Antiguitat Tardana

ANTIGUITAT TARDANA

Període de transició entre l’Edat Antiga i l’Edat Mitjana. Cronològicament s’inicia amb la Crisi del Segle III, fins l’ expansió musulmana (segle VII) i la constitució de l’Imperi Carolingi (finals del segle VIII). Es tracta d’un període de llarga duració en el qual esdevenen grans canvis a nivell:

- Social (desaparició del concepte de ciutadania romana i definició dels estaments medievals)

- Polític (descomposició de les estructures centralitzades de l’Imperi Romà que dóna pas a una dispersió del poder)

- Econòmic (de la producció esclavista al mode de producció feudal)

- Ideològic/cultural (substitució de la cultura clàssica per les teocèntriques cultures cristianes i islàmiques, cadascuna al seu espai)

L’any 476 (Odoacre, rei dels Hèruls, destitueix Ròmul August, últim emperador romà) és la data que més “renom” ha tingut per fixar l’inici de l’Edat Mitjana, però l’Edat Mitjana no neix, sinó que “es fa”. Aquest procés de llarga duració, marcat per importants canvis en la societat és el que coneixem com Antiguitat Tardana.

Henri Pirenne es pot considerar el creador del concepte Antiguitat Tardana.

CONTEXTUALITZACIÓ

IMPERI ROMÀ (IMPERI PANMADITERRANI) ----> Abarca tota la zona de la costa mediterrània (3 continents: Europa, Àfrica i Àsia) ----> PUNT DE PARTIDA DE L’EDAT MITJANA

Les civilitzacions de les regions fora del Mediterrani, com les del Tigris i l’Èufrates, sempre han volgut arribar al Mediterrani, ja que aquest obra portes comercials molt grans que poden enriquir ràpidament una nació.

Més enllà de l’Oxus ----> Estepes (esplanades on el terreny i el clima canvien bruscament)

Donada la pressió del SE (Egipte) i del NE (Mesopotàmia), l’Imperi Romà es centrarà a les fronteres d’orient i acabarà oblidant les fronteres del N (Danubi i Rhin).

L’Imperi Romà utilitza fronteres geogràfiques (rius, deserts, muntanyes...). A més, aquestes separacions fan frontera amb altres pobles (“pobles tap”) que mantenen allunyats altres pobles perillosos. EX: Al nord, els germans fan de tap dels pobles nòrdics i aquests, a la vegada, dels bàltics (tots considerats bàrbars ----> no parlen ni grec ni llatí).

ORDRE DE LA CONQUESTA ROMANA:

1- Sud Cartago = Clau per tal de ser un Imperi.

2- Oest Gàl•lia i Londres= On el mar acaba.

3- Nord  Viena =Frontera amb el Danubi

4- Est  Alexandria= Roma arriba a la terra de Alexandre el Gran i pretén mantenir-s’hi.

SEGLES I, II i III

Segles I i II, Època d’esplendor de l’Imperi Romà.

Principis de s.III ----> Dinastia Sassànida a Pèrsia, no vol cometre els errors dels Aquemènides (dinastia anterior) ----> Rebutja l’hel•lenisme (importat per Alexandre el Gran) per reprendre els valors de Cir I d’Anxan ----> Procés d’integració dels pobles d’Iran per a la causa persa (Comencen per Pàrtia, pel seu exèrcit) ----> cavalleria pesada ----> Catafractes ----> Cost elevat.

MAZDEISME ----> religió que utilitzaran per unir i integrar tots els pobles.

Paral•lelament, l’Imperi Romà es troba en crisi (Crisi del Segle III) ----> Mala gestió ----> Ataquen els perses ----> Derrotes i pèrdua de territoris.

c. 285, DIOCLECIÀ (nou emperador de Roma) ----> REFORMES:

- REFORMA MILITAR: Nova unitat de tropes pesades, imitant les Catafractes perses ----> Cost addicional, el pagaran els nobles.

- REFORMA AGRÍCOLA: Sistema del colonat (forma d’explotació que posa l’esclavitud en un paper secundari ----> homes lliures que es vinculen al propietari d’un latifundi).

- REFORMA POLÍTICA I ADMINISTRATIVA: Roma deixa de ser la capital central de l’Imperi, creant 2 noves capitals: Milà i Nicomèdia (Àsia Menor). Tendència a abandonar occident per centrar-se a orient (verdadera riquesa) ----> TETRARQUIA: Dos Augustos que s’encarreguen de la defensa de l’Imperi (Dioclecià a Orient i Maximià a Occident), els quals nombren un Cèsar cadascun (ajudant de menor jerarquia que el succeirà al cap de 20 anys o una vegada mort).

CONFLICTE ROMANO-SASSÀNIDA

CONFLICTE SIRIÀ:

Justinià (Emperador a Orient, 527-565) ----> Vol recuperar la grandesa de l’època d’Adrià ----> Conquestes geogràfiques + Construcció d’un panteó cristià (Sta. Sofia)

Cosroes I (Emperador Sassànida) proposa treva a canvi del control de matèries estratègiques per part de Justinià ----> JUSTINIÀ ACCEPTA LA TREVA

Maurici (Emperador a Orient, 582-602) ----> Unió comercial i “Pau Perpètua” (591) amb Cosroes II (Emperador de l’Imperi Persa Sassànida)

602, Phocas (Centurió romà) trasllada les legions del Danubi a Constantinoble i planteja:

- Per culpa de Maurici s’estan perdent territoris importants

- Cal baixar els impostos Revolta i crema de la ciutat

- Cal que s’obrin els graners, ja que estan plens

*Phocas recolzat pel Papa Gregori el Gran Assassinat de Maurici i COSROES II declara la guerra (tenia bona relació amb Maurici) llurs fills

COMENÇA LA GUERRA ROMANO-SASSÀNIDA (602-628)

610, Heracli es fa amb el poder després de la conspiració contra Phocas. Renuncia al títol d’emperador i s’autoanomena Basileu. Els perses ja s’havien apoderat de territoris de Mesopotàmia i del Caucas.

611, els perses envaeixen Síria i Anatòlia.

Paral•lelament, els bàrbars avancen, ja que les fronteres estan desprotegides

613, Invasió de Damasc 614, Invasió de Jerusalem

PAU AMB ELS PERSES – A canvi d’importants tributs ----> Reconstrucció de l’exèrcit

Heracli no es proposa recuperar els territoris perduts, sinó fer la guerra en territori enemic, començant així un contraatac, endinsant-se en territori persa amb victòries importants:

Batalla de Nínive (627): Victòria bizantina (Heracli) ----> FINAL DEL PODER SASSÀNIDA i RESTAURACIÓ DE LES ANTIGUES FRONTERES ROMANES AL PRÒXIM ORIENT.

MORT DE COSROES II i CAIGUDA DE L’IMPERI SASSÀNIDA

IMPERI LÀKHMIDA

Àrabs cristians, localitzats al sud d’Iran. Al 266 dC construeixen Al-Hira (ciutat que es va convertir en la seva capital). Constitueix un gran exèrcit, sobretot naval. Aprofitant les guerres civils dels perses es faran amb alguns territoris

...