Patologia Vascular (Neuropsicologia)

TEMA 4: PATOLOGIA VASCULAR

130.000 persones a l’any pateixen alguna patologia vascular.

Un 30% no la supera. (mor)

Un 40% que la supera queda amb algun tipus d’afectació.

4.1 NEUROANATOMIA I TERRITORIS VASCULARS

Patologia de GRAN VAS: patologia en els vasos d’un gran diàmetre (artèries, venes)

Patologia de PETIT VAS: patologia en vasos de petit diàmetre (capil•lars, arterioles, vènules).

Neuroanatomia de patologies vasculars SISTEMA ARTERIAL:

Sistema carotidi (anterior): el que aporta un major reg sanguini al cervell. Territori vascular de dues grans artèries que es bifurca en el que seria l’artèria cerebral mitjana i artèria cerebral anterior.

Sistema vertebral (posterior): artèria cerebral posterior

Per la ubicació, l’artèria més directa cap al cor serà la que més probabilitat tindrà de ser afectada  a nivell esquerra  ARTÈRIA CEREBRAL MITJANA ESQUERRE  la que patirà més simptomatologia, a més a més és la que s’emporta substàncies acumulades d’altres parts del cos cap al cor.

TERRITORIS VASCULARS:

ARTERIA CEREBRAL ANTERIOR (ACA): irriga a la zona medial del frontal i el parietal i del cos callós. També té artèries petites que irriguen parts subcorticals (ganglis basals, nucli caudat, part anterior de la càpsula interna). Si falla aquesta artèria, es veurà afectada la part atencional.

ARTERIA CEREBRAL MITJANA (ACM): surt per la cissura de Silvi, és la que irriga més part del cervell i s’escampa per tota la part lateral del frontal, del parietal i temporal. També penetra cap a dins i irriga la part del Caudat que faltava, el putamen, el pàl•lid i la part posterior de la càpsula interna. Un símptoma per a la seva afectació podria ser l’afàsia (Artèria esquerre = artèria de les afàsies, és la que més s’afecta).

ARTERIA CEREBRAL POSTERIOR (ACP): irriga part basal i medial del temporal (hipocamp), tàlems, el lòbul occipital i l’espleni del cos callós (la part del final). Es poden tenir alteracions de la memòria.

ZONES FRONTERERES  Aquelles zones que queden irrigades per la frontera que hi ha entre territoris vasculars.

ACA: ACM:

- Part medial del frontal i el parietal - Part lateral frontal, parietal i temporal

- Cos callós -Caudal, putamen, pàl•lid, càpsula interna

- Nucli caudat, càpsula interna

ACP:

- Part basal i medial del temporal (hipocamp)

- Tàlems, espleni cos callós

- Lòbul occipital

POLÍGON DE WILLIS  trianglet del mig (foto cervell per sota). Uneix les bases de les tres artèries. Permet que en un moment que falli l’entrada d’algun dels sistema, aquella artèria pugui agafar sang de les altres. Té unes artèries comunicants posteriors que connectes les arteries cerebrals posteriors amb les mitjanes. Si tenim una afectació al sistema vertebral i no arriba sang, aquestes arteries comunicants permeten que a les artèries posteriors els hi pugui arribar la sang.  és un sistema compensatori.

- Arteria comunicant anterior (AcoA) i arteria comunicant posterior (AcoP).

4.2 FACTORS DE RISC VASCULAR I AVC

Factors No modificable:

- Edat: quan + edat + probabilitat de patir patologia vascular.

- Sexe: cada vegada més igualat, tot i que + freqüent en homes que en dones.

- Herència: influeix la predisposició genètica.

Modificables:

-HTA (hipertensió arterial)

-Diabetis:

-Tabaquisme:

-Hipercolesterolèmia

Aquests factors porten a la formació de plaques ateoma  provoquen ATEROSCLEROSI: en els vasos es formen les plaques d’ateromes, la paret del vas s’engroseix i s’endureix  li queda un diàmetre inferior degut al cúmul de substàncies  precipiten que el vas pugui tenir trencaments interns, es forma un coàgul i donat que el vas ja és més estret, el flux de sang no passarà.  ISQUÈMIA (reducció del flux sanguini per un taponament). El fet que s’hagi endurit, pot ser que es trenqui i surti la sang  HEMORRAGIA.

*AVC: ACCIDENTS VASCULARS CEREBRALS  ISQUÈMIA I HEMORRÀGIA

4.2.1 ISQUÈMIA: SIMPTOMATOLOGIA NEUROPSICOLÒGICA PER TERRITORIS VASCULARS

Els símptomes depenen del territori vascular.

Es parla que pot ser per una trombosi o per embòlia.(2 tipus d’isquèmia):

- TROMBOSI: el coàgul s’ha

...