Ejemplo de la Quina és la nova filosofia natural?

Totes les arts menors (com la farsa o el ballet) son enemics de la tragèdia, però hi ha un contrincant especialment ilustre contra la concepció tràgica del mon: és L'ADVERSARI, la ciència, el coneixement optimista (pensar que podem entendre el mon). La tragèdia funciona amb el mite, i la ciència es contraposa a aquest. La ciència, però, té un mite: tota la vida de Sòcrates.

El renaixement de la tragèdia: 'abans de llençar-nos en aquesta lluita, haurem de revestir-nos amb una cuirassa de coneixement'. Nietzsche també utilitza com a recurs el coneixement, però no ho és tot.

Hi han dos grans principis per l'art: Apol·lo i Dionís. Apol·lo s'adreça davant seu com una aparença, com un geni transfigurador. Dionís sobre el camí cap a les mares de l'ésser, el món últim de les coses. Principi d'individuació.

La música no és mímesi, trenca amb la còpia. El gran teòric de l'art com a mímesi és Plató. No és una reproducció de l'aparença, sinó una representació inmediata de la voluntat mateixa, és expressió. La voluntat és allò metafísic, roptura total entre l'U primogènit i l'aparença. Nosaltres vivim dins d'una il·lusió. Que ens recorda que ho és? La tragèdia. Aquesta vol fer-nos viure més enllà, no és només una experiencia intel·lectual. La música s'ha de jutjtar segons uns principis estètics diferents amb els que jutjem a les arts figuratives, no s'ha de jutjar per la seva bellesa. Hi ha una música de baixa cualitat que es la musica imitativa (no és la veritable música).

Quin efecte estètic es produeix quan les dues forces estètiques (Apol·lo i Dionís) actuen juntes?

SCHOPENHAUER  'Segons això, la música, considerada expressió del món, és un llenguatge universal, però el seu llenguatge no és l'abstracció, sinó l'expressió.' La música és un vehicle per anar a la cosa en sí. Allà on no arriba el llenguatge, hi ha la música (efecte tràgic). La música és llenguatge de la voluntat.

NIETZSCHE   L'art dionisíac:

1.La música inspira a intuir la universalitat de Dionís.

2.La música engendra el mite.

La tragèdia la podem deduir de la bellesa i l'aparença? No, és la seva aniquilació.

...