Questionari Stuart Mill

1. Quin criteri estableix J. Stuart Mill per delimitar l'esfera pública i l'esfera privada? Què considera que pertany a cada esfera?

El principi que Mill estableix per tal d’establir el límit entre l’esfera de llibertat privada i l’esfera d’acció pública consisteix a considerar que el paper de la societat ha d’estar limitat per la llibertat individual, és a dir, el límit de les accions individuals es troba en la protecció de la societat i no produir dany a altri.

A l’esfera privada o “la llibertat personal, aquell espai on rauen els anomenats drets de la persona (llibertat de pensament, d’expressió, d’associació,…)” (pàg. 264). “ A la individualitat li hauria de pertocar aquell àmbit de la vida en el qual interessa sobre tot l’individu,….” (pàg. 267). L’esfera privada és una àrea on l’individu és lliure de fer i organitzar la vida com vulgui, i no sempre igual als altres.

A l’esfera pública pertany “…a la societat, aquell àmbit que interessa sobretot a la societat.” (pàg 267) i el seu fi és garantir la llibertat dels individus i vigilar que ningú amenaci la llibertat de la resta.

Hi ha una zona d’interferència, ja que la societat només pot intervenir en les decisions personals de cada subjecte a partir del moment que aquestes decisions afecten de manera general a la col.lectivitat. La societat, per Mill, no hauria de tenir cap influència en les decisions que cada subjecte pren quan només afectin al propi subjecte. Aquest principi que estableix, l’anomena el principi del dany i considera que els subjectes han de tenir llibertat individual completa en tot allò que no provoqui cap dany als altres. Des del moment que la conducta d’un individu (esfera privada) perjudica o afecta negativament a un altre, l’acció d’aquest ja no recau en l’esfera privada, sinó que es converteix en una conducta que pot ser jutjada socialment (esfera pública).

2. En què consisteix la diferència entre opinió i llei segons J. Stuart Mill?

La llei és un imperatiu que marca una norma, és una obligació o deure que indica l’acció correcta que tots els individus d’una societat han de cumplir obligatòriament per tal de regular la convivencia. Aquestes lleis només poden estar en l’esfera públia i el seu incompliment suscita una intervenció legal de la societat. I també serveix per evitar prejudicis envers els altres i per defensar l’estat.

L’opinió fa referència a aquelles coses sobre les quals la societat no té poder per legislar, és a dir, que per tant s’inclouen en l’esfera privada. I, per tant, no es poden legislar perquè no són vàlides a nivell col.lectiu o no afecten a tota la societat, però que cadascú igualment, pot aprovar o no, pot estar-hi d’acord o no. No hi ha càstigs legals, només opinions favorables o desfavorables

...