L'economia com a construcció social

PEC1.  L'economia com a construcció social

1. La crisi que la pandèmia va produir sobre l'economia va requerir la instrumentació de diferents mesures de política econòmica amb la finalitat d'atenuar els seus efectes. Entre elles, es van posar en marxa polítiques fiscals diverses amb un clar biaix expansiu. Conseqüentment, no van faltar les referències a Keynes i les seves propostes. En l'article “Keynes a debat: serveixen les seves idees?” s'exposen arguments en pro i en contra sobre les denominades polítiques keynesianes. Per quina de les postures us inclinaríeu i per què? (2 punts)

El keynesianisme es basa fonamentalment en l'intervencionisme de l'Estat. Argumenta que el mercat no es regula de forma natural, i l'Estat ha d'intervenir l'economia per mantenir l'equilibri.

Les polítiques Keynesianes es basen en l'intervencionisme com a mecanismes per estimular la demanda, basant-se en tres variables: la desocupació, la inflació i la demanda global.

Segons Keynes la desocupació es genera quan no es consumeix tot el que es produeix, és a dir, en el cas que la demanda és major que l'oferta. Davant d'aquesta situació, la solució que proposa és augmentar la demanda mitjançant polítiques expansives que les aplicarà el govern. Com per exemple, rebaixar els impostos, reduir els interessos, d'aquesta forma les persones tindran més liquiditat per augmentar el consum, la demanda augmentarà i es crearan més llocs de treball.

Segons l'opinió de Lorenzo Bernaldo de Quiros, no està d'acord amb les polítiques Keynesiana, la seva postura és a favor dels mercats lliberals. Veu la intervenció de l'Estat com "la capacitat del govern de manipular l'economia a la seva voluntat".

Un altre punt de vista a destacar d'aquest autor, és que "la Gran Depressió va ser en gran mesura el resultat de les errònies polítiques aplicadas abans i després d'ella".

Lorenzo Bernaldo de Quiros està en desacord amb les mesures que el govern ha implantat per l'actual crisi, argumentant que aquesta crisi és una crisi d'oferta, i augmentar polítiques per augmentar la demanda és un error, ja que el més segur és que acabin causant inflació.

L'autor Juan Tugures Ques, està totalment a favor de les polítiques keynesianes, segons aquest autor, les injeccions públiques ajuden a mitigar les deficiències de la demanda privada i reactiven l'economia. Defensa que els Fons públics mobilitzats per combatre la crisi, són mesures efectives i sostenibles a mitjà termini i totalment assumibles a curt termini.

M'inclinaria més per la postura de L'autor Juan Tugures Ques. Sí que és cert que la pandèmia inicialment va originar una crisi pel costat de l'oferta (els països van posar barreres al lliure comerç i a la circulació, això va provocar una caiguda de l'oferta) però poc després, amb la por al contagi i l'augment de la desocupació, la demanda va caure. Per tant, tenim un xoc d'oferta i de demanda.

El govern amb la gran despesa pública ha amortit els efectes de la pandèmia, ha ajudat a les empreses, ha implantat els ERTES per frenar els acomiadaments... amb aquestes mesures ha intentat preservar el benestar social.

Tenint en compte la gran caiguda de la demanda el govern ha actuat correctament implantant ajudes fiscals i monetàries expansives per reactivar l'economia.

1. En els últims mesos, els mitjans de comunicació s'han fet eco dels successius increments del preu del megavat/hora a Espanya i del cost de la factura de la llum que també ha ocupat l'interès de partits polítics i del govern. A partir dels articles “Com es fixa el preu de la llum” i “Preu i valor en el mercat elèctric”, comenteu quin enfocament dels presentats en la primera part del primer mòdul subjeu en la determinació del preu del megavat/hora en el mercat majorista. (2 punts)

L'economia clàssica defensa el lliure mercat. L'origen d'aquesta va ser el 1776 de la mà d'Adam Smith (Kirkcaldy, 5 de junio de 1723-Edimburgo, 17 de julio de 1790) va ser un economista i filòsof escocès).

Els seus principis bàsics són que el mercat ha de ser lliure, ell sol s'ha de regular mitjançant l'ajust dels preus i dels salaris, ja que és la forma natural del funcionament de l'economia. El govern no ha d'intervenir, del contrari generaria ineficiència i no s'arribaria a aconseguir l'equilibri del mercat. La producció total ve determinada per la quantitat de treball que s'utilitza per produir-ho.

Adam Smith formula la metàfora de la mà invisible, per referir-se a l'autoregulació del mercat. Això s'aconsegueix quan els individus buscant el seu benefici propi aconsegueixen el benefici per al conjunt de la societat.

Tot i que Adam Smith promou el lliure mercat, com propi de la societat, i adverteix sobre la possibilitat per part dels productors d'establir monopolis que trenquin el lliure mercat.

El preu del kWh és un preu marginalista, fixat amb l'ajust de l'oferta i la demanda, donat que l'electricitat no es pot emmagatzemar, el preu es fixa diàriament. I depèn pel costat de l'oferta, dels recursos disponibles com per exemple el vent, el sol, el gas o el carbó. D'altra banda tenim la demanda, aquesta és causada pels consumidors, per exemple en ones de calor o de fred aquesta augmenta considerablement.

Actualment el mercat elèctric es lliure, el preu es regula en funció de l'oferta i la demanda seguint l'enfocament clàssic d'Adam Smith.

1. Un dels problemes que va abordar Keynes va ser la desocupació i com les polítiques governamentals poden augmentar la demanda incloent a les polítiques redistributives. En les últimes setmanes el Govern està considerant juntament amb els sindicats i els representants empresarials un increment del salari mínim interprofessional (SMI) i, amb això, ressorgeix la controvèrsia sobre els efectes que pogués tenir sobre l'ocupació. Tenint en compte el contingut dels articles “Repercussions de l'augment del salari mínim a Espanya” i “El salari mínim i la ideologia” responeu a les següents preguntes: (2 punts)

1. Què sosté la literatura econòmica sobre els efectes d'un augment del salari mínim?

La literatura econòmica fins a començaments de l'any 1990 considerava que un augment del salari per sobre del salari d'equilibri provocava un augment en la desocupació. Basant-se en el fet de si els salaris s'encareixen, provocarien un efecte substitució de la mà d'obra per capital, i d'altra banda, les empreses podrien reflectir aquest augment salarial en els preus finals, provocant una caiguda de la demanada.

...