UD 4 LA SEGONA REPÚBLICA DE LA MONARQUIA (Dictadura) A LA REPÚBLICA

UD 4 LA SEGONA REPÚBLICA

DE LA MONARQUIA (Dictadura) A LA REPÚBLICA

Després de la dimissió de Primo de Rivera, el 28 de gener de 1930, el rei Alfons XIII va encarregar la formació d’un nou govern al general Dámaso Berenguer (Dictablanda)

Però el retorn al règim polític anterior a la Dictadura va resultar impossible per tyres raons fonamentals.

Els partits dinàstics (conservador,liberal) havien perdut durant la dictadura,l’estructura organitzativa i estaven desprestigiats.

L’opinió pública va identificar la figura del rei amb la del dictador i el feia responsable de la situació.

Les forces antidinàstiques van prendre una iniciativa unitària, que culmina amb el Pacte de Sant Sebastià (17 d’agost de 1930)

↓Hi van participar la majoria de partits republicans ( mirar pàgina 192 llista partits) Abans intent: Alianza republicana encapçalada per Alejandro Lerroux, Manuel Azaña i Marcel·lí Domingo. ↓

Es va organitzar un comitè revolucionari , que havia de provocar el canvi de règim mitjançant un aixecament militar i constituir el govern provisional de la futura República. La reivindicació d’autonomia per a les nacionalitats històriques es va resoldre amb el compromís d’atorgar-los uns estatuts, que es sotmetrien a l’aprovació de les Corts.

El 12 de desembre de 1930 un grup de militars van proclamar la República a la caserna de Jaca.

L’execució dels seus líders,va acabar de desacreditar la monarquia. Els mesos següents es va viure un augment de la tensió social a causa de l’increment de l’atur,les vagues i l’agitació contra el govern.

El 14 de febrer, el general Dámaso Berenguer va dimitir i va ser nomenat president del govern l’almirall Juan Bautista Aznar, el qual va convocar eleccions municipals per al 12 d’abril. Els partits signants del Pacte de Sant Sebastià van presentar aquestes eleccions com un plebiscit (referèndum) sobre la monarquia (entre monarquia i república)

Malgrat que al camp van guanyar les candidatures monàrquiques, els resultats van donar la victòria a les forces republicanes que van guanyar a les principals ciutats del país.

Van guanyar a 41 de les 50 capitals de província-

L’entusiasme dels republicans es va desbordar. El dia 13 hi va haver a les principals ciutats importants manifestacions demanant la proclamació de la República.

El 14 d’abril es va proclamar la República en molts ajuntaments d’Espanya (Barcelona, Sant Sebastià, Salamanca, Madrid….) el rei Alfons XIII va renunciar al tron i el mateix dia al vespre va marxar cap a l’exili. Aquest mateix dia es va formar el govern provisional (format per socialistes/republicans) de la República, presidit per l’exmonàrquic i catòlic, NIceto Alcalá Zamora. A Catalunya , Francesc Macià, va proclamar a Barcelona la República catalana dins de la Federació Ibèrica.

Les prioritats del nou govern eren dues

Convocar unes eleccions per iniciar un període constituent

posar en marxa les reformes considerades més urgents que afectaven a l’agricultura, exèrcit, educació, religiosa i laborals.

Govern provisional 14 d’abril-289 juny de 1931

El govern provisional de la República, presidit per Niceto Alcalá Zamora va convocar eleccions legislatives per al 28 de juny. Alhora va començar a actuar per decret en quatre fronts.

El treball al camp

l’educació

l’exèrcit i

les relacions amb l’església.

CAMP- El govern va decretar la jornada de vuit hores i obligació de donar prioritat als jornalers d’un municipi per treball a les finques del seu terme. També va decretar que els propietaris tinguessin totes les terres cultivades si no volien que el seu usdefruit passés als treballadors.

EDUCACIÓ - Va decretar la creació de 6750 escoles i 7000 places noves de mestres, els sous dels quals van augmentar força.

EXÈRCIT - l’exèrcit identificat de sempre amb la monarquia, es va oferir als generals,caps i oficials la possibilitat de jubilar-se amb el sou íntegre. Amb aquesta mesura s’aconseguí reduir el nombre excessiu de comandaments i de divisions, i també es va oferir una sortida a aquells militars les conviccions dels quals no els permetien de continuar a l’exèrcit sota bandera republicana. Manuel Azaña, ministre de guerra, va clausurar l’Acadèmia Militar de Saragossa, dirigida pel general Francisco Franco, i va anul·lar tots els ascensos per elecció o mèrits de guerra obtinguts durant la Dictadura, cosa que va provocar força malestar en l’exèrcit.

Creació Guàrdia Assalt→ fidel a la República.

ESGLÉSIA- També vinculada a la monarquia , al principi es va mantenir expectant. Però dos successos van enterbolir una mica la situació.

Una pastoral del bisbe de Toledo, que ferien la sensabilitat republicana perquè elogiaven el rei. El govern en demana la destitució, però els bisbes li donen suport.

Crema de convents a Madrid l’11 de maig. Passivitat de les forces d’ordre públic. Molts catòlics, davant d’aquests fets, van començar a veure la República com un règim contrari a les seves conviccions.

Les eleccions del 28 de juny de 1931, van donar el triomf a les forces d’Esquerra i Centre (PSOE 116 diputats, PRR de Lerroux 90 diputats i el Partit Republicà Radical Socialista de marcel·lí Domingo 56 diputats.

La dreta s’hi havia presentat de manera desorganitzada i va esdevenir minoritària.

La tasca primordial del nou parlament va ser redactar una nova constitució, que hauria de reconèixer els drets i les llibertats dels ciutadans i definir les característiques del nou sistema polític. Finalment, el 9 de desembre de 1931 la Constitució fou aprovada amb un ampli suport parlamentari (368 vots a favor , cap en contra i 89 absències). Un dia després Niceto Alcalà Zamora era elegit president de la República.

La Constitució va establir la 1)llibertat de cultes

...