Historieta Del Trisavi

lunes 20 de junio de 2011

Presonner a força

Amb ulls de vedella veia com creixia l´ombra de l´alzina surera.Es feia gran , imponent i allo que ell més estranyava, sense cap companyia. Havia passat el temps i com ruc busca acurrucs, el trisavi buscaba orella. Perque una vida no existeix si no es escoltada i sabedora per algu que no ets tu. Tal volta aquell que fa fum aquelles nits d´estudi com fuig del cervell amb unes copes de més tinga el mes meravellós secret,anecdota o data que xiuxiuejar a una planta,animal o ser viu.

Aquest era el cas del nostre trisavi, tota una vida dedicada al servei d´uns valors que no eren entessos d´una manera incondicional o més ven dit adulada. De bon cop un dia es va fer una pregunta de bon tros interessant, la contestacio fou:``Jo sóc i per als demés semble´´-Soc perquè no hem conec i aixó ho se millor que ningu ja que estic açí desde el meu principi, soc perque ningú hem diu que pensar i semble per aquestes dos afirmacions.Estes afirmacions em donen a entendre l´unica veritat incuestionable d´un univers major al que intentem determinar mitjançant la ciència i que ets dins de nosaltres, un univers que pot eclosionar amb mes d´un big-bang, un univers que por trencar estreles de les mes brillants idees i recompossarles en molécules de segon, l´unic univers del qual estem segurs que hi ha creador.

La nostra moral son les lleis de la gravetat, el nostre coneixement els planetes que coneguem i ens queden per descobrir i els ser vius son aquelles idees que formen part d´una llarga vida plena de somnis,destins i circumstancies que tenen un inici i final al que nosaltres fiquem data de caducitat.

No tot es tan fàcil i la matriu que unix aquest univers amb altres d´igual genialitat i goig es l´amor que es pot sentir en algú que para orella,encén el seu deu automàtic i comença a crear a partir d´unes paraules expulsades per la materia del anteriorment anomenats bigbangs retrogenerics.

Si l´amor es diguera sexe que bonica paraula descriuriem, si el sexe es diguera amor sols formaria part dels meravellosos poemes dels nostres il.lustres autors com Ausiàs March al intentar descriure la paraula sexe.

Pot ser el trisavi no tinga pressa i si fós al contrari la velocitat indica una claretat al trobar alló trobat pero mai deu confondres amb la precipitació, paraula que embruta tot sentiment poc madurat.

La veritat és que el trisavi sols trobava contestació de la natura, del vent;silenci,de l´aigua;reflex,del sòl;seguretat i del foc; dolor.

Ell no fou mai de banquets o celebracions, com a prisioner de sentiments la seua clau caigué en un llac fosc on es robella i cau en l´oblit.Pioner aquell que busque un somriure dibuixat en una pedra de la més alta de les serres i major la persona que vulga endinssar-se en aquelles corrents

...