ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

Juegos De Mesa Romanos


Enviado por   •  5 de Mayo de 2013  •  1.627 Palabras (7 Páginas)  •  524 Visitas

Página 1 de 7

JOCS DE TAULA -

FELIX SEX

· INTRODUCCIÓ HISTÒRICA:

La taula del Felix Sex ("la sort del 6") consta de 6 mots de 6 lletres cadascun; cada lletra és una casella. La prohibició legal de jugar apostant diners, va fer que la gent s'inventés aquest sistema de lletres i paraules, en llocs de caselles i files, a fi i efecte d'enganyar les autoritats.

De vegades, les paraules formes frases al·lusives al joc; d'altres poden contenir el menú del dia, si la taula pertany a una taverna.

· REGLES DEL JOC:

S'utilitza un dau i 12 fitxes (6 per a cada jugador) que es mouen des de la S de la primera lletra de paraula Sperne , cap a la dreta Lucrum, Mentes ... fins a la O de Cupido. Cada lletra és una casella com al parxis. Cap peça es pot moure de la primera paraula fins que totes les peces hi siguin en joc dins la taula. Quan una fitxa d'un color arriba a una casella on hi ha una sola fitxa del color contrari, l'elimina i, aquesta, ha de tornar a començar des de la primera casella – com al parxis. Si se'n troba dues o més peces contràries, no pot accedir a la casella -les fitxes contràries li fan de barrera- i no pot capturar les fitxes que li barren el pas – com al parxis. Guanya aquell que aconsegueix fer tot el recorregut i sortir de la taula amb totes les seves fitxes.

LUDUS CALCULORUM

· INTRODUCCIÓ HISTÒRICA:

És el 3 en ratlla. Aquest joc existeix des de la prehistòria i els diversos pobles que l'han jugat, ho han fet amb petites variacions. A Roma es jugava al 8 en ratlla, en una taula de 8 x 8 caselles.

· REGLES DEL JOC:

Les fitxes es col·loquen en posició horitzontal, vertical o diagonal, mirant d'impedir que l'adversari aconsegueixi omplir tota una filera completa. Si cap dels jugadors aconsegueix fer el 8 en ratlla i la taula està plena de fitxes, el joc queda en taules.

LATRUNCULI

· INTRODUCCIÓ HISTÒRICA:

L'existència d'aquest joc està testimoniada a Egipte y a Grècia; els grecs l'anomenaven Petteia (pedretes). De la taula en deien "ciutat" i cada peça era un "gos". Sembla que era el joc predilecte d'Ajax i Aquil.les.

La paraula "latrunculi" significa mercenaris o soldats.... i és un joc d'estratègia militar. S'assembla molt a les dames actuals.

La taula és un camp de batalla.

· REGLES DEL JOC:

Les fitxes blanques i negres formen dues barreres a cada extrem de la taula (12 fitxes per a cada jugador, distribuïdes en les seves 8 caselles). L'art del joc consisteix a assetjar i immobilitzar una fitxa d'un color amb dues del color contrari. Es poden aconseguir immobilitzacions múltiples.

Les fitxes només es poden moure com els cavalls dels escacs, en vertical u horitzontal, però poden recórrer tantes caselles com vulguin. Guanya qui aconsegueix immobilitzar totes les fitxes del contrari o un nombre suficient com per impedir que l'altre pugui continuar jugant.

TABULA (ALEA)

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

En èpoques arcaiques, aquest joc s'anomenava Alea, però amb el temps adoptà, simplement, el nom de "taula". A Egipte es jugava a aquest joc 3000 aC, amb el nom de Senet.

La tabula és un dels jocs més populars a Roma; l'emperador Claudi en va escriure un manual que malauradament no en s ha arribat.

REGLES DEL JOC

Cada jugador té 15 fitxes, les quals introdueix paulatínament a la primera casella per fer-les anar en direcció dreta.

S'utilitzen 3 daus, el resultat dels quals pot ser sumat per tal de moure una sola peça o moure tres peces amb el resultat de la tirada de cada dau. Si en una tirada de daus surten més punts que caselles quedin per avançar, la quantitat de punts sobrants es perd. Quan una fitxa d'un color arriba a una casella on hi ha una sola fitxa del color contrari, l'elimina i, aquesta, ha de tornar a començar des de la primera casella. Si se'n troba dues o més peces contràries, no pot accedir a la casella -les fitxes contràries li fan de barrera- i no pot capturar les fitxes que li barren el pas. No es pot accedir a la segona meitat de la taula fins que totes les 15 fitxes hi siguin en joc. De la mateixa forma, cap fitxa pot abandonar la taula fins que totes 15 no hi siguin a la darrera meitat. (Això significa que si et maten una fitxa quan ja estàs a punt de guanyar la partida, no podràs fer res amb les 14 peces restants fins que l'eliminada hi sigui novament a la darrera meitat).

Guanya aquell que, després d'haver arribat amb les 15 fitxes al domicili de l'enemic, aconsegueix treure les peces de la taula.

DUODECIM

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (9.1 Kb)  
Leer 6 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com