Pre Socràtics, Sofistes I Sòcrates

FILOSOFIA

Mite: conjunt de narracions sobre la naturalesa, l’ésser humà, les institucions humanes (poder polític), activitats humanes (agricultura), que intenten explicar l’origen d’alguna manera la vida personificant els elements.

Es diu que tenen un origen sobrenatural, creades pels déus (sagrades i indiscutibles)

Actitud dogmàtica: quan s’accepta alguna explicació sense discutir ni preguntar.

L’INICI: PAS DE MITES (Explicacions tradicionals i arbitràries) A LOGOS (Explicacions lògiques i racionals)

Els grecs són els fundadors

HERÀCLIT

- Physis ® raó (s’oculta als sentits)

- Pauta rei ® tot es mou.

- Foc = logos

- Physis = lluita contraris

- Raó ® dóna unitat

PARMÈNIDES

- Vertader = immutable

- Objectiu ® cercar entitats permanents, absolutes i immutables

- Principi d’identitat = el què és és, el què no és es impensable pensar que és.

- Ésser = únic, etern, immutable, immòbil. No té ni principi ni fi.

Formes de pensar:

- Magna Grècia: coneixement individual (escola de Milet). Filosofia física (físics). Monistes. Aplicació pràctica/tècnica.

- Costa Jònica: coneixement col·lectiu secret, és a dir, revelat pel mestre (Pitàgores). Dualistes. Interpretar la realitat model matemàtic (matemàtics). Preocupació = salvació ànima, millorament moral, importància vida espiritual.

PITÀGORES

- Naturalesa conèixer a través de la raó (matemàtica)

- Vertader arjé = números (ordre, proporció, harmonia, naturalesa): tot es pot reduir a números.

- Explicació realitat: mesura i establiment equivalències pertinents.

- Fundador concepció moderna investigació científica.

PITAGÒRICS

- Doctrina de l’anima: dues realitats: cos i ànima (dualisme antropològic)

- Concepte puresa = harmonia (matemàtica) = ordre.

- Cosmos = món tot ordenat (univers gran ordre). Van dir que la terra és rodona, es mou i no és el centre de l’univers.

- Crisi científica ® descobriment nombres irracionals.

- Crisi política ® (aristocratitzants) revolució poble.

- PITÀGORES VA DESAPARÉIXER.

- Pensament pitagòric es dóna en moltes èpoques amb diferents noms (misticomàgica)

PLURALISTES

- Teories de diversos arjés (les cosas es formen per la unió dels diferents arjés. Mort = separació arjés). Són eterns.

- Empèdocles ® 4 arjés: aire, aigua, foc, terra (diverses proporcions). Amor = unió elements. Odi = separació elements. (Elements = intactes, eterns, inalterables). L’odi i l’amor s’alternen. “L’amor pot ser tan destructiu com l’odi”.

- Anaxàgores.

- Els atomistes: Leucip – Demòcrit.

SOFISTES

- Apareixen a Atenes juntament amb la democràcia.

- Savis, d’Àsia menor (estrangers, colònies gregues fora d’Atenes) = participaven indirectament gràcies als seus alumnes (ensenyaven principalment: oratòria i retòrica) ® defensar-se i parlar a l’àgora. Mestres de joves de la burgesia enriquida.

- Mentalitat relativista = no existeix la veritat, tot són opinions.

- Sofistica ® apareix en temps de tolerància i democràcia, on hi ha pluralisme de les opinions i la llibertat d’expressió.

- Discursos antilògics: els sofistes havien de convèncer a la gent d’una cosa i després del contrari.

- Feien d’advocats.

- TESIS PRINCIPALS

· Nihilisme de l’ésser: no existeix un ésser substancial i permanent al canvi. (Gòrgies)

· Fenomenisme: l’aparença és l’única manera de ser real.

· Subjectivisme: l’home és l’únic criteri de veritat dels judicis.

· Seusisme: l’única font de coneixement: l’experiència, els sentits.

· Convencionalisme: la societat ¹ natural = pacte. Les lleis político-socials són convencionals. Només les lleis naturals són invariables/inevitables.

· Positivisme: lleis jurídiques dictades pels homes, no pels déus.

· Relativisme: tot és opinable.

· Escepticisme: no existeix veritat universal. Tot pot ser a la vegada veritable i fals.

· Paideia: nou concepte d’educació “areté” = virtut política, s’adquireix estudiant, per tant, tothom pot aconseguir-la.

GÒRGIES

...