Preguntas de história (en catalán)

Activitats de la 1 a la 6 de la pàgina 67

1. Aquesta frase reflexa l’actitud dels sectors liberals del país, disposats a lluitar a mort contra l’opressió absolutista. Pels liberals, que volien construir una societat basada en la igualtat jurídica i la sobirania popular, així com instaurar una economia capitalista que permetés el creixement material; tornar a l’absolutisme significava tornar a l’esclavitud.  
2. Tots 3 van lluitar i destacar en les Guerres Carlines i els 3 van assolir el títol de general.

Es difereixen en els seus ideals polítics. Espartero tenia un ideals progressistes, i la seva manera de governar era autoritària i personalista. Narváez tenia uns ideals moderats, tenia un tarannà autoritari i feia servir mètodes repressius. O’Donnell tenia ideals moderats, però més endavant va evolucionar cap a posicions centristes.

1. Un pronunciament és una modalitat de cop d’Estat típicament espanyola. El mecanisme comença amb un motiu de descontentament davant el govern, i un general llegeix un manifest davant les tropes. Si el cop tenia el suport suficient i no trobava gaire resistència, els insurrectes feien detencions i canviaven les autoritats. En el cas contrari, el govern procedia a una repressió despietada. El colpista era afusellat o, en el millor dels casos, exiliat.

A cada pronunciament els militars actuaven com a representants d’un partit concret, mai en nom de les forces armades.

Durant el regnat d’Isabel II, hi van haver un total de 13 cops d’estat; 9 dels qual de progressistes (1 compartit amb els unitaris), 3 de moderats i 1 de unionista juntament amb els carlins.

1. La població civil va ser la font principal del recolzament dels pronunciaments militars.

Les Juntes eren organismes de tipus burgès i popular sorgits en l’època de la Guerra del Francès. Juntament amb la Milícia Nacional, van ser l’instrument principal dels progressistes i demòcrates per mobilitzar el poble i forçar un canvi de règim polític.

La Milícia Nacional era una organització de ciutadans armats, diferent dels militars o els cossos de policia. El seu objectiu principal era vetllar per l’ordre públic i per l’ordre polític.

1. L’accés al poder executiu s’aconseguia per imposició de la corona o com a resultat d’una conspiració militar o d’una revolta popular, en lloc de respondre al resultat d’unes eleccions. Un cop aconseguit el poder, el govern nou era qui convocava les eleccions i utilitzava els amplis poders del ministeri de la governació per arranjar des de dalt una majoria parlamentària còmoda. Durant l’etapa isabelina, hi va haver un total de 21 eleccions generals i en la majoria dels casos el triomf ca ser per al govern que les havia convocades. Això s’explica per un sufragi extremadament censatari perquè les lleis electorals permetien al govern controlar i manipular les eleccions.

En el Document 6, explica com falsejaven les eleccions.

...