TEORIA DEL CONEIXEMENT L’origen del coneixement és l'experiència.

JOHN LOCKE

• Va néixer al s.XVII : 1632-1704.   -  Era britanic
• Era un empinista, tots tenim una visió pacifista (l’estat és fruit d’un acord)-
• Té una política que defensa el liberalisme i té un esperit aventurer ja que viu amb 1ntensitat processos de la seva època com la Revolució Anglesa.
• Va estudiar a Oxford química i medicina. Era amic de Newton i Robert Boyle (degut al seu interès sobre la fisiologia humana).
• OBRES: (1690):

1. “Assaig sobre l'entendiment humà” : Exposa el seu pensament empirista, amb l’objectiu d’investigar sobre l’origen, certesa i extensió del coneixement humà.
2. “Assaig sobre el govern civil” : Busca elaborar teoria política que lligui amb la Revolució Anglesa (Gloriosa) que va fer que la monarquia fos parlamentaria.

TEORIA DEL CONEIXEMENT

L’origen del coneixement és l'experiència.

Concepte de IDEA: Aquelles coses que la nostra ment capta o que són objecte inmediat de percepció. Locke vol establir d'on procedeixen les idees que tenim continuament a la ment.

No accepta les idees innates ja que pensa que totes les adquinim amb la experiència. Si haguessin ideas innates, tothom les hauria de tenir. Per exemple: Ni els nens petits ni bojos tenen el concepte de ànima (al "jo" el nostre principi d'identitat), i si la tinguessin els nens petits seria una idea adquirida en la seva infantesa.

La nostre ment per Locke és “Un full en blanc”, “TABULA RASA”, ja que en el moment que naixem anem escrivint en ells gràcies a l'experiència.

2 TIPUS D’IDEES:

1. IDEES SIMPLES: Material bàsic del nostre coneixement i és la base per fonamentar tota la resta del coneixement humà (idees complexes).

Estan fonamentades per qualitats primàries, qualitats objectives.

Amb unes quantes característiques tenim prou per crear altres: Amb 26 lletres (alfabet=idea simple) es crea el llenguatge (idea complexa amb infinites possibilitats).

2 TIPUS:

1. Adquirida amb experiència interna: Sensacions internes (mareig, tristeza…) qualitats primàries.
2. Adquirides amb experiència externa: Adquirides per 1 sol sentit (color i forma: vista) o per més d’1 sentit (idea de moviment).

     2.   IDEES COMPLEXES: Resultat d’unió, assimilació juxtaposició de combinar idees  simples. Són el resultat de la nostra ment: el que nosaltres captem sempre són idees simples i nosaltres creem conceptes.

Tenim idees complexes de: 1. Modes, 2. SUBSTÀNCIES: Subs cartesiana: ànima, món, Déu, 3. Relacions.

Exemple: TARONJA: olor, color, gust, forma, tacte, volum… El nostres sentits capten aquestes idees simples i la ment les atribueix el concepte de taronja (idea complexa) , però realment la meva ment no ha captat la idea de taronja. (En veritat són suposicions).

• La existencia de les substäncies és equivalent a la vessant subjetiva del món. Per Locke, al món existeix i la certesa de que existeix és una certesa sensitiva-> com tenim els sentits (que reben la info.), ha de ser perque existeix una realitat externa, l'objecte i causa de les sensacions i de que la ment capti les idees simples. Tot i que tenim la certesa sensitiva de que existeix el món, Locke no el coneix. Diu que és un món desconegut i que l'única informació de l'existència d'aquest món són les idees simples que la mena ment combina formant idees complexes, les quals representen la realitat exterior.

• La demostració de l'existència del ànima és una demostració intuitiva (inmediata). Quan rebem informació del món i dins de la ment és genera una idea, sóc conscient de que he estat jo el que ha captat la idea. I així demostra intuitivament que la nostra anima existeix.

• La demostraris de Déu és un coneixement denostmatiu. Locke es remet a les proves ja existents que demostren la existència de Déu (prova sant Tomas d'Aquino) demostren la existència d'un tot poderos i és la causa de les meves facultats del coneixement.

TEORIA POLÍTICA

Locke és un gran teoritzador de la llibertat política religiosa del ciutadans.

La meva libertat està delimitada per la llibertat d'altres individus amb els que convivim en societat.  La libertat ha de ser recíproca i tots hem de tenir dret a tenir-la; si jo vull ser lliure, també haig de permetre que tu ho siguis.

Amb el seu pensament influencia a la revolució dels EE. UU i a Montesquieu que és el que populanitza la idea de divisió de poder.

En "Assaig del govern civil" parla dels principis del liberalisme sobre un govern civil pensat sobretot per la burgesia.

La societat es basava en l'Antic Règim , on havia classes estamentals:

• Privilegiats: aristocracia, clergat
• No privilegiats: obrers, camperols i burgesia ((grup social que s’enriqueix però aquest diners no li donen poder ja que està reservat per els privilegiats)

Locke parteix de 2 principis bàsics:

1. Tots els homes són iguals per naturalesa (trenca amb la societat estamental)
2. Cap home té poder sobre cap altre home.

En "Assaig del govern civil”: Tots els homes són lliures, iguals i independents per naturalesa i ningú els pot privar d’aquesta condició o ser sotmés al poder politic de ningú sense el seu propi consentiment.

ESTAT DE NATURA/ESTAT CIVIL

Locke, Hobbes, Rousseau parteixen de la distinció entre l'estat de naturalesa

i l'estat civil. La humanitat va neixer en un estat de naturalesa van passar a l'estat civil (societats). Pensen que aquest pas és a través d'un pacte (pactisme polític).

• Segons HOBBES (monarquia absolutista): L'home és dolent per naturalesa ('''Homo homini Lupus'"'-> L'home és un llop pel propi home). Per evitar destruir-nos i vam passar d'aquest estat de naturalesa a l'estat civil amb un pacte i en renunciem a les nostres llibertats i drets i les posem en mans del monarca (representat com Leviathan).  
• Segons ROUSSEAU (monarquia parlamentària): L'home és bo per naturalesa (teoria del bon salvatge). Segons ell el problema és que quan comencem a multiplican-nos comencem a tenir relacions amb altres individus i això genera en nosaltres actituds/sentiments com odi, enveja… El procés de socialització ens torna dolents i per evitan fer-nos mal , fem un pacte per garantir una convivencia pacífica.

Locke diu que en la natura som lliures i dolents però també som intel.ligents (nomes humans) i visualitzem una llei de la natura:” Igual que jo puc matar em poden matar a mi, igual que jo puc robar em poden robar a mi…”  Llei-> HEM DE RESPECTAR LES LLEIS I LLIBERTATS DELS ALTRES SI VOLS QUE ET RESPECTIN A TU.

...