ALGUNES VISIONS FILOSÒFIQUES SOBRE LA REALITAT

UNITAT 4: ALGUNES VISIONS FILOSÒFIQUES SOBRE LA REALITAT

1. LA METAFÍSICA DE PLATÓ 

A l’hora de parlar de la metafísica de Plató, hem de dir que ell distingia dues realitats, per tant, era dualista. Veiem-les:

1. Món intel·ligible o món de les Idees
2. Mon sensible

*El mite de la caverna, exposat a la República, sintetitza els aspectes principals de la teoria de les Idees, mostrant-nos aquest dualisme metafísic/ontològic i epistemològic.

Desenvolupem aquest dualisme metafísic que comporta alhora  un dualisme ontològic:

1. MON INTEL·LIGIBLE

És el món o la realitat on habiten les Idees o essències. Aquestes Idees o essències són paradigmes (models) i són perfectes (no presenten cap imperfecció), immutables, úniques, universals  i eternes (permanents).  Només són cognoscible a través de la raó.  

Les Idees o essències són transcendents, ja que són més enllà de la realitat que podem percebre a través dels sentits. Existeixen en un espai propi que anomena món intel·ligible o món de les Idees.

1. MON SENSIBLE

És el món on habiten les coses que podem veure i tocar. Les coses, a diferència de les Idees, són múltiples, diferents entre si (encara que pertanyin a una mateixa classe), tenen un començament i un final, són materials, particulars, finites i canviants. Només són cognoscibles a través dels sentits, dels quals no ens podem refiar perquè ens enganyen.  

Ara bé, quina relació existeix entre els dos tipus de realitats, el món intel·ligible i el món sensible?

• Les Idees són la causa de les coses, ja que aquestes (les coses) “són” en la mesura que  “intenten imitar” les Idees i en participen. Per exemple, una cosa és bella perquè imita la Idea de bellesa o en participa.
• Totes les coses que percebem mitjançant els sentits només són còpies imperfectes de les Idees. Les coses estan fetes a partir de les Idees, i reben el seu aspecte, les seves propietats i característiques perquè participen de la Idea de la qual procedeixen.

Conclusió:

Només el món intel·ligible, etern i immutable, constituït per les Idees, que són les essències, és plenament real. El món intel·ligible és la veritable i autèntica realitat.

El món sensible, format per les coses que són meres aparences, “és” només en la mesura que imita aquell o en participa.

Recapitulem sobre les visions de la realitat:

• Monista: una única realitat
• Pluralista: una realitat múltiple
• Dualista: dues realitats

1.  El coneixement de les Idees

Com es poden conèixer les Idees si pertanyen a una altra realitat? Segons Plató, tots hem conegut les Idees, ja que hem de tenir present que Plató parteix de la preexistència de l’ànima, però les hem oblidat  quan la nostra ànima cau al món sensible i es reencarna en un cos. Només mitjançant l’observació del que hi ha al nostre voltant, es desperta el record.

Per tant, conèixer és recordar allò que l’ànima va contemplar mentre habitava al món de les Idees o món intel·ligible. Aquesta teoria es coneix amb el nom de la teoria de la reminiscència.

Per tant, segons Plató, tots podem assolir el coneixement de les Idees, però és una tasca àrdua, que requereix de l’ús de la raó i d’un esforç intel·lectual que la pesona ha d’estar disposada a fer.

1.  LA METAFÍSICA ARISTOTÈLICA

Aristòtil va ser deixeble de Plató, i encara que fos el seu deixeble, Aristòtil no estava d’acord amb la teoria de les Idees elaborada pel seu mestre.

Així doncs, no admet l’existència de les dues realitats que apuntava Plató (dualisme metafísic/ontològic - món intel·ligible/Idees_ món sensible/coses).

Per a Aristòtil la veritable realitat són les coses que veiem i toquem, els objectes que percebem al nostre voltant. Per això diem que la filosofia aristotèlica és realista, ja que per a ell el que té existència autèntica és el món que podem percebre mitjançant els sentits.

2.1. La teoria metafísica/ontològica

Aristòtil va defensar una ontologia en què l’ésser concret, la SUBSTÀNCIA 

...