UN MÓN FELIÇ. Aldous Huxley Una crítica a les societats contemporànies

UN MÓN FELIÇ

Una crítica a les societats contemporànies

[pic 1]

Aldous Huxley

(1932)

Pablo Gómez Espallargas.

1º Batxillerat.

Grupo B.

Filosofia.

Dilluns, 5 març 2018.

Índex

1. L'autor: Aldous Huxley (1894-1963)
2. La novel·la
3. Resum
4. Personatges destacats
5. Una crítica a les societats contemporànies

1. El control ideològic en les societats actuals
2. El autoengany i la falsa consciència
3. El consumisme

1. L'autor: Aldous Huxley (1894-1963)

Aldous va néixer a Godalming, Anglaterra, en 1894 en el si d'una família d'intel·lectuals. El seu avi va ser el cèlebre biòleg evolutiu britànic Thomas Henry Huxley, editor de Charles Darwin, i el seu germà, el biòleg Julian Huxley, destacat divulgador científic i Premi Nobel el 1963.

La seva primera novel·la important és "Contrapunt" (1928). Hi retrata el desencant propi de l'època d'entreguerres i posa en marxa el que serà el seu estil personal: el contrapunt. Huxley trenca la unitat de temps i espai en la narració.

El 1932 publica "Un món feliç" en què ens descriu un hipotètic món "feliç", basat en la manipulació genètica, el progrés científic i tecnològic, el condicionament i el control social.

En 1937 abandona Anglaterra i decideix establir-se als Estats Units. A partir d'aquesta època, l'escriptor comença els seus experiments amb les drogues psicoactives i se centra en el misticisme com a objecte d'anàlisi.

En novel·les posteriors com "Vell mor el cigne" (1939) o "L'illa" (1962), Huxley busca una solució política al dilema plantejat en "Un món feliç". Creu que la solució resideix en una barreja de misticisme religiós, anarquisme polític i progrés científic.

A més Huxley va dedicar diverses obres a divulgar els beneficis espirituals del consum de substàncies visionàries com el LSD. La més famosa d'elles és "Les portes de la percepció" (1954).

Finalment, el 22 de novembre de 1963, el mateix dia que Kennedy és assassinat, mor Aldous Huxley. Les seves cendres van ser portades a Anglaterra on descansen al panteó familiar.

1. La novel·la

"Un món feliç" pertany al gènere narratiu.

Té 18 capítols i, pel seu contingut, podem dir que s'estructura en tres parts:

1. Primera part (capítols 1-6): Se'ns presenta un món feliç, descrivint algunes de les seves característiques alhora que es van introduint els personatges. S'inicia la novel·la detallant com comença la vida d'un ciutadà en aquest món feliç i com són creades les persones. Es plantegen els valors d'aquesta societat: consumisme, conformisme, falta d'intimitat, necessitat de drogues per escapar de la realitat, etc.

Frases destacades de la primera part:

• "Comunitat. Identitat. Estabilitat."

• "Tots pertanyem a tots."

• "El secret de la felicitat i la virtut: estimar el que es té l'obligació de fer."

• "Val més rebutjar, que haver de apedaçar."

• "Un gram a temps, et posa content."

• "Quan l'individu sent, la comunitat es ressent."

2. Segona part (capítols 7-9): Es narra el viatge de Bernard acompanyat per Lenina a una reserva, lloc on els éssers humans no estaven sotmesos a la societat del món civilitzat. Apareix la figura de John, un "salvatge" inadaptat en el seu món i amb desitjos de conèixer el nou món.

Frases destacades de la segona part:

• "A més pedaços, menys diners"

• "Jo sóc lliure. Lliure de divertir-me tant com vulgui. Avui dia tothom és feliç."

• "Si un és diferent es veu condemnat a la solitud"

3. Tercera part (capítols 10-18): En aquests capítols l'autor ens porta a una profunda reflexió a través de les vivències de John en una societat desconeguda per a ell i els xocs culturals i educacionals que es produeixen, fins al seu tràgic final.

Frases destacades de la tercera part:

• "Com més gran és el talent d'un home, més gran és el seu poder per extraviar als altres."

• "La ciència és perillosa; hem de tenir-la acuradament encadenada i emmordassada."

• "La felicitat és un propietari tirànic, sobretot la felicitat dels altres."

• És idiota escriure quan no hi ha res a dir.

• La població òptima és com l'iceberg: 8/9 sota l'aigua i un per sobre.

• "Només es pot ser independent de Déu mentre s'és jove i afortunat ..."

• "No hi pot haver una civilització duradora sense abundància d'agradables vicis."

• "Cristianisme sense llàgrimes, tal és el soma."

• "Però jo no vull la comoditat. Jo vull a Déu, vull la poesia, vull el veritable risc, vull la llibertat, vull la bondat. Vull el pecat."

1. Resum

La novel·la s'inicia a Londres, l'any 632 després de Ford al Centre d'Incubació i Condicionament. La novel·la ens presenta un nou ordre polític, social i econòmic, l'Estat Mundial, els fonaments són "Comunitat. Identitat. Estabilitat".

El director del centre, el DIC, juntament amb Henry Foster, explica als estudiants i futurs treballadors el funcionament del centre. Allà es fabriquen els éssers humans a través de la manipulació genètica per a donar lloc als ciutadans de les cinc castes existents al nou món (Alfas, Betes, Gammas, Deltes i Epsilones). Al Centre d'Incubació i Condicionament, des d'abans de néixer, se'ls manipularà i ensenyarà a fer el que han de fer. Els Deltes, Gammas i Epsilones es produeixen a partir del mètode Bokanovsky, que permet fabricar desenes d'éssers humans en tot just uns mesos. Aquestes són les classes més baixes, a les que es destina a les feines més dures i rutinaris i que no necessiten individualitat.

A través dels seus personatges la novel·la ens introdueix en la nova societat de l'Estat Mundial, la societat de Ford, on mitjançant la hipnopèdia (ensenyament durant el son) i el condicionament neopavloviano es van formant els interessos i les pors dels seus ciutadans per tal últim d'assegurar l'estabilitat social i el consum. Les famílies tal com es coneixien abans de Ford ja no existeixen, i conceptes com "mare", "llar" o "monogàmia" es consideren immorals. Es fomenten els jocs eròtics des de molt joves. La promiscuïtat és socialment desitjable i tenir relacions estables està mal vist. La religió ha estat substituïda pel culte a Ford. La tristesa, el dolor i l'angoixa se solucionen amb soma, una droga de disseny sense efectes secundaris. Les activitats d'oci necessiten tecnologies molt sofisticades; la televisió del futur, el Sensorama, distreu, educa, condiciona i et permet no només veure sinó sentir.

...