Biología - genes

La primera hipotesis va ser la generació espontanea. que diu que els èssers vius es formen de manera espontanea a partir de materia organica en descomposicio. Es basven en l’aparció de larves en la carn en decomposició.

Al ssegle 17 Francesco Redi va fer una serie d’experiments per refusar la teoria.

Experiment 1. Va colocar un tros de carn dins un recipient i un altre amb reixeta.  Al cap d’un temps els va observarr i nomes hi havien larves al pot obert. Va concluir que les larves que apareixin no eran espontanes sino que procedien de dels ous de les mosques.

Louis Pasteur sl segle 18 va refusar del tot la teoria amb el seguent experiment.

Experiment 2: Va posar brou de carn en dos matrassos de coll llarg el qual va corbar. Va fer buillir el liquid. Al cap d’uns dies va veure que el brou no es deteriorava. Va trencar el coll d’un dels dos metrassos. El boru del metras trencat es va descomposar. La concluios de Pasteur va ser que els microorganismes es quedaven retinguts al coll.

Ultimament un dels primeres canvis importants ha sigut la llei de hardy-Weinberg. que diu que en condicions d’aparellament aleatori, la poblacio assoleix l’equilibri, es a dir, els gens i genotips es maneten constants de generació en genració

La genetica de poblacions estudia l’equilibri i els factors que poden trencr-lo.

mutacions : Les especies evolucionen quan un gen mutant es mes efectiu que el mutant.

Selecio Natural: Es pot perdre algun gen pel cami ja que es inutil.

Migracio genetica: Es produeix per la migracó d’alguns gens en una direcció determinada.

Deriva genetica: En les poblacons mai no neixen tants individus com convinacions d’alels i per aixo alguns es perden   

El neodarwinisme es basa en el darwinisme. L’antiga teoria no podia explicar la variabilitat genetica i peer lo tant no ho podia demostrar. El neodarwinisme explica basicament la variabiliat i ha ajudar a demsortarho.

Actualment el neodarwinisme ha sigut substituit per la sintesis d’evolucio moderna que incleu les lleis modernes d’herencia, basos moleuclars i genètica de poblacions. Es a dir, estudia els geneomes.                                                                                                                                       

...