TROBARITZ

TROBARITZ

La figura de la dona, i més concretament de la dona culta, és un aspecte de la nostra història que ha passat desapercebut i menyspreat; o inclús suplantat atribuint els seus mèrits literaris a d’altres.

No ens hauria de sorprendre doncs, que les Trobaritz fossin un episodi anecdòtic durant tants segles. Dames criades i instruïdes en les grans esferes, amb una alta qualitat poètica però tot i això, la història les ha catalogat com a llibertines pel mateix treball que feien els seus homònims, els trobadors.

Com bé diu el text, “Les han considerat poetes menors en el millors dels casos, cortesanes o promíscues en el pitjor”. I és ben cert que durant molts segles la imatge de la dona i la sexualitat ha quedat lligada amb el pudor i el repudi de la societat. Representant-les en els segles posteriors, amb vestidures pròpiament lligades a la professió de la prostitució i desbocant-les del seu estatus.

L’auge de l’obra de les Trobaritz, si més no, és anecdòtic si ho comparem amb els trobadors. La diferència que podem observar al text ens senyala les escasses possibilitats que tenien les dones d’aquella època i venidores, per poder realitzar-se literàriament. Malgrat la frescor dels seus poemes i el llenguatge espontani que empraven.

Així doncs podem veure com les obres de les Trobaritz no són només analitzades pel seu contingut, sinó que també són jutjades per ser dones i expressar allò que és tabú. I són un clar exemple de la repressió de la dona al llarg de la nostra història.

Però malgrat les circumstàncies, el text ens assenyala que durant la seva època i ara, hem sigut capaços d’arribar a un punt de la societat on la figura de les Trobaritz s’ha desvinculat de la misogínia precedent. I on podem admirar la seva obra sense el prejudici preestablert.

En conclusió, la dona i la literatura han estat casades amb la no esmenta de la primera en el millor dels casos, i la denigració en els pitjors. Sense tenir en compte la seva obra i fixant-se en qui no eren.

...