El constitucionalisme francés ( El Constitucionalismo Jimenez Asensio)

4 BASES FACTICAS DE LA REV. FRANCESA

L’existència de la monarquia absoluta a França va provocar un diferència notable entre aquest i el model britànic (on el s. XVIII la monarquia limitada estava evolucionant cap a les formules de monarquia parlamentaria).  La pervivència de l’Antic Regim com a societat estamental on la noblesa era determinant, va obrir una escletxa entre la societat nord-americana i francesa.  

Degut a la crisis financera, el Rei LLUIS XVI va convocar els Estats Generals en una mena de Parlament on estaven representats els 3 estaments principals de la societat: noblesa (1,5% població), clergue (0,5% de la població) i tercer estat (98%). Amb la finalitat d’imposar una sèrie de cargues contributives als súbdits

Convocatòria dels estaments per separat. En aquesta, el tercer estat va voler agrupar a tots els estaments en una sola càmera: Assemblea Nacional. Lluis XVI va anular aquests fets, en contrapartida el tercer estat decideix reunir-se en la seu del “jurament del joc de la Pilota”, la seva idea era estar units per crear una constitució. Es així, com es va crear un poder Constituent, i la seva funció seria elaborar una constitució i dictaminar quins eren els poders constituïts. Finalment, va ser molt difícil assentar una Constitució, ja que en 10 anys van haver-hi cinc textos constitucionals diferents.

5 LA INPRONTA DE SIEYES SOBRE EL PROCESO REVOLUCIONARIO Y SOBRE LA OBRA CONSTITUCIONAL

Sieyes defensa que la noblesa té 0 utilitat social en tant la classe productiva, no exerceix correctament les funcions públiques i també defensa que podria ser majoritàriament exercit per el 3er estat.

Sieyes també culpa a la monarquia de ser esclava de la aristocràcia parasitaria.

El pressupost dogmàtic serà  la primacia de la voluntat general que s’expressarà en la sobirania del Parlament. Sieyes troba la sobirania nacional en el 3er estat, ja que són els que més contribueixen en les funcions públiques, en pagar impostos. 3r estat=nació que tenia dret a elaborar una constitució.

A més, distingeix entre poder constituent i poder constituït: les primeres, aquelles que estableixen la legislatura, estan fundades per la voluntat nacional abans de qualsevol constitució, seria l’Assemblea. Les segones són establertes per una voluntat representativa especial

La funció de les lleis constitucionals es exclusivament l’organització del poder. L’estructura del poder la crea el poder constituent i la tutela dels drets esta en mans del poder constituït.

Sieyes va evolucionar: 1795 creació d’un cos de representants amb la missió de jutjar la Constitució i amb la finalitat de pal·liar els excessos del Poder legislatiu. Era el Tribunal Constitucional amb la missió de jutjar i pronunciar-se sobre les demandes de violació de la Constitució dirigides contra els drets de la legislatura.

6 LA DECLARACION DE DE DERECHOS DEL HOMBRE Y DEL CIUDADANO

Aquesta declaració és un document emblemàtic del constitucionalisme. L’objectiu era la demolició de l’estructura de l’Antic Règim i instaurar la llibertat i la igualtat.

Va sorgir un conflicte en l’antecedent de la declaració, ja que Jellinek esmentava que la font d’aquesta era la Declaració de les Constitucions dels estats americans, i que aquests drets neixen del poder constituent i no del constituït.

La declaració francesa es va introduir elements nous que van a condicionar el desenvolupament del Dret públic.

Una de les diferencies principals entre la constitució americana i francesa es la posició de la Llei en el sistema constitucional, així com en la diferent intel·ligència del principi de separació de poders

La declaració de drets de l’home ciutadà fa referència en la dada que els representants del poble francès, constituïts en l’Assemblea Nacional, exposen en una Declaració solemne els drets naturals, inalienables i sagrats de l’home. Allà emfatitzaven en que els homes neixen i romanen iguals, així com reconèixer una sèrie de drets imprescindibles com era la llibertat, propietat, la seguretat i la resistència a la opressió.

Constitució francesa 1791: Primer exemple del constitucionalisme derivat de la revolució de 1789. Volien reformar l’Estat, les institucions, així com l’organització social, la justícia, l’economia. Estableix sobirania nacional, ho intenta cohonestar amb la figura del rei. Aquest continua sent el titular del Poder executiu (separa es ministres), se’l considera com irresponsable i inviolable. El monarca pot exercir el dret a veto temporal sobre les lleis. Pel que fa a l’elaboració de les lleis i la ratificació dels tractats, pertanyen a l’Assamblea Nacional, que es configura amb caràcter unicameral. Per exercir el dret a vot, el ciutadà ha de ser independent i instruït, només podran votar els ciutadans francesos majors de 25 anys, que han prestat jurament cívic i paguen com una mínima contribució. Per lo tant, era un sistema d’elecció indirecta, ja que no tots els ciutadans escollien directament als seus representants. En la França revolucionaria el sufragi actiu va estar bastant extens en comparació altres països. Aquest text constitucional es va caracteritzar per establir un procediment de reforma de caràcter rígid i irreformable. Tot això establer afirma la supremacia formal de la Constitució davant les lleis.

No és sinó Montesquieu qui aporta més a les bases del constitucionalisme -de tots els països, tant Regne Unit, com EEUU o França, aquesta última de manera més simbòlica que res més- establint els principis de l'Estat liberal en el seu De l'esperit de les lleis per tal d'evitar, de totes totes, que s'abusés del poder, garantint sempre la llibertat -per tal que no es pugui abusar del poder és precís que, per la disposició de les coses, el poder freni el poder.

Un altre autor que influeix en gran mesura la Revolució Francesa és Rousseau -El contracte social-: la sobirania no es pot delegar mai; la llei és, a més de superior, expressió de la voluntat general; la separació de poders dóna unes funcions no constitucionals -idea oposada al checks and balances.

...