui estic sotmès.

Bé em sembla que em venci

el vostre amor, que abans que us veiés

era el meu pensament

que amar-vos i servir-vos;

així he restat

sol, sense cap ajuda

amb vós, i he perdut

molts favors: qui vulgui que els prengui!

Que a mi em plau més esperar-vos,

sense cap acord conegut,

ja que de vós m'ha vingut el goig.

V

Abans que s'encengui

sobre el cor el dolor,

mercès davallin

en vós, senyora, i Amor:

que el goig a vós em lliuri

i m'allunyi sospirs e plors,

no us separin de mi

noblesa ni riquesa;

que se m'oblida tot bé

si amb vós no trobo acolliment.

Ah, bella i dolça criatura,

seria una gran bondat

si la primera vegada que us vaig sol•licitar

m'haguéssiu estimat molt o gens,

perquè ara no sé on sóc.

VI

No trobo armes

contra vostres poders;

pietat vos prengui

de tal manera que us sigui honorable.

Que no m'escolti

Déu entre els que preguen

si jo vull la renda

dels quatre reis majors

a canvi que amb vós no em valguin

ni la pietat ni la bona fe;

ja que no em puc allunyar de cap manera

de vós, en qui s'ha posat

el meu amor, i si fos acceptat

besant, i us plagués,

mai no em voldria lliure.

VII

Mai res que a vós us plagués,

franca i cortesa senyora,

no em serà tan prohibit

que no m'afanyi a fer-ho

sense pensar en cap altra cosa.

VIII

Raimon, la bellesa

i el bé que hi ha en la meva dama

m'han gentilment lligat i pres

És una cançó ja que en aquesta, Guillem de Cabestany, expressa els seus sentiments d’amor cap a una dama que es socialment mes superior a ell. En aquesta cançó li declara el seu amor a dama dient-li tot el que sent per ella. Cal destacar que el nom de la dama mai es mencionat i que aquesta es casada.

Sirventès

I

He estat massa sota cua de moltó

sense cantar de madona ma Sogra,

de la més gentil que mai nodrí en terra

boca i front i ulls clars i riallers

I, per la fe que us dec, mon senyor, la noble de Berga,

i acull gentilment i complau i alberga.

II

I no us imagineu que jo m'oblido del cordó

que em donà l'altre dia de la seva gonella groga,

pel qual el marit i jo ens barrejarem en guerra,

en què jo he fet molt bones escomeses

i molts assalts, pels quals mon Sogre està dolgut,

i s'imagina donar-me l'hostal de Na Ramberga:

meu fou el guany durant la nit, qui vulgui hi perdi.

III

I demano a Jesús que ira i mal no em doni,

ni goig ni bé a En Cogot de Savoga,

fins que ens veurem clarament en coma o en serra

arrenglerats ambdós amb totes nostres gents;

i es palesarà aleshores qui és el més valent

i qui copejarà millor amb sa xirimberga,

perquè no hi ha dia que pel seu amor no l'eixugui.

IV

Gentilment li vaig posar les banyes al caperó,

que tothom pot dir-ho mentre es juga;

i en separar-nos tingué tal cornella esquerra

que tornaré sa i estalvi i joiós

a la millor i que es més valuosa:

i pel meu amor li prego que no es desficiï,

que jo vaig a veure el rei navarrès enllà de Lerga.

V

Al Meu Sogre trametré ma cançó,

que sembla jueu que isca de sinagoga;

i porta-me-la, si ningú no et tanca o et barra el pas,

tu, Montaner. I no siguis lent,

perquè en riuran el cavaller i el servent:

mil d'ells diran que Jesús el submergí;

i cadascú dirà que jo millor m'eleví.

VI

A vós m'atorgo, bona dama de Berga:

vós sou or fi, i vostre marit merga.

Es tracta d'un sirventès perquè l'autor s’enriu del seu sogre i el deixa en ridiculen ridícul perquè la trait amb la seva dona. Es un sirventès personal. En el poema critica el sogre perque no li dona el merit que es mereix, ja que ell ha lluitat per el amor de la dama.

Paraules:

Madona: Dona, mestressa.

Moltó: obella castrada (mascle)

...