Planificacio De Programes I Activitats

PLANIFICACIÓ DE PROGRAMES I ACTIVITATS D’INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA EN MENORS

Les necessitats socials actuals són necessaris:

Uns serveis, institucions i centres organitzats.

Tècniques educatives.

Disposar de professionals.

La gran complexitat del procés d’intervenció socioeducativa demana com a necessària una planificació prèvia i adaptada a les necessitats i característiques especifiques dels infants destinataris de la intervenció i del context social que els envolta.

1.1 El concepte de planificació

Dur a terme una intervenció socioeducativa comença per una planificació. Planificar? és tot just el contrari d’improvisar.

Principals actuacions prèvies al procés d’intervenció

 Conèixer la realitat en què s’ha d’intervenir  És necessari que el professional de l’educació tingui l’experiència i la preparació teòrica suficient per detectar, d’una forma global, quines són les característiques de l’entorn que impregnaran la seva intervenció.

 Partir de les necessitats.

 Definir objectius  Uns objectius clars, “allà on es vol arribar”, “allò que es vol aconseguir”.

 Prioritzar les accions.

 Escollir la millor alternativa d’actuació.

 Optimitzar els recursos.

 Avaluar els resultats.

1.2 La infància (comença al S.XVIII)

Segons la Convenció dels drets de la infància (1959), ho designa a tots els menors d’edat. No va ser fins ben entrada la època moderna (1714) que no va sorgir el concepte d’infància que tenim actualment.

La infància no va ser realment descoberta fins al segle XVIII, amb la publicació de l’Emili, obra de Jean-Jacques Rouseeau, que reclamava que les emocions i les fases de maduració dels infants fossin respectades.

La modernitat va incorporar un nou model d’infància que tenia molt en compte d’afectivitat.

Tots aquests canvis en la concepció de la infància per part de la societat europea van cristal•litzar en la Declaració universal dels drets de la infància (1959) i sobretot en la Convenció sobre els drets de la infància (1989).

Després de la Segona Guerra Mundial milers de nens havien quedat desemparats. Aquesta situació va provocar una sensibilitat especial envers els infants. Aleshores va ser quan sorgiren els organismes dedicats a la protecció de la infància.

Actualment es poden classificar aquests organismes de defensa dels drets humans en funció de la relació que tenen amb els governs. Hi ha dos tipus d’organismes: els governamentals i els no governamentals (ONG).

1.3 Organismes internacionals oficials o governamentals

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va ser fundada l’any 1945 i la seva seu està a Nova York i té 192 estats membres. Diferents estats han anat creant organismes amb la missió de vetllar pel seu compliment on destaquem la UNESCO, UNICEF o OMEP.

1.3.1 L’Organització de les Nacions Unides per l’Educació. La Ciència i la Cultura (UNESCO)

Va néixer a l’any 1945 i actualment te la seu a París. Amb referència a la infància dona suport al desenvolupament d’una política que promogui l’atenció a la infància.

1.3.2 El Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF)

Va ser creada l’any 1946, avui en dia l’objectiu es garantir els drets dels nens i nenes d’arreu del mon.

1.3.3 L’Organització Mundial d’Educació Preescolar (OMEP)

Va ser fundada l’any 1948 amb seu a París i amb la missió de promoure l’educació. Es una Entitat Consultiva de l’UNESCO, UNICEF, del Consell Econòmic i social (ECOSOC) i del Consell d’Europa.

Altres organismes: OMS, Consell d’Europa i Parlament Europeu.

1.4 Organismes no governamentals

Les ONG sovint apareixen a la premsa, són una entitat de caràcter privat, sense ànim de lucre, amb finalitats i objectius definits pels seus integrants, i creats amb independència dels governs.

Des d’un punt de vista jurídic poden adoptar diferents formes coa ara associacions, federacions,... i varien en funció de la seva mida si és petita, mitjana i gran. Les mitjanes i grans acostumen a estar formades per un cos de persones voluntàries i un equip tècnic.

Les diferents ONG es poden relacionar entre elles i formar les diferents federacions.

La missió de les ONG consisteix en denunciar els incompliments dels drets i sensibilitzar la població. L’obligació dels estats consisteix en fer que els drets siguin respectats i procurar de satisfer les necessitats de la seva població.

Les ONG acostumen a treballar sota el paraigües dels drets humans, però poden especialitzar-se en diferents camps d’actuació:

Promoció i denuncia.

Ajuda humanitària.

Protecció del medi ambient.

Cooperació pel desenvolupament.

Ajuda a la infància.

1.5 Legislació sobre la infància: drets i protecció

L’infant, necessita d’una protecció especial, la necessitat d’una normativa especifica.

 Menor com a víctima de delicte: pq es més fàcil de reconduir. Li costa ser conscient. Pq no te capacitat de defendre als seus drets. Legalment no pot defendre pq es menor.

 Menor com a autor a delicte.

L’Estat ha d’assegurar als infants els mateixos drets, recursos socials, culturals i materials a les persones que tenen cura d’ells.

L’Estat Espanyol és membre de la Unió Europea i de l’Organització de les Nacions Unides, la legislació espanyola no pot negar ni contradir la Declaració dels drets humans, la Convenció sobre es drets dels infants ni qualsevol altre tractat o acord internacional que el Govern

...